La sentència recentment dictada posa de rellevància que la magnífica transformació soferta els darrers anys per l’hotel -les obres es van iniciar el 2003 i la constructora no va entregar totalment els treballs, segons la resolució, fins al 2017- hauria costat pràcticament 20 milions d’euros. En concret, 19.268.825 euros. També evidencia tres parts clarament enfrontades en el litigi: d’una banda, la societat propietària de l’immoble, Guillemó SA. De l’altra, els dos arquitectes que van dissenyar la reforma a partir d’un contracte signat el 2001, és a dir, els esmentats Güell i Quintana. I, finalment, l’arquitecte andorrà Antoni Molné, que per un acord amb els altres dos s’encarregava del seguiment setmanal in situ de l’evolució de l’obra.
Guillemó com a propietària; Xavier Güell i Màrius Quintana com a dissenyadors de la remodelació; i Antoni Molné com a participant en la direcció d’obra han mantingut un llarg litigi
També cal tenir en compte altres conceptes. Güell i Quintana van elaborar essencialment entre el 2001 i el 2003 el projecte bàsic i el projecte executiu (també van participar en tasques d’interiorisme). Per cadascun d’aquests dos treballs cobraven un percentatge en funció del pressupost establert en aquell moment. Uns 12 milions quan es va redactar el projecte bàsic i uns 15 milions quan es va elaborar l’executiu. A més, Güell, Quintana i Molné es van fer càrrec de la direcció d’obra. En aquest cas, els honoraris ja es percebien a partir d’un altre fórmula: la de l’obra certificada. Per tant, cobraven un altre percentatge 1,9% en funció del cost del treball realment executiu.
Entre els tres arquitectes hi havia un contracte signat per la direcció d’obra. Els dos arquitectes catalans eren els autors del projecte de reforma i en feien el seguiment a distància. Qui s’encarregava d’estar damunt del terreny era el tècnic andorrà, per la qual cosa es va acordar que rebria dues terceres parts del muntant corresponent a la direcció d’obra. El problema s’escau quan dos anys després d’iniciades les obres, és a dir, al maig del 2005, Güell i Quintana parteixen peres amb les altres parts. Es resol el contracte i abandonen l’obra.
Els dos arquitectes catalans ja havien rebut uns 540.000 euros pels tres conceptes en relació amb els quals havien de cobrar honoraris. El 2005, les obres executades ja ascendien a un cost de més de 9 milions segons les pericials que figuren en la causa. Entre les diverses parts, però, s’obre un litigi amb diverses demandes creuades. Els arquitectes catalans reclamen més honoraris; el tècnic andorrà reclama a Güell i Quintana el que creu que li pertoca de la direcció d’obra sobre el terreny; la propietat considera que han sorgit tot un seguit de desperfectes i de dificultats en l’execució dels treballs que atribueixen a defectes dels projectes arquitectònics.
Una recent sentència del Tribunal Superior posa punt final a les reclamacions relatives a un projecte que va suposar una inversió de prop de 20 milions d’euros per fer l’actual establiment
En primera instància, la secció civil de la Batllia va condemnar Guillemó a abonar 55.000 euros en xifres rodones a Güell i Quintana. Alhora, imposava a aquests dos tècnics a pagar més de 370.000 euros a Molné per la part deguda de la direcció d’obra. Guillemó i els arquitectes catalans van recórrer contra aquella sentència. El tècnic andorrà ja la donava per bona i pretenia que es confirmés. Güell i Quintana reclamaven gairebé mig milió d’euros -a banda dels que ja havien percebut al seu dia- a Guillemó en concepte d’honoraris i consideraven totalment fora de lloc el que haurien de pagar a Molné. La societat, al seu torn, exigia 447.000 euros als arquitectes catalans com a responsables de les deficiències sorgides a la piscina i altres espais del remodelat hotel.
Al final, i de forma definitiva, tot just ara, catorze anys després que els dos arquitectes catalans abandonessin l’obra i uns quants menys des que es va iniciar el plet, el Tribuna Superior ha estimat en part el recurs de Güell i Quintana i després de fer els càlculs pertinents, imposa a Guillemó el pagament de 290.282 euros en concepte dels honoraris deguts que restaven als ja abonats al seu dia. Sempre amb els interessos legals pertinents. Respecte del que han de pagar els dos arquitectes catalans a l’andorrà per la col·laboració mantinguda, xifren la quantitat en poc més de 35.000 euros, perquè és el que Molné havia reclamat al seu dia i, per tant, el tribunal no li podia atorgar més de deu vegades més quan al seu moment no ho va sol·licitar.
Finalment, i a partir dels diversos informes pericials elaborats per intentar aclarir la situació, es considera que els desperfectes sorgits arran d’una suposada mala elaboració del projecte són tan mínims que només poden comportar que els tècnics hagin de pagar poc més de 4.100 euros. Sempre interessos a banda. Per tant, més d’una dècada després es tanca un litigi de molt llarg recorregut per uns honoraris que tot i ser molt quantiosos no deixen de ser una petita part d’un projecte de remodelació d’un dels hotels estrella del país.
El projecte de remodelació
La reforma d’aquest hotel de luxe consistia, segons que explicaven al seu dia els propis arquitectes, en una ampliació que incloïa una planta d’aparcament per a 100 vehicles, una sala polivalent de convencions per a 400 comensals i 85 noves habitacions. El projecte mantenia les tres plantes existents de l’hotel original. La gran transformació es produïa en convertir tot el primer nivell en un restaurant i les 42 habitacions existents reduir-les a onze noves habitacions més una suite presidencial. S’havia traslladat a una nova ubicació la pista de tennis i es va projectar un SPA amb piscina climatitzada. Es va voler mantenir en tot moment l’entorn de jardí que envolta l’edifici pel seu alt valor paisatgístic. El nou edifici es desenvolupava en una planta semi-soterrada on s’ubica l’aparcament, una planta baixa amb el nou vestíbul, i una mitjana ascendent de tres plantes d’habitacions i una planta coberta.
Comentaris (2)