Turisme

L’‘efecte Thomas Cook’ genera “molta incertesa” a les estacions d’esquí

Tot i que des d’Andorra no es feia contractació directa, la fallida del gegant britànic suma més dubtes al Brexit pel comportament del mercat anglès, un dels més importants per al país

Un avió de Thomas Cook operant a Alguaire.. ARXIU
Un avió de Thomas Cook operant a Alguaire. | ARXIU

T. S.

Thomas Cook havia estat un assortidor de turistes britànics quan els anglesos eren la base del turisme hivernal d’Andorra. Sortosament aquest escenari ja no és així. “Tot s’ha atomitzat molt”, reconeix el director general de Vallnord, Josep Marticella. Sortosament també, i ho explica el director de Grandvalira, Alfonso Torreño, des del Principat no es contractava directament amb el gegant britànic ara en fallida. Però Thomas Cook abastia de vols xàrter alguns dels principals operadors turístics subministradors de clients de les estacions d’esquí andorranes. Vallnord i Grandvalira estan a l’expectativa, sense dades concretes i esperant que l’abast sigui molt petit.

Torreño reconeix no obstant que el cas, el cessament d’activitats de Thomas Cook, “genera molta incertesa” sobre el mercat britànic. “Segurament tindrà efecte; quin i quant no se sabrà” fins que els operadors que tractaven amb la firma britànica no hagin avaluat la situació fil per randa. Hi ha un altre element que el director de Grandvalira posa sobre la taula: la possibilitat que la crisi de Thomas Cook generi un efecte de desconfiança en els turistes. Alfonso Torreño afirma que fins ara, i ja en vista a l’hivern, la contractació britànica estava funcionant molt bé. Espera que això no s’espatlli.

Per separat, Torreño i Marticella coincideixen en què el mercat, també el britànic, estava ja des de fa uns quants anys molt atomitzat. I que hi ha diversos operadors turístics que porten visitants hivernals al Principat que recorrien als vols regulars. Els que més patiran, és clar, és aquells que tenien subcontractats els aparells de Thomas Cook. Neilson, per exemple, n’és un. I d’important, encara que no ho és ni de bon tros tant com ho havia estat quan formava part del conglomerat.

Malgrat el fet que es tracti d’una notícia negativa, no hi ha actualment cap operador andorrà que contractés directament amb l’empresa que ha cessat la seva activitat

En gran part, la repercussió que tingui dependrà de la capacitat de les companyies que operaven amb Thomas Cook per trobar avions de recanvi. “Hi haurà una caiguda de disponibilitat de vols xàrter”. Quantes companyies de les que porten turistes al Principat depenien de Thomas Cook? Això no està gens clar. “Si resulta que fossin el 50% potser sí que no hi haurà marge per reconduir fàcilment la situació”, reconeix Torreño, però no creu que aquest sigui l’escenari i considera que encara hi ha marge de maniobra temporal per poder buscar bones vies de sortida.

Marticella, que encara confia que Thomas Cook pugui trobar una via de reflotament, creu que pel tipus de turista que se solia moure amb la companyia britànica hi ha altres destinacions, especialment a França o Àustria, que tindran un perjudici molt més rellevant. Sí que és cert, i això també ho havia assegurat el president de la Unió Hotelera (UHA) a l’Altaveu, que amb el Brexit al forn tot fa posar “més incertesa” sobre el mercat britànic, que no és el que era però que, com recorda Torreño, “encara té un pes important”. En relació amb el turista rus o el belga sí que ja no hi ha d’haver cap impacte.

A cada bugada, un llençol

Tampoc no hi haurà hagut cap impacte en el turista d’estiu. L’afectació del tancament d’activitats de Thomas Cook cal buscar-ho de forma immediata en destinacions encara estivals. També ho sap prou el gerent i propietari d’Andbus, Albert Vinseiro. Els seus autocars s’han encarregat en gran mesura els darrers anys de portar fins a Andorra normalment procedents de l’aeroport lleidatà d’Alguaire els esquiadors que havien estat canalitzats per Neilson i que arribaven a Catalunya, primer, i al Principat, després amb vols operats per Thomas Cook.

“Hi ha incertesa” i fins d’aquí “una setmana o una setmana i mitja” no hi haurà un retorn més exacte de l’impacte que pot acabar tenint. “D’impacte n’hi haurà perquè sempre n’hi ha” però, hi afegeix, “encara menys mal que ha passat ara” i no en ple hivern, perquè llavors el problema per repatriar els turistes que haguessin quedat penjats al Principat hauria estat molt gran. Ara, també és clar i Vinseiro recorre a la frase feta: “A cada bugada es perd un llençol”.