L’estudi policial analitza els moviments haguts en diversos comptes bancaris de la FAF i extreu diferents conclusions. En apartats diferents de l’esmentat informe els investigadors inclouen taules on reflecteixen els noms de les persones que haurien rebut, normalment, xecs nominatius de l’ens federatiu per desenvolupar tasques arbitrals, d’entrenador o de jugador de la selecció per posar tres exemples. No es tracta de grans quantitats dineràries. El rellevant, i així ho remarca la policia en el seu informe, és que els funcionaris no poden realitzar altres activitats remunerades si no és que s’emmarquen en alguna de les excepcions concretes. I, en principi, cap dels casos que inclou l’informe es trobaria en una situació d’excepció.
Hi ha funcionaris de diverses administracions i departaments. El nom més rellevant, tal i com ha avançat aquest dimarts ‘El Periòdic’, és el de l’actual secretari d’Estat d’Economia, Salustià Chato, responsable del departament de Pressupost fins fa poques dates i que entre el 2012 i el 2018 (sense incloure dades del 2014, perquè no apareixen) hauria rebut xecs per valor de 21.000 euros en xifres rodones. Chato també ha desenvolupat càrrecs o responsabilitats de supervisió arbitral per a la FIFA, circumstància aquesta a la qual els investigadors no fan referència. En el llistat de la policia també hi apareixen policies, duaners, funcionaris d’educació, diferents agents de circulació d’Andorra la Vella, empleats del comú de Sant Julià o treballadors d’Ordenament Territorial.
El nom més rellevant dels que apareixen en els llistats policials és el de l'actual secretari d'Estat d'Economia, Salustià Chato, que duia a terme tasques arbitrals per a la FAF (i també per a la FIFA)
La policia remarca el fet que els treballadors públics no poden ser remunerats de forma general per altres activitats -la llei del 2019 manté el mateix escenari encara que hi ha una nova clàusula per la qual l’administració pot autoritzar de manera específica l’empleat a dur alguna activitat concreta sempre que ho comuniqui. L’informe policial també ressalta el fet que cobrant xecs -alguns dels funcionaris també haurien percebut alguna transferència- es voldria dificultar el ‘recorregut salarial’ i el fet d’haver d’afrontar cotitzacions socials i, si escau, retencions d’IRPF.
L’enunciat policial és en aquest cas cert només en part, ja que un reglament relatiu a la Seguretat Social aprovat el 2015 deixava fora de l’obligació d’haver de cotitzar a la CASS les remuneracions relatives a arbitratges esportius. Per tant, aquells funcionaris que van rebre xecs per fer d’àrbitre, encara avui -el reglament no s’ha derogat i tampoc s’ha regulat l’esmentada cotització de cap manera- no tenen obligació d’haver de declarar a la CASS aquells diners. Una altra cosa, és clar, és el fet de percebre compensacions econòmiques per treballs que no podrien realitzar en ser inicialment incompatibles amb la seva tasca de funcionari.
La investigació de la denominada ‘Operació Cautxú’ reobre el debat. I és clar que aquest va molt més enllà de les persones, dels treballadors públics, que perceben o percebien remuneracions de la FAF. Hi ha molts funcionaris que tenen una segona activitat econòmica -si no s’és empleat públic a temps complert, la legislació vigent actualment és més laxe; tampoc no hi ha inconvenient si la remuneració procedeix d’un negoci de naturalesa familiar- i la qüestió és si cal afrontar o no una revisió o control exhaustiu de la qüestió.
Comentaris (20)