Justícia

El Tribunal de Corts desafia el Constitucional (i les defenses del ‘cas BPA’)

La sala, en el marc de la causa general relativa a l’entitat bancària, desestima esporgar el sumari perquè considera que la resolució del TC sols té a veure amb una persona i unes escoltes concretes

Altaveu

El Tribunal de Corts només ha retirat del sumari de la causa general del ‘cas BPA’ les escoltes telefòniques relatives a l’excomandament de l’entitat bancària que, no estant ni tan sols processats, va denunciar al Tribunal Constitucional (TC) la vulneració de drets de què era víctima en incorporar-se al cas andorrà unes intervencions de les seves comunicacions que s’havien fet a petició de la Justícia espanyola en un afer que res tenia a veure amb el que aquest setembre s’hauria de tornar a jutjar. El TC, en una sentència del mes de març, va concloure que no es poden traslladar de facto elements tan sensibles com unes escoltes d’una causa a una altra i menys encara d’una jurisdicció a una altra.

Davant d’això, la immensa majoria dels advocats defensors dels processats en la denominada causa general del ‘cas BPA’, la que va originar la intervenció del banc i, entre altres, la detenció del seu conseller delegat, van sol·licitar al Tribunal de Corts que procedís a esporgar el sumari tenint en compte la resolució del Constitucional i, en conseqüència, suprimint d’aquell sumari totes les escoltes telefòniques que s’hi havien incorporat -n’hi ha moltíssimes, moltes més que les que afecten a l’exdirectiu bancari que va portar el cas al TC-, les proves obtingudes en registres domiciliaris practicats en el marc d’altres causes perquè es considera que tenen el mateix valor íntim que les intervencions de comunicació, i tots aquells elements que s’haguessin obtingut a partir de dites escoltes o registres en trobar que són il·lícits per connexió d’antijuridicitat.

Però el Tribunal de Corts, en un aute que s’acaba de dictar, desestima les pretensions de les defenses i ho fa considerant que la resolució del TC només té efectes en relació al ‘material’ relacionat amb el bancari que es va queixar davant el Constitucional. “Només produeix efectes i té virtualitat jurídica respecte a dita persona, havent-se pronunciat el Tribunal Constitucional respecte a la vulneració del dret fonamental a la seva intimitat i al secret de les seves comunicacions”, manté l’aute en un dels seus primers considerants. També s’hi afirma que “d’un detingut examen de les presents actuacions se’n deriva que les diferents proves portades a terme fins a la data i la documental obtinguda en el marc dels registres practicats tant al Principat com a fora i incorporada a la causa no pot considerar-se per se il·lícita” per la qual cosa es rebutja l’extensió de l’esporgada a totes les escoltes que es van annexar al sumari.

El tribunal, que va traslladar la petició formulada per les defenses a totes les parts presents a la causa -la majoria d’actors civils van deixar en mans de la fiscalia o el propi tribunal el posicionament que calgués adoptar, essent el ministeri públic contrari a esporgar el conjunt de les proves que les representacions dels processats demanaven que fossin extretes del sumari-, considera, entre altres coses, que en tot un seguit de casos sí que s’ha fet el judici de proporcionalitat dels elements incorporats a la causa alhora que retorna les gravacions que figuren en el sumari a aquelles defenses que els havien enviat a la seu judicial per evitar estar cometent o participant de la comissió d’un delicte tenint en possessió unes escoltes que el Constitucional ha declarat il·legals.

La decisió del Tribunal de Corts, més enllà del que comporti a efectes de calendari -el judici de la causa general del ‘cas BPA’ està previst que es reprengui el 16 de setembre-, suposa o com a mínim pot suposar un xoc important amb el Tribunal Constitucional. La sentència de l’Alt tribunal referida, certament, a un sol exdirectiu bancari, o millor encara, pronunciada a petició d’un sol exdirigent de BPA, plantejava la seva doctrina amb una vocació més general. Parlava de forma genèrica que, per norma, no es poden traslladar escoltes -i les defenses entenen que tampoc qualsevol element que afecti la intimitat de les persones, perquè en certa manera així ho donava a entendre el TC- d’una causa a una altra. I menys encara quan provenen d’un tribunal estranger com són moltes de les proves sobre les quals es basa el ‘cas BPA’, que ha anat passant elements d’una causa a l’altra, molts cops fins i tot de forma reiterada, duplicada o triplicada, per donar volada a uns afers que acaben sent tots els mateixos.

La decisió ha caigut com una galleda d’aigua freda entre les representacions lletrades dels processats i, en algun cas, ha causat una forta indignació. Però tot just s’està analitzant el contingut de l’aute per decidir quina resposta s’hi dóna i si es recorre contra la decisió del Tribunal de Corts per tal que, en últim extrem, el Constitucional s’hi hagi de tornar a pronunciar i o bé aclareixi la situació o bé s’acabi entrant en un bucle que no seria pas la primera vegada que succeeix entre el TC i els organismes jurisdiccionals ordinaris del país.

Comentaris

La pasta mana
2.

Caram caram... o sigui, el que digui el TC no val res i es pot complir o no en funció de com vagi la cosa. Va bé saber-ho, i ja tenim un argument a fer servir per altres casos que ens volguem passar el TC pel folre!

  • 2
  • 0
Fair Play
1.

L'actuació de l'Estat de dret Principat d'Andorra és una burla

  • 28
  • 0

Comenta aquest article