Administració

Els funcionaris que cobrin menys de 1.260 euros poden tenir una segona feina si se’ls autoritza

Aquells empleats públics que no fan jornada completa o els interins amb un contracte de menys d’un any de durada poden treballar també fora de l’administració si demanen permís

Toni Solanelles

El debat relatiu a les segones feines dels funcionaris, en certa manera, ja va estar damunt de la taula durant els contactes i negociacions -o com se li vulgui dir, perquè els sindicats no van admetre haver negociat res- per modificar la Llei de la funció pública. I va ser per aquest motiu que la llei que està en vigor des del mes de febrer incorpora dos apartats que no hi eren en la normativa de l’any 2000 en l’article que regula les incompatibilitats. I és arran d’aquestes ‘noves regles’ que els funcionaris que cobrin menys de 1.260 euros aquest any o aquells que no treballin a temps complet o que siguin interins amb un contracte de menys d’un any poden estar empleats en un altre lloc distint al de l’administració.

Això sí, per poder tenir una segona feina, els funcionaris ho han de notificar prèviament a l’administració -al departament de Funció Pública- i aquesta els ha de donar el vistiplau després de comprovar, tal i com fixa la normativa, que l’altra activitat professional que es pretén dur a terme i que, òbviament, s’haurà d’exercir fora de l’horari laboral administratiu “no entra en conflicte d’interès amb les funcions que desenvolupen a l’administració general ni perjudiquen la bona imatge d’aquesta”. Tant en la llei del 2000 com en l’actualment vigent hi havia, i hi ha, una altra possibilitat de poder exercir una altra feina fora de l’administració. Es tracta d’“activitats excepcionals que per a casos concrets autoritzi el Govern mitjançant decret, en les condicions fixades en l’autorització”.

El Govern pot decretar autoritzacions excepcionals i concretes més enllà de les que estableix de forma genèrica la llei; i per aquesta via pot resoldre una part de la polèmica actual

No consta, però, que hi hagi hagut mai la promulgació de cap decret per autoritzar, almenys de manera genèrica, cap feina. És aquesta una de les opcions que tindrà l’administració, de què disposarà Funció Pública, per resoldre la situació arran de la polèmica generada amb el ‘cas Chato’. El Govern podrà fer un decret, per exemple, on estipuli que els funcionaris, de manera general, per exemple, queden autoritzats a desenvolupar fora de l’horari laboral activitats vinculades a sectors culturals, esportius i afins de caràcter amateur i que suposin una remuneració màxima d’X diners.

Però l’anterior pressupòsit és aventurar-se massa. El que és clar és que la llei actualment vigent dóna un cert marge de maniobra que fins ara no hi era perquè els empleats públics puguin tenir una segona ocupació. ¿Què diu exactament la llei? Doncs que “el personal funcionari i els treballadors públics en situació de servei actiu, que no treballen a temps complet i aquells treballadors públics interins amb un contracte amb una durada inferior a 1 any, poden exercir, fora de l’horari laboral, altres activitats professionals, sempre que no entrin en conflicte d’interès amb les funcions que desenvolupen a l’administració general ni perjudiquin la bona imatge d’aquesta. En tot cas, han de notificar-ho prèviament al departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions”.

El salari mínim interprofessional per aquest 2019 és de 1.050,40 euros; si es cobra menys del 120% d’aquest indicador es pot tenir una segona ocupació

Un altre apartat també deixa clar que “els funcionaris o treballadors públics en situació de servei actiu, a temps complet, que percebin un sou inferior al 120% del salari mínim interprofessional es poden acollir també a la norma de l’apartat 2 (és a dir, el descrit anteriorment) i també han de notificar-ho prèviament al departament de Funció Pública perquè verifiqui que es compleixen aquestes condicions”. D’aquí surten els 1.260 euros esmentats. El salari mínim interprofessional mensual fixat per aquest 2019 és de 1.050,40 euros. Per tant, el 120% són 1.260,48 euros. ¿Hi ha algun funcionari que hagi notificat la necessitat/voluntat de tenir una segona feina per trobar-se en algunes de les situacions descrites anteriorment? Aquest dimecres, el Govern no tenia les dades al corrent.

El cas dels ajudants de mestre i la cantina del Lycée

I potser vostès es demanaran què va motivar que s’incloguessin les esmentades excepcions en la llei d’aquest 2019. N’hi ha una de clara i paradigmàtica. I fins i tot ridícula i que demostra fins a quin punt l’administració tolera certes conductes i, en canvi, n’impedeix d’altres que a priori haurien de ser avalades. Fa uns anys hi va haver el cas d’uns ajudants de mestre (col·laboradors educatius) amb plaça fixa -funcionaris per tant- del sistema d’ensenyament francès que, en no haver d’acudir a classe els dimecres a la tarda, no arribaven a les 40 hores setmanals i, en conseqüència, tampoc no arribaven al salari mínim.

Aquells ajudants de mestre van demanar poder fer unes hores a la cantina del Lycée durant els àpats dels alumnes -talment com controladors de pati o de menjador o com se li vulgui dir- i d’aquesta manera poder arribar, almenys, al mínim d’hores i al mínim salari que els obrís la porta a una cotització automàtica a la CASS. Doncs la resposta de l'administració va ser negativa. Que un funcionari no podia desenvolupar una segona feina, una altra feina distinta a la plaça pública laboral que ostentava. I tant pinxos els responsables de l’administració que van dictar aquella resolució.

