Prop de 200 persones han acudit a la sala de festes del Complex esportiu encampadà per escoltar les explicacions ofertes pel cònsol en una reunió informativa sobre el futur del Prat Gran. Abans que s’iniciés la reunió, i també durant la trobada, Torres Arauz ha recordat que es tractava només d’una reunió per informar, però que la decisió l’adoptarà el comú pensi que pensi el poble. La divisió és molt clara. I algunes de les intervencions han estat molt dures amb la majoria comunal, a qui fins i tot alguns dels assistents han acusat de “mentir” o de “no explicar-ho tot”. També s’ha agraït al cònsol les explicacions, però els assistents han lamentat que arribin tan tard. A tocar dels comicis comunals i amb la sensació que el cònsol, almenys ell, té la decisió molt coll avall.
Torres Arauz ha reconegut que dins de la majoria comunal “hi ha dubtes” i per tant no hi ha unanimitat sobre l’operació de compra del Prat Gran que es planteja. El mandatari comunal és partidari de comprar tres de les cinc parcel·les en què està dividida la unitat d’actuació que configura el parc tal i com es coneix avui. La quarta ja és propietat del comú gràcies a la cessió obligatòria de sòl -i actualment és majoritàriament ocupada per un estacionament- i la cinquena i més gran és la zona verda pròpiament dita i que Torres preveu llogar a la propietat. La negociació del contracte, però, encara no està tancada.
El cònsol ha mirat d'evitar les preguntes que el posaven més entre l'espasa i la paret i ha refusat 'educadament' ajornar la decisió sobre qualsevol tracte fins després dels comicis
De fet, el que més interessa als veïns, que és el manteniment de la parcel·la més gran i on la corporació ha fet la majoria d’inversions a la zona, planteja molts dubtes. S’ha arribat a demanar al cònsol que perquè enlloc de comprar les tres parcel·les petites per 16 milions no s’adquireix la gran pels 22 amb els quals està taxada actualment. Torres Arauz s’ha fet l’orni i només ha afirmat que si s’aconsegueix un lloguer a llarg termini -públicament ha parlat de deu o quinze anys però també ha reconegut que la propietat en vol menys- ja es donarà un bon baló d’oxigen a les futures corporacions. A més, el lloguer actual venç encara que "sempre ens podem quedar d'ocupes".
En aquest marc, molts dels assistents han demanat al cònsol que a tres mesos de les eleccions es deixi qualsevol proposta sobre la taula, tant madura com sigui possible, però que no es tanqui cap mena d’operació. El cònsol, que ni tan sols vol dir el seu equip, és favorable però de prendre una decisió abans del desembre. Ho ha dit obertament però no ho ha raonat massa, igual com ha evitat pronunciar sobre si la propietat està disposada o no a vendre, ara ja, la parcel·la bona, la solana, aquella on van la majoria d’usuaris.
La corporació encampadana, com ja va avançar l’Altaveu, hauria d’assumir una operació financera per un valor de 16 milions que és el que costaria comprar les parcel·les que el comú creu que pot assumir, uns espais que alguns dels assistents han exposat irònicament que “serien magnífics per fer-hi xampinyons” ja que són els obacs. El global del Prat Gran s’ha valorat conjuntament entre el comú i la propietat, Casa Areny, que particularment havia arribat a fer un peritatge de 49 milions, en 38 milions. Torres Arauz ha reconegut que aquests 38 milions són avui, però que no hi ha cap preu tancat ni s’està negociant.
Els 38 milions que fixa la taxació actual podrien ser molts més quan s’hagi de realitzar l’adquisició de la parcel·la més gran de la unitat d’actuació sobre la qual ara per ara es negocia un lloguer
És a dir, que si d’aquí deu o quinze anys, que és el termini pel qual el comú voldria llogar la parcel·la més gran i de més ús del parc, aquells 5.000 metres quadrats que avui valen 22 milions, si després es volguessin comprar, podrien costar 30 milions d’euros. També es podrien devaluar, però és més complicat. L’operació de compra-venda i lloguer es podria afrontar des d’una bona salut financera, tal i com ha explicat el cònsol. És l’únic que ha fet consens. La immensa majoria d’assistents han reconegut el sanejament de les arques financeres. Però hi ha molta divergència sobre les necessitats d’inversió, sobre si cal concentrar-les al Prat Gran o millor diversificar-les. També hi ha divisió sobre la transcendència real del parc actual o si es podria traslladar en algun altre indret de la parròquia.
Algunes de les persones amb rellevància pública que s’han manifestat i que han expressat molts dubtes són l’excònsol Miquel Alís -un dels més participatius i que ha demanat que s’estudiïn tantes alternatives com sigui possible per evitar que el comú hagi de desemborsar diners per adquirir més terrenys- o el dirigent socialdemòcrata David Ríos. Entre els assistents hi havia molts representants polítics, des del ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, als consellers generals Maria Martisella, Ferran Costa i Joan Carles Ramos. La immensa majoria dels consellers comunals també estaven entre el públic. El cònsol no ha descartat donar llibertat de vot a tots els membres de la corporació el dia que es voti sobre el futur del Prat Gran en sessió de consell comunal. Alguns dels assistents han posat el cònsol entre l’espasa i la paret, aixecant l’ovació del públic
Comentaris (3)