Territori

Es limitarà el termini per fer moviments de terres en el marc d’una obra

El Govern treballa en un seguit de modificacions normatives sabedor que la responsabilitat derivada dels riscos geològics és tota seva

Una imatge del desmunt de 'La Portalada' el gener del 2009.. FUNDACIÓ MARCEL CHEVALIER
Una imatge del desmunt de 'La Portalada' el gener del 2009. | FUNDACIÓ MARCEL CHEVALIER

T. S.

El reglament de construcció limitarà, en un termini que no hauria de ser molt llunyà, el temps que tindran els promotors d’obres per dur a terme aquelles tasques que comportin moviments de terres i que aquests no es dilatin sense una data fixa. El Govern, com ja es va anunciar ahir, està treballant en la modificació de diverses normatives arran de l’esllavissada que va afectar dissabte la parcel·la ‘La Portalada’, a Sant Julià. Malgrat que el cap de l’executiu, Xavier Espot, i el ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, es van voler espolsar qualsevol responsabilitat hi ha un fet evident: el control dels riscos geològics és una competència exclusiva del Govern.

El sentit dels canvis legals que s’estan preparant especialment en el reglament de construcció van dirigits, justament, a ser molt més escrupolós en aquells aspectes que comporten afectacions a la natura i als riscos que es poden derivar de la seva modificació. D’aquesta manera, les llicències especificaran un termini màxim per concloure la part d’obra destinada al moviment de terres. Transcorregut aquest temps la llicència caducarà en cas que el treball de moviment de terres no estigui finalitzat. Es vol evitar que els promotors allarguin les excavacions eternament. El Govern encara ha d’acabar d’establir terminis però ara mateix la idea és que aquest no sigui superior a tres anys

A més, en el cas que s’atorgui una llicència d’edificació que comporti un moviment de terra (ja sigui via excavació o construcció d’un terraplè), una vegada dit moviment s’hagi finalitzat, si en un termini que s’ha d’establir -i que anirà de mig any a un any- no s’ha començat a edificar, la llicència també caducarà i el titular de la llicència tindrà l’obligació de restituir el terreny al seu estat original havent-se de fer càrrec ell, òbviament, de les despeses que els treballs de restitució comportin. A més, i això ja es va avançar també durant la compareixença d’Espot i Torres, les llicències d’edificació hauran d’incloure tots els treballs que de la construcció es derivin.

Es reforçarà en certa manera les obligacions de control tant dels comuns com dels propietaris alhora que Govern tindrà més marge per intervenir en casos que ara teòricament no ho pot fer

Les modificacions que es preveuen suposaran més obligacions tant per als comuns com per als propietaris. En el primer cas, i dins de les competències d’inspecció de la legalitat urbanística, les corporacions parroquials hauran d’inspeccionar els finals dels treballs de moviment de terres. Alhora, els canvis que es duran a terme deixaran encara més clar que els propietaris/promotors d’obres han de mantenir les edificacions, parcel·les i instal·lacions en correctes condicions de seguretat.

Així, els propietaris quedaran obligats a fer inspeccions i revisions de tots els elements de protecció vers els riscos naturals i d’estabilització de desmunts i terraplens. I també tindran l’obligació d’haver d’executar aquelles obres de manteniment que derivin de les inspeccions i revisions que hagin fet prèviament tècnics autoritzats en la matèria. En concret, i pel que fa als ancoratges d’estabilització dels terrenys -que són un dels epicentres del debat en el cas del terreny de davant del Punt de Trobada-, s’aprovarà un reglament específic d’inspecció i control.

Aquestes noves obligacions posaran fi al buit legal que es pot entendre que hi ha fins ara, amb una responsabilitat molt genèrica de conservació d’una obra que dóna molt marge d’escapatòria legals als propietaris. El Govern vol collar més els promotors, d’una banda, alhora que també es dotarà de més prerrogatives per poder actuar des de l’administració central malgrat que els comuns mantinguin les potestats urbanístiques. L’executiu, però, no pot ni tan sols a data d’avui obviar dues responsabilitats clau i que tenen a veure també amb l’esllavissada de Sant Julià: garantir la seguretat nacional i el control dels riscos geològics. Sobre totes dues qüestions en té el Govern una responsabilitat única i exclusiva i des d’aquest punt de vista també li pertoca respondre pel que ha succeït a ‘La Portalada’.



Els danys materials no tenen conseqüències penals

Per molt que ho hagi demanat el Partit Socialdemòcrata (PS), és gairebé impossible que el ministeri fiscal entri a fer cap investigació al tomb de l’esllavissada de dissabte. La normativa vigent en matèria penal estableix que queden fora d’aquesta via aquells danys que tinguin únicament naturalesa material. Així, en no haver hagut, sortosament, ni víctimes mortals ni tan sols ferits, no cap la via penal. Una altra cosa és que hi hagi alguna part que interposi una querella criminal -d’entrada no es preveu que el PS ho faci- i que aquesta acció sigui acceptada pels tribunals. Ara per ara, però, tot plegat sembla molt improbable i caldrà dirimir tot plegat des del punt de vista civil i administratiu.



Proposició de llei demòcrataliberal de protecció civil

Els grups parlamentaris demòcrata i liberal tenen previst entrar a tràmit parlamentari, abans no acabi aquest 2019, una proposició de llei de protecció civil que inclourà mesures especials per a les excavacions amb un risc potencial, en concret l'obligatorietat de realitzar els plans d'autoprotecció escaients tant per a les excavacions pròpiament dites com per a les zones afectades per aquesta activitat. Els consellers generals demòcrataliberals han fet aquest anunci en el marc del seu posicionament en relació amb l'esllavissada de dissabte. En aquest sentit, taronges i blaus han volgut "agrair la feina de totes les persones que, des de dissabte, han treballat i estan treballant per atendre l'emergència i garantir la seguretat a la zona. En aquest sentit, cal destacar la disponibilitat i l'eficàcia dels cossos de seguretat, dels tècnics del Govern i dels serveis comunals, així com també la col·laboració dels cossos de seguretat dels països veïns". I també han reconegut "la diligència i l'agilitat del Govern en la presa de decisions. D'aquesta manera s'ha aconseguit que l'afectació sobre el trànsit rodat hagi estat el més controlada possible i, per tant, amb les mínimes interrupcions, tenint en compte que la CG 1 és la connexió viària principal del nostre país". Finalment, els representants parlamentaris de totes dues formacions han lamentat "profundament les declaracions del PS. Una vegada més –i com ja ens tenen acostumats– fan gala d'un oportunisme polític totalment populista i sense cap contingut real".