Política

El control patrimonial dels càrrecs polítics sols s’exercirà si hi ha una denúncia

Els grups parlamentaris que donen suport al Govern estan treballant en una proposició de llei sobre transparència i accés a la informació pública

Les conselleres Eva López i Maria Martisella han presentat les línies mestres de l'esborrany de la proposició de llei.. ALTAVEU
Les conselleres Eva López i Maria Martisella han presentat les línies mestres de l'esborrany de la proposició de llei. | ALTAVEU

T. S.

La declaració patrimonial dels càrrecs públics de naturalesa política quedarà en l’àmbit estrictament “confidencial i privat” i no s’exercirà cap control d’ofici sobre dits béns. Només en el cas que hi hagi una sospita d’alteració indeguda i, especialment, si s’interposa alguna denúncia, caldrà analitzar de forma detallada la documentació aportada pel subjecte obligat en qüestió. Els grups parlamentaris que donen suport al Govern estan treballant en l’elaboració d’una proposició de llei sobre transparència i regulació de l’accés a la informació pública que es preveu que pugui entrar a tràmit parlamentari a mitjan octubre.

La consellera demòcrata Maria Martisella i la liberal Eva López han presentat aquest dilluns les línies mestres d’un esborrany que encara sembla molt incipient a tenor de l’exposat. Ni tan sols hi ha concretat l’àmbit d’aplicació de la llei, amb la qual cosa ara per ara no se sap quins càrrecs estaran obligats a fer la declaració patrimonial, encara que la voluntat, segons López, és que “inclogui tantes persones com sigui possible”. Però mai no es publicitarà els béns que cada càrrec declari tot i que, és clar, segons Martisella, que “cadascú serà lliure de publicar o no” la declaració.

La qüestió patrimonial és només una de les quatre potes en què se sustenta la proposició de llei, un esborrany de la qual s’acaba de fer arribar als comuns i aviat també es trametrà a l’Agència de Protecció de Dades (APDA) i al Tribunal de Comptes per tal que hi realitzin les seves aportacions. Maria Martisella ha explicat que respecte de la proposició de llei que la comissió d’Interior va analitzar la legislatura passada, la que s’està elaborant ara és molt més àmplia, ja que l’anterior, que va decaure per l’esgotament de la legislatura, regulava essencialment segons la consellera els secrets d’Estat.

Publicitat mínima -és a dir, la informació mínima que per iniciativa pròpia l’administració haurà de facilitar i publicar-; l’accés a la informació pregada; la matèria reservada a l’Estat; i la declaració patrimonial dels càrrecs públics són els quatre pilars de la futura proposició

Publicitat mínima -és a dir, la informació mínima que per iniciativa pròpia l’administració haurà de facilitar i publicar-; l’accés a la informació pregada; la matèria reservada a l’Estat; i la declaració patrimonial dels càrrecs públics són els quatre pilars de la futura proposició. Encara s’està treballant en delimitar quina informació (organigrames, funcions, pressupostos, liquidacions pressupostàries…) ha de ser pública de fet o com es regula l’accés a determinada informació. També qui i com s’establirà què és una informació reservada, que d’entrada és aquella la divulgació immediata de la qual pot comportar “un perjudici greu a la defensa i la seguretat nacional”. S’ha de fixar el procediment per classificar un document i també per desclassificar-lo. I en quins terminis. Tampoc no està encara elaborat el règim sancionador a aplicar en cas de l’incompliment de la norma. En qualsevol cas, sempre quedarà recórrer als tribunals si algú no rep alguna informació o documentació a la qual pensa que hi té dret.

El que més interès ha suscitat entre els periodistes és la qüestió de la declaració de béns, que Martisella i López han deixat clar que “no ha d’estar a l’abast i no ha de ser de l’interès” del públic en general. D’aquí que les declaracions quedaran en l’àmbit estrictament privat i confidencial. Una vegada s’accedeixi a un càrrec respecte del qual hi hagi l’obligació de fer la declaració patrimonial, la persona en qüestió tindrà tres mesos per fer dita declaració. I una vegada es deixi l’esmentat càrrec, a la sortida, hi haurà tres mesos més per aportar un nou informe amb les variacions hagudes.

No es farà de facto cap control ni comparativa. Ara, si hi ha qualsevol sospita o alguna denúncia s’activaran els mecanismes corresponents, ja siguin del Tribunal de Comptes o de la Justícia per procedir a l’anàlisi corresponent. Segons López, que hi hagi un punt de partida amb la declaració inicial obligatòria és fonamental per poder, després, dissipar qualsevol dubte davant la sospita que algú s’hagi pogut enriquir il·lícitament degut a una mala utilització de la política.

Els parlamentaris i els seus assessors també estan analitzant altres lleis a les quals s’hi puguin efectuar modificacions amb l’objectiu de “donar solució als problemes que s’hagin detectat en la tasca administrativa corrent” i sempre que vagin lligats a la transparència o, en aquest cas més aviat, a la manca de transparència. Encara que no s’ha dit obertament, aspectes com l’obligació de presentar uns comptes en un determinat termini de temps -i en cas de no fer-ho s’estableixi algun tipus de sanció- o que les denúncies del Tribunal de Comptes passin a tenir un valor que vagi més enllà del merament declaratiu podrien ser aspectes a analitzar.