Les fonts consultades han assegurat que tot sovint el personal que està fora de servei per una baixa mèdica durant una temporada llarga acaba sentint-se aïllat, menystingut… fins i tot en alguns casos hi pot haver un sentiment que se li està fent el buit. Hi ha entre el propi col·lectiu tot sovint la sensació que hi ha qui amb raons mèdiques com a motiu o justificació s’escaqueja, quan en la immensa majoria de les ocasions això, asseguren les fonts, no és així.
En aquest sentit, es demana, per la naturalesa de la feina que es realitza, per la complexitat i transcendència de la mateixa, que es pugui crear una mena de servei d’acompanyament o similar que serveixi per eradicar aquesta sensació que a voltes perjudica més que no pas beneficia. Aquest és un dels sentiments que hauria comportat la commoció generada per la defunció d’un agent, actualment assignat a l’àrea de policia criminal, que diumenge a la nit va aparèixer mort en un traster d’un edifici de l’urbanització Valira Nova, a Encamp. L’home presentava un tret suposadament procedent de la seva pròpia arma reglamentària.
L’agent havia encadenat, pràcticament, dues baixes de naturalesa traumatològica. Patia una molesta dolença a l’esquena que l’havia obligat fins i tot a passar pel quiròfan. En tractar-se d’un home jove i apreciat tant dins com fora del cos, la seva defunció ha afectat terriblement el servei, que dilluns va acudir en massa a donar l’últim adéu a l’uniformat a l’església de Santa Eulàlia d’Encamp. La commoció no amaga altres dubtes sobre la tinença i l’ús de les armes, però per ara no hi hauria cap debat formalment obert.
Al cos ja hi ha un reglament sobre la qüestió de l’arma i entre altres coses la retirada de la mateixa és automàtica i la direcció procedeix a ordenar-la quan algun dels integrants del cos es posa de baixa per raons d’índole psicològica, psiquiàtrica. No sempre és fàcil saber què motiva una interrupció laboral -el certificat mèdic que rep l’empleador no especifica les raons de la decisió facultativa- i, en tot cas, hi ha qüestions que es troben a la frontera de moltes coses. En qualsevol cas, i oficialment, en aquesta situació no s’hi trobava l’agent desaparegut.
Un plantejament que sí que es podria arribar a fer, i que algunes fonts consultades no descarten que es posi sobre la taula, és que davant d’una baixa, de qualsevol tipus, i d’una certa durada, sí o sí l’agent afectat hagi de dipositar obligatòriament l’arma reglamentària a l’armer oficial del cos i no la pugui recuperar fins a nova ordre dictada per la direcció del cos, que formalment és qui té la potestat de retirar l’arma, l’escut o altres elements o distintius del cos.
Comentaris (5)