Les fonts consultades han assegurat que és molt probable que el neguit s’acabi vehiculant a través del Sindicat de personal adscrit a l’administració general (Sipaag), a qui se li demanaria que formulés una demanda per escrit ja fos davant del propi ministeri d’Afers Exteriors o, potser encara més encertadament segons els consultats, a Funció Pública. En qualsevol cas, es pretén saber si les designacions són de caràcter polític o no i, en qualsevol cas, quin estatut ostenten en relació amb l’administració pública. És a dir, si continuen com a funcionaris o temporalment han deixat de pertànyer al funcionariat.
Tot i que els titulars de les legacions de París, Consell d’Europa i Cimera Iberoamericana són dels més veterans a la casa, cap no ha arribat encara al termini necessari per ser ambaixadors de carrera
Els funcionaris que promourien la indagació i eventualment aclariment recorden que la llei del cos diplomàtic acordada fa ben poc i que ja va aixecar certa polseguera en el seu moment fixa un termini molt llarg d’anys a l’administració per accedir a l’ambaixada de carrera. En concret, 28 anys. Malgrat que Forner, Gaytán i Descarrega són dels funcionaris d’Exteriors amb més bagatge a l’esmentat departament cap d’ells, segons les fonts, arribaria al termini indicat. D’aquí que es voldria saber, o es voldria que es confirmés, que tots tres han estat designats ambaixadors per una altra via que també preveu la llei: el nomenament polític.
Si es confirma, però, aquesta darrera via com l’elegida per designar-los responsables de les respectives legacions, es pretén que es deixi clar que, com entenen les fonts consultades, que pertocaria, en ser càrrecs de designació política se’ls aparti, en conseqüència, de la Funció Pública -situació que, recorden, ja hauria d’haver suposadament passat amb l’extitular justament del ministeri de Funció Pública i amb el fins fa poc ambaixador a Madrid, encara que en aquest cas la carrera diplomàtica no estava regulada tant taxativament com ara.
Es pretén saber si han quedat en ‘stand by’ en relació amb la Funció Pública, que té com a efectes que els anys en la diplomàcia política no computarien, per exemple, en l’antiguitat
I què vol dir ‘suspendre’ls’ del funcionariat? Doncs que la seva tasca mentre eventualment siguin ambaixadors aparentment polítics no computi a efectes de l’antiguitat o de cotitzar a la mútua de malaltia dels funcionaris. Les fonts consultades han indicat que els tres casos citats no són els únics sobre els quals es podria consultar la seva situació en relació amb l’aplicació de la llei del cos diplomàtic, encara que sí que serien els tres més rellevants o pública.
Càrrecs de confiança
Les fonts han indicat que la situació que ara es pot acabar demanant en relació a Forner, Descarrega o Gaytán podria també afectar, per altres vies de conseqüència, a altres càrrecs de la legislatura anterior i que podria tenir tot plegat encara més ressò si sindicats com el SEP, el Sipaag o el CFPA acaben portant a tribunals els càrrecs de confiança o designacions de relació especial fetes l’anterior legislatura. En aquest sentit s’han posat dos exemples: l’actual ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, era directora general de l’Escola Andorrana, un càrrec que formalment no existeix en l’escala administrativa.
La mateixa denominació o títol ostentava, encara que dins el departament de Medi Ambient, l’actual secretari d’Estat Marc Rossell. Les fonts consultades asseguren que no hi ha dubte que en tan què ministra i secretari d’Estat actualment cap dels dos no han de mantenir-se dins de la carrera funcionarial. Per tant, no han de computar a efectes d’antiguitat i altres. Però mantenen que una direcció general també és un càrrec polític i en no quedar contemplat a la Funció Pública també havien de quedar fora del funcionariat.
Comentaris (9)