Empreses

Locals de restauració de l’eix comercial d’Andorra la Vella i Escaldes lamenten la uniformització de les terrasses

Els comuns obliguen els establiments no només a tenir el mateix disseny dels espais sinó també se’ls obliga a adquirir un material concret que en molts casos topa amb el refús dels empresaris

T. S.

La uniformització de les terrasses dels eixos comercials d’Andorra la Vella i Escaldes, que alhora també esdevenen alguns dels punts de major atracció turística de totes dues parròquies, està generant notables crítiques en part dels empresaris de locals de restauració. La obligació imposada pels comuns a què els locals no només hagin de tenir el mateix disseny dels espais sinó també que hagin de disposar del mateix material -taules i cadires idèntiques- està aixecant el refús d’una part de l’empresariat.

La uniformització l’han adoptat les dues corporacions. La mesura afecta l’eix format per les avingudes Meritxell i Carlemany (Vivand) i també pels carrers perpendiculars, pels adjacents. De fet, i de manera més rellevant segons que ha pogut constatar l’Altaveu, les queixes més insistents parteixen de locals que no estan situats ben bé a l’eix principal. En aquest punt, on no hi ha terrasses pròpiament dites sinó que es lloga l’ocupació de la via pública i les taules i les cadires es col·loquen directament a la via, la majoria d’establiments s’han acollit a la mesura i poc més. A la resta de carrers la situació és més dispar.

Els elements de crítica són diversos. D’entrada, els empresaris lamenten que la uniformització impedeix diferenciar la proposta d’un (local, empresa, negoci) respecte d’un altre. També alguns dels propietaris o llogaters de locals que assumeixen el risc del negoci critiquen el fet que no convenç el material designat pels comuns. No es pot triar entre alguns models. Res de tot això. S’ha imposat un tipus de taula i un tipus de cadira concreta i, segons les fonts, d’aquests components només hi ha un sol distribuïdor en tot el país, Subministraments Hotelers, “una decisió que, almenys d’entrada, pot fer de mal pensar”.

Per a molts dels empresaris, el material triat, que es considera força senzill en general, no casa amb el tipus de producte que es vol oferir. Alhora, però, suposa una inversió que molts dels empresaris no pensaven fer i és que, en principi, tots els establiments, encara que tinguin una terrassa de fa temps i, per tant, també el seu equipament, estarien obligats a renovar el material per unificar-lo amb la resta d’establiment de l’eix comercial. Fonts consultades han assegurat que, almenys en el cas d’Escaldes, l’incompliment de l’obligació d’haver de disposar de l’equipament uniformat pot comportar una sanció pecuniària. Alhora, si l’incompliment reitera, l’establiment s’arrisca a perdre el dret de terrassa.

Un altre element que també incomoda algun dels empresaris és el fet que s’acabi fent diferències en funció de quin establiment sol·liciti un relaxament de la mesura. Hi ha empresaris que han demanat al seu respectiu comú no haver de renovar obligatòriament el material. La resposta que l’administració donaria, segons les fonts consultades, seria dispar i tampoc no contribuiria a pacificar la situació.

Comentaris


Ordena per: Data  Més valorats
fran
8.
La ignorancia es mala consejera y algunas de las afirmaciones del artículo son totalmente gratuitas.
....."el material triat, que es considera força senzill en general"...estos sillones han sido diseñados por Jorge Pensi, uno de los más reconocidos y mejores diseñadores del mundo y han sido producidos en una de las mejores fábricas de mobiliario de Europa que se encuentra en la población de Les Preses, cerca de Olot. Este producto cumple con creces todos los exigentes requerimientos que exige la norma europea para el mobiliario de uso profesional. Por otro lado, informales que este mobiliario está disponible en innumerables distribuidores especialistas del sector por lo que tampoco entiendo al afirmación....."segons les fonts, d’aquests components només hi ha un sol distribuïdor en tot el país".
Por último me gustaría felicitar al equipo de personas que defienden este tipo de producto en lugar del horrible mobiliario publicitario, que este si que es de baja de calidad y que no pasa ningún tipo de normativa y que viene importado de China.
  • 2
  • 0
Pere
7.

En certa manera, tots treballen a l'Illa.

  • 2
  • 0
Lídia
6.

Dons se que no ve al cas del que es publica, però penso al mateix que l, escrit anterior, que més donan els tipus de material, la meva queixa va també per com omplen els espais de taules i cadires per el seu benefici sense comptar que els veïns estem farts de tant soroll, crids, vomitades i pixums, aquí si que haurian de posar-se més seriosos i fer alguna cosa

  • 9
  • 2
Lluna
5.

Del que s, hauria de preocupar de veritat el comú és del horari de tancament de les tarrases i el xirigai que es mi ta cada nit sobre tot al centre històric que es vergonyós i sempre es el mateix bar. Això sí que és un tema serio i no com puguin ser taules o cadires

  • 12
  • 0
jordi
Vagi per endavant que sóc propietari de cap terrassa només les utilitzo com tothom.
Crec que això no pot ser legal i va en contra de la lliure competència, si jo tingues una terrassa el primer que faria és portar el cas a la batllia i si un batlle li dona la raó als comuns, nois ja podem que alguna cosa li passa a les lleis d’aquest pais
Quina vergonya
En resposta a jordi
carlos
4.

Vergonya alguns dels "xiringuitos" amb cadires, taules i parasols publicitaris. Que poc seriosos i professionals són alguns del "sector".
Massa poc que exigeixen en algunes ocasions les administracions.

  • 5
  • 1

Comenta aquest article