Parròquies

Divisió sobre el futur del Prat Gran davant un cònsol decidit a tirar endavant l’operació de compra-lloguer

El mandatari d’Encamp aclareix pocs dubtes, admet que tampoc no hi ha consens dins la majoria comunal, però dóna a entendre que vol tancar el tracte amb la propietat abans de les eleccions

Toni Solanelles

El futur sobre el Prat Gran d’Encamp genera molta divisió. Entre la ciutadania i al comú. Fins i tot entre la majoria demòcrata. Però el cònsol major, Jordi Torres Arauz, sembla decidit a tancar un acord de compra i lloguer amb la propietat abans de les eleccions comunals. Torres ha evitat respondre algunes de les preguntes claus que se li han formulat en una reunió informativa sobre les negociacions que la corporació manté amb Casa Areny des del 2017. Ara la propietat estaria fent una acció de força: o hi ha tracta o a finals d’octubre el parc salta pels aires. O aquesta tesi és almenys la que avala també el mandatari encampadà.

Prop de 200 persones han acudit a la sala de festes del Complex esportiu encampadà per escoltar les explicacions ofertes pel cònsol en una reunió informativa sobre el futur del Prat Gran. Abans que s’iniciés la reunió, i també durant la trobada, Torres Arauz ha recordat que es tractava només d’una reunió per informar, però que la decisió l’adoptarà el comú pensi que pensi el poble. La divisió és molt clara. I algunes de les intervencions han estat molt dures amb la majoria comunal, a qui fins i tot alguns dels assistents han acusat de “mentir” o de “no explicar-ho tot”. També s’ha agraït al cònsol les explicacions, però els assistents han lamentat que arribin tan tard. A tocar dels comicis comunals i amb la sensació que el cònsol, almenys ell, té la decisió molt coll avall.

Torres Arauz ha reconegut que dins de la majoria comunal “hi ha dubtes” i per tant no hi ha unanimitat sobre l’operació de compra del Prat Gran que es planteja. El mandatari comunal és partidari de comprar tres de les cinc parcel·les en què està dividida la unitat d’actuació que configura el parc tal i com es coneix avui. La quarta ja és propietat del comú gràcies a la cessió obligatòria de sòl -i actualment és majoritàriament ocupada per un estacionament- i la cinquena i més gran és la zona verda pròpiament dita i que Torres preveu llogar a la propietat. La negociació del contracte, però, encara no està tancada.

El cònsol ha mirat d'evitar les preguntes que el posaven més entre l'espasa i la paret i ha refusat 'educadament' ajornar la decisió sobre qualsevol tracte fins després dels comicis

De fet, el que més interessa als veïns, que és el manteniment de la parcel·la més gran i on la corporació ha fet la majoria d’inversions a la zona, planteja molts dubtes. S’ha arribat a demanar al cònsol que perquè enlloc de comprar les tres parcel·les petites per 16 milions no s’adquireix la gran pels 22 amb els quals està taxada actualment. Torres Arauz s’ha fet l’orni i només ha afirmat que si s’aconsegueix un lloguer a llarg termini -públicament ha parlat de deu o quinze anys però també ha reconegut que la propietat en vol menys- ja es donarà un bon baló d’oxigen a les futures corporacions. A més, el lloguer actual venç encara que "sempre ens podem quedar d'ocupes".

En aquest marc, molts dels assistents han demanat al cònsol que a tres mesos de les eleccions es deixi qualsevol proposta sobre la taula, tant madura com sigui possible, però que no es tanqui cap mena d’operació. El cònsol, que ni tan sols vol dir el seu equip, és favorable però de prendre una decisió abans del desembre. Ho ha dit obertament però no ho ha raonat massa, igual com ha evitat pronunciar sobre si la propietat està disposada o no a vendre, ara ja, la parcel·la bona, la solana, aquella on van la majoria d’usuaris.