En canvi, i és de domini públic i tothom ho sabia -les paraules les han pronunciat els darrers dies més d’un i de dos ministres i altres càrrecs institucionals- que entre el funcionariat hi ha empleats que cobren per fer d’àrbitre, de monitor d’esquí… i de tantes i tantes coses. I no es tracta de criminalitzar ningú sinó de posar ordre. Que és el que es demana a Funció Pública. Es demana una decisió justa i ajustada a qualsevol treballador, sigui públic o sigui privat. Que les regles quedin clares. I no sempre les excepcions que inclou la llei, la del 2000 i l’actual, són prou precises.

Els empleats públics poden col·laborar en tasques “derivades de la gestió del propi patrimoni o del familiar, així com la col·laboració en el negoci familiar dels pares o del consort, sempre que no percebin cap remuneració”

Hi ha molts comentaris els darrers dies sobre la quantitat de treballadors públics que fan de recol·lectors de tabac. Caldria veure si aquests casos s’ajusten a una de les excepcions que contempla la llei i que permet una segona activitat. Els funcionaris a temps complet, per exemple, sí que poden dur a terme fora de l’horari laboral activitats “derivades de la gestió del propi patrimoni o del familiar, així com la col·laboració en el negoci familiar dels pares o del consort, sempre que no percebin cap remuneració”. Hi pot haver funcionaris que cullin tabac acollint-se a l’esmentada excepció.

La resta d’excepcions que preveu la Llei de la Funció Pública no semblen deixar molt marge als dubtes excepte aquelles activitats que hagin de dependre d’una autorització expressa via decret governamental. Així els funcionaris poden participar “en congressos, conferències, seminaris o cursos, en qualitat de ponents o formadors, per raó de la plaça que ocupen a l’administració general”. També ser protagonistes de “producció i creació literària, artística, científica i tècnica; i també les publicacions derivades, sempre que aquesta producció i creació, així com les publicacions” que no vagin en contra de la tasca que desenvolupen o que deixin en mal lloc l’administració. Finalment els empleats públics també poden desenvolupar activitats “de caràcter d’investigació, en qualitat d’investigadors per raó de la plaça que ocupen a l’administració general”.

S’ha anat dient aquests darrers dies. Allò que més debat sembla ara mateix suscitar -cotitzacions degudes a la CASS o en matèria d’IRPF a banda, sobre la qual no hi ha debat possible a no ser que hi hagi alguna exempció concreta com en el cas dels àrbitres- és què s’ha d’entendre per ‘activitat professional’. D’entrada, si hi ha una remuneració hom podria pensar que ja s’està en aquest àmbit. Però de ben segur no seria aquest un element del tot decisiu. Tampoc no es pot donar per fet que aquella activitat considerada de naturalesa econòmica per la pròpia normativa andorrana es pugui qualificar de professional. Però de ben segur que s’hi acosta més.

Les competicions que organitza la FAF són considerades amateurs, per tant els futbolistes que hi competeixen són amateurs i el futbolista amateur no apareix com a activitat econòmica

I més encara quan el nomenclàtor andorrà d’activitats econòmiques considera, per exemple, que exerceix una activitat econòmica el futbolista professional. Incorpora expressament el terme professional. En aquest cas, per tant, no hi pot haver dubte i de ben segur que aquest pot ser un dels criteris que apliqui el departament de Funció Pública. Les competicions de futbol organitzades per la FAF són considerades amateurs. Per tant, es pot arribar a concloure que els funcionaris que juguen en algun dels equips de la lliga del Principat, per molt que percebin una remuneració, en tan que futbolistes amateurs no estan desenvolupant una activitat considerada econòmica i en conseqüència tampoc desenvolupen una activitat professional que contravingui la legislació en matèria de Funció Pública.

En canvi, l’àrbitre esportiu no cal que sigui professional per estar desenvolupant una activitat econòmica. La normativa, el nomenclàtor, no inclou l’especificitat del ‘professional’ i en conseqüència… De ben segur que en les properes setmanes o mesos hi haurà canvis en nomenclàtors, en normatives, es desenvoluparan reglaments, s’aprovaran decrets… i s’evidenciarà que hi havia moltes coses que no s’estaven fent prou bé. Ordre, que es posi ordre i es deixin les regles clares perquè ningú no tingui cap excusa -ni cap buit legal- per justificar que se les salta. Al cap i a la fi això és el que es demana als governants i als legisladors. I rigorositat.

Comentaris

Un altre nyap
14.

Un altre nyap de llei, i anem legislant sobre la marxa, tard i malament.
Senyors polítics del trigovern, sabeu fer altra cosa més que escalfar la cadira, sortir a la foto i cobrar a final de mes?

  • 7
  • 0
antonio
13.

si i cuando se hacen daño que pasa entonces , los demas funcionarios hemos de pagar su baja con la mutua , verdad valla moro.

  • 6
  • 0
antonio
12.

todo esto esta bien, pero los funcionarios que se dedican a la plantacion i recojida del tabaco que no declaran nada.

  • 7
  • 0
Marc
11.

Tot això és vergonyós.
Els directius i els càrrecs de confiança sí que poden tenir una segona feina i remuneració però els treballadors de sota no.
Així anem.

  • 17
  • 2
Pep
Exacte i per que no parlem dels funcionaris consellers de comú que cobren del comú i del Govern??? No fan dos activitats professionals?
En resposta a Pep
MarcM
10.
I per què no parlem dels funcionaris comunals que són escollits Consellers Generals?
Són funcionaris de primera, ja que la llei electoral oportunament els “oblida” i no declara incompatible la seva situació (article 54.d) i, per tant, cobren dos salaris, el del Comú i el del Consell General! Que no són ambdues activitats diferents i professionals? Ai...
I quins són els funcionaris de segona? La resta de funcionaris o de treballadors d'entitats públiques, que han de demanar excedència per fer de polítics al Consell General...
  • 15
  • 1

Comenta aquest article