Societat

Agents de policia reclamen més suport i atenció de la direcció i els companys durant les baixes

El cos viu amb commoció la defunció d’un uniformat que estava fora de servei arran d’una intervenció quirúrgica de naturalesa traumatològica

T. S.

El cos de policia viu commocionat des de diumenge a la nit. La defunció d’un agent de 44 anys força apreciat tant dins com fora del cos ha obert diferents interrogants que, per ara, no van més enllà de debats entre persones que formen part d’un mateix i ampli col·lectiu. En aquest marc, diversos agents sí que reclamen més suport tant de la direcció com dels companys quan algun dels professionals del servei estan de baixa, sobretot si les absències acaben sent de llarga durada.

Les fonts consultades han assegurat que tot sovint el personal que està fora de servei per una baixa mèdica durant una temporada llarga acaba sentint-se aïllat, menystingut… fins i tot en alguns casos hi pot haver un sentiment que se li està fent el buit. Hi ha entre el propi col·lectiu tot sovint la sensació que hi ha qui amb raons mèdiques com a motiu o justificació s’escaqueja, quan en la immensa majoria de les ocasions això, asseguren les fonts, no és així.

En aquest sentit, es demana, per la naturalesa de la feina que es realitza, per la complexitat i transcendència de la mateixa, que es pugui crear una mena de servei d’acompanyament o similar que serveixi per eradicar aquesta sensació que a voltes perjudica més que no pas beneficia. Aquest és un dels sentiments que hauria comportat la commoció generada per la defunció d’un agent, actualment assignat a l’àrea de policia criminal, que diumenge a la nit va aparèixer mort en un traster d’un edifici de l’urbanització Valira Nova, a Encamp. L’home presentava un tret suposadament procedent de la seva pròpia arma reglamentària.


El dol i la commoció al cos s'ha deixat sentir per moltes vies, incloses les xarxes socials o la pròpia pàgina web oficial del cos. | ARXIU

L’agent havia encadenat, pràcticament, dues baixes de naturalesa traumatològica. Patia una molesta dolença a l’esquena que l’havia obligat fins i tot a passar pel quiròfan. En tractar-se d’un home jove i apreciat tant dins com fora del cos, la seva defunció ha afectat terriblement el servei, que dilluns va acudir en massa a donar l’últim adéu a l’uniformat a l’església de Santa Eulàlia d’Encamp. La commoció no amaga altres dubtes sobre la tinença i l’ús de les armes, però per ara no hi hauria cap debat formalment obert.

Al cos ja hi ha un reglament sobre la qüestió de l’arma i entre altres coses la retirada de la mateixa és automàtica i la direcció procedeix a ordenar-la quan algun dels integrants del cos es posa de baixa per raons d’índole psicològica, psiquiàtrica. No sempre és fàcil saber què motiva una interrupció laboral -el certificat mèdic que rep l’empleador no especifica les raons de la decisió facultativa- i, en tot cas, hi ha qüestions que es troben a la frontera de moltes coses. En qualsevol cas, i oficialment, en aquesta situació no s’hi trobava l’agent desaparegut.

Un plantejament que sí que es podria arribar a fer, i que algunes fonts consultades no descarten que es posi sobre la taula, és que davant d’una baixa, de qualsevol tipus, i d’una certa durada, sí o sí l’agent afectat hagi de dipositar obligatòriament l’arma reglamentària a l’armer oficial del cos i no la pugui recuperar fins a nova ordre dictada per la direcció del cos, que formalment és qui té la potestat de retirar l’arma, l’escut o altres elements o distintius del cos.

Comentaris


Ordena per: Data  Més valorats
Polititzat ? com a tot arreu.
5.

Que s'ha perdut la humanitat ? És trist però mentre no es perdi la vergonya i la integritat com en d'altres llocs podeu anar fent. Hi ha gent que tenen càrrecs importants a dit que els haurien de fer fora . Vergonya em donaria a mi de sortir al carrer.

  • 1
  • 1
Joan
4.

Ningun parlar de la misèria humana demostrada en la portada d'un mitjà de comunicació. Sense tenir en compte el drama dels familiars i amics. Afirmant com autèntica la informació. Fet que deixa retratats i descriu perfectament quin tipus de persones es troben al cap davant. El temps i la vida deixa a cadascú al lloc que li correspon.

  • 3
  • 0
Tu vecino
3.
És una realitat que afecta a tots en aquest país però que ningú té temps pa veure-la, tots som culpables d'aquest mal viure vasado en la individualitat i la corporativitat .. Cada dia més s'aguditza la manca d'humanitat i les entitats juguen amb els presuspuestos però poc fan per arreglar aquell mal endemico ... que descansi en pau, però no serà l'últim d'aquesta llarga llista, invisible als ulls d'aquells que només vetllen per si mateix i tenen poder per fer alguna cosa real, no només façanes de cara a la galeria .. Temps foscos vivim .. !!!
  • 12
  • 0
Javi
A la policia, quan estás de baixa, sigui pel motiu que sigui, és com si no existíssis, realment com si estiguéssis mort.
Alguns inclusiu des de alts graus es permeten riure's de l'afectat.
Realment un puto número. Només miren per la seva cadira. Tant se val si estás de baixa un dia com tres anys, ni s'interessen per com et trobes.
A la policia s'ha perdut la humanitat. Tot polititzat.
En resposta a Javi
Pep
2.

El que pensis així no vol dir que sigui així. El sentiment generalitzat de que quan no agraden decisions de superiors o t’emprenyes amb companys o senzillament no tens ganes de pencar, s’agafa la baixa, també es una realitat, no menys certa que la teva.

  • 13
  • 9
Javi
1.

A la policia, quan estás de baixa, sigui pel motiu que sigui, és com si no existíssis, realment com si estiguéssis mort.
Alguns inclusiu des de alts graus es permeten riure's de l'afectat.
Realment un puto número. Només miren per la seva cadira. Tant se val si estás de baixa un dia com tres anys, ni s'interessen per com et trobes.
A la policia s'ha perdut la humanitat. Tot polititzat.

  • 39
  • 3

Comenta aquest article