La corporació encampadana, com ja va avançar l’Altaveu, hauria d’assumir una operació financera per un valor de 16 milions que és el que costaria comprar les parcel·les que el comú creu que pot assumir, uns espais que alguns dels assistents han exposat irònicament que “serien magnífics per fer-hi xampinyons” ja que són els obacs. El global del Prat Gran s’ha valorat conjuntament entre el comú i la propietat, Casa Areny, que particularment havia arribat a fer un peritatge de 49 milions, en 38 milions. Torres Arauz ha reconegut que aquests 38 milions són avui, però que no hi ha cap preu tancat ni s’està negociant. 

Els 38 milions que fixa la taxació actual podrien ser molts més quan s’hagi de realitzar l’adquisició de la parcel·la més gran de la unitat d’actuació sobre la qual ara per ara es negocia un lloguer

És a dir, que si d’aquí deu o quinze anys, que és el termini pel qual el comú voldria llogar la parcel·la més gran i de més ús del parc, aquells 5.000 metres quadrats que avui valen 22 milions, si després es volguessin comprar, podrien costar 30 milions d’euros. També es podrien devaluar, però és més complicat. L’operació de compra-venda i lloguer es podria afrontar des d’una bona salut financera, tal i com ha explicat el cònsol. És l’únic que ha fet consens. La immensa majoria d’assistents han reconegut el sanejament de les arques financeres. Però hi ha molta divergència sobre les necessitats d’inversió, sobre si cal concentrar-les al Prat Gran o millor diversificar-les. També hi ha divisió sobre la transcendència real del parc actual o si es podria traslladar en algun altre indret de la parròquia.

Algunes de les persones amb rellevància pública que s’han manifestat i que han expressat molts dubtes són l’excònsol Miquel Alís -un dels més participatius i que ha demanat que s’estudiïn tantes alternatives com sigui possible per evitar que el comú hagi de desemborsar diners per adquirir més terrenys- o el dirigent socialdemòcrata David Ríos. Entre els assistents hi havia molts representants polítics, des del ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, als consellers generals Maria Martisella, Ferran Costa i Joan Carles Ramos. La immensa majoria dels consellers comunals també estaven entre el públic. El cònsol no ha descartat donar llibertat de vot a tots els membres de la corporació el dia que es voti sobre el futur del Prat Gran en sessió de consell comunal. Alguns dels assistents han posat el cònsol entre l’espasa i la paret, aixecant l’ovació del públic

Comentaris

Espavilat de la classe
3.

Qui és l'interlocutor del comú amb la familia propietària del terreny? svp la fiscalía que actui d'ofici, que axiò fa molt pudor.I te pinta que algún és vol enriquir a costa dels ciudadans d'encamp.

  • 9
  • 2
Xavi
2.
Avui en dia es parla de milions com de préssecs. I mes, si no son cales que han de posar ells de la seva butxaca ( o si, a lo millor en manera de comissions).
Parlen de 38 milions d'euros, que si fem la conversió a pessetes, parlem de 6 bilions iiiiiiiiiiiiiii de pessetes. Xifra inimaginable fa uns anys enredera.
Ha Encamp segons pag. comunal hi ha 13.000 habitants aprox. Em podria dir algú quin % de la població gaudeix del Parc? un 10% de la població? No es una ciutat dormitori (com deia el Comú).
Cal fer tal inversió? o millor mirar possibles alternatives?
La zona del Poliesportiu, Plaça St. Miquel, antic parc, serien zones rehabilitables, amb menys cost i mes cèntriques.
També, alguna família que viu com a Conseller fa anys gràcies als vots dels encampans, podria fer algun oferiment, que de terrenys cèntrics en té i molts.
Espero es facin estudis de possibles alternatives i es presentin al ciutadà, abans d’endeutar la parròquia.
  • 14
  • 2
Pere
1.

Altres opcions això fa molta pudor ,
Jo vaig vota UP i si es fa aquesta compra no els votaré mes

  • 15
  • 1

Comenta aquest article