Economia

El ritme d’increment de les despeses en pensions és un 150% superior al dels ingressos

El creixement econòmic dels darrers anys no pot en cap cas garantir la sostenibilitat de la branca de jubilació de la CASS

T. S.

Mentre els ingressos per cotitzacions en la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) s’han incrementat un 31% els darrers set anys (del 2012 al 2018), les despeses en matèria de pensions han crescut un 46%. El ritme de creixement de la despesa, doncs, és pràcticament un 150% més alt que el dels ingressos, tot i que, per ara, es continuen recaptant més diners que no pas s’inverteixen. Al ritme actual, aquesta situació s’equipararia el 2023.

En conjunt, la branca de jubilació ha passat d’ingressar 109 milions el 2012 (que van ser 108,4 el 2013) a recaptar-ne 143,3 el darrer exercici tancat, és a dir, el 2018. De moment, per tant, molt per sobre de les despeses que es realitzen, que en el mateix període van passar de 66 milions a 96. Però el creixement econòmic i les mesures adoptades en forma d’increment de cotització els darrers anys no garanteixen ni de bon tros la sostenibilitat del sistema de pensions. És una evidència i una qüestió que està sobre la taula.

Les dades, encara que fredes, ajuden en algunes ocasions a donar tombs a les coses, a les situacions. I també obliguen a reflexionar. ¿Com es pot millorar el comportament de la branca? Una de les mesures podria ser reduir més encara les pensions, però no sembla aquesta la solució tot i que el Govern cada any ha anat aportant més, fet que suposa que s’han reduït les pensions no contributives. 

Un altre escenari per facilitar la millora de la branca és que s’incrementin el nombre d’assalariats. Però aquesta possibilitat no controlable a priori. Cert que els últims anys ha crescut una mica el nombre de cotitzants a la CASS, però a un ritme extremadament moderat. És a dir, vista l’estructura demogràfica del país, i també la població activa, percentualment s’incorporen més pensionistes a la bossa de persones amb dret a percebre una paga que no pas nous aportants hi ha.

Òbviament, hi ha més elements que poden ajudar a incrementar els ingressos, i alguns que clarament poden ser controlats o regulats des de l’administració. Si els salaris fossin més elevats, més aportació hi hauria a la caixa de les pensions. Però, justament, el mercat laboral actual no reflecteix una millora salarial, al revés, sectors amb sous tradicionalment alts com per exemple el financer estan veure caure a marxes forçades el nombre de contribuents atès que hi ha més destrucció d’ocupació que no pas creació de llocs de treball. I, a més, les noves contractacions ho són per uns salaris notablement més baixos que els de les baixes que es produeixen.



Encara hi ha un altre escenari, que és el que fa temps que dóna tombs en l’ambient: l’increment de les cotitzacions, actualment i de forma global, situades en el 22% (sumant branca malaltia i jubilació) a raó d’un 15,5% a càrrec del patró i un 6,5% a desemborsar pel treballador. Els empresaris ja han posat el crit al cel en relació amb el fet que no poden assumir més costos, ni socials ni de cap mena. Però encara que no ho vulgui l’empresariat, un increment d’aportació a la CASS no podria mantenir-lo al marge. Ben al contrari.

Actualment, i per exemple en relació amb Espanya, l’assalariat andorrà ja aporta més a la Seguretat Social del que ho fa un treballador a l’Estat veí del sud. Sempre parlant d’un assalariat mitjà, d’un estàndard. En canvi, en el cantó patronal, hi ha molt marge per recórrer comparativament. I és que, a grans trets i amb xifres rodones, mentre, com s’ha dit, al Principat, a la CASS, la part empresarial fa una aportació del 15,5% i el treballador hi afegeix el 6,5%, a Espanya aquestes magnituds són de l’ordre del 28% i el 5% respectivament.

Amb tot, i malgrat el creixement desigual dels darrers anys entre l’increment dels ingressos i de les despeses -sempre a nivell percentual i proporcionalment- o l’augment d’assalariats i de jubilats, que evidencia que tot plegat, hores d’ara, hi ha una situació estructural que cal afrontar sense dilació i sense posar en risc, per exemple, les reserves, també és clar que aquestes reserves continuen sent molt quantioses: de 1.228 milions d’euros a final del 2018

No obstant, si no s’actua, si es deixés eventualment que a partir del 2023 la despesa en pensions superés els ingressos destinats a la mateixa matèria, tots els estudis, i això no és nou, indiquen que a partir del 2037 el sistema entraria en fallida atès que les reserves, si s’utilitzessin, s’esgotarien. D’aquí la severa necessitat d’haver de prendre decisions valentes en àmbits diversos però íntimament relacionats.

Comentaris

antonio
8.

que las personas que an trabajado o trabajen en la cass i esten jubiladas o apunto de hacerlo no se les pages la jubilacion ya que los empleados de la cass no han pagado munca por este derecho.

  • 0
  • 0
decepcionat
7.

Gent jove de fora, cobran el 100×100% i q no han pegat pal, joves, q treballin i apotin com tots da igual de on venen,
Viudes q no tenen dret a pensions de viudetat per q els consideran q no compleixan, tot vergonyos
Feu be le vostre feine q per aixo teniu aquets sous

  • 4
  • 0
El Muñeco Gallardo
6.
Porto gairebé 20 anys que visc a Andorra.
Sempre es va parlar que la Cass no era viable, que donava perdudes milionàries.

Que s'ha fet des de llavors RES absolutament RES. Tant costa aprendre dels errors i fer un model que funcioni.

A més dels llestos, pocs controls, les males inversions es recorden del que es va perdre a Spanair ?. Andorra Telecom fa unes inversions collonudes, perquè no es fan a la Cass prenent les mesures necessàries ja que són els diners de les pensions.
Doncs no, seguim iguals a la parra, amb pensions que són una vergonya, gent que ha treballat 40 o més anys i no arriben a 1000e.
I us oblideu d'una cosa, on va a parar els diners dels temporers, aquests que treballen 1, 2 o 3 temporades i després no vénen més. Que es fa amb aquestes aportacions.

Sempre ho vaig dir i ho repeteixo a Andorra manen "4 famílies amb els seus amiguets i endollats a la resta de la classe obrera que els donin"
  • 11
  • 0
Groc
He treballat en una farmacia I fa feredat la quantitat de gent que gaudeix d'una cobertura 100% o d'ajudes per estades a residencies quant tenen mitjans de sobres
En resposta a Groc
Lo bandoler de Llorts
5.

Totalment d'acord, jo puc testimoniar el mateix. Reviseu els 100 % que no pertoquen, les subvencions per residències a gent que no ho necessita, les baixes fraudulentes i les superinversions del Sr. Delgado, Rascagnères i companyia, que foten 51 milions d'euros per la tassa del váter i es queden tant tranquils. I aquí no dimiteix ningú.

  • 9
  • 0
Jordi
4.

I si a sobre els grans il·luminats perden 51 milions d'euros en un any en males inversions, perquè hem de seguir cotitzant?

  • 8
  • 0

Comenta aquest article