Justícia

Els propietaris han d’assumir el cost de protegir els edificis dels riscos naturals

La Justícia confirma que en el cas que una obra només beneficiï immobles privats l’administració en queda al marge; ara, si hi ha més elements en joc cal fer-ne una altra anàlisi

Una imatge de la CG-4, a Pal.. ARXIU
Una imatge de la CG-4, a Pal. | ARXIU

Altaveu

La sala administrativa del Tribunal Superior (TS) ha reconfirmat recentment que són els propietaris dels edificis els qui, per norma general, han d’assumir el cost de les proteccions que escaiguin per protegir els immobles dels quals són titulars de possibles riscos naturals. Aquest principi general s’ha de tenir en compte fins i tot per aquelles construccions que ja estan aixecades quan s’imposa una nova normativa.

El TS recorda que per criteri jurisprudencial “als edificis que s’hi trobin ja bastits se’ls ha d’aplicar el règim urbanístic que deriva de la nova qualificació urbanística”. Al principi general d’haver d’assumir els costos d’uns treballs de protecció, però, sempre hi pot haver excepcions. Sobretot quan dites proteccions s’han de fer en espais de domini públic i protegeixen especialment béns d’utilització comuna.

La sala s’ha pronunciat sobre la qüestió arran d’una demanda interposada per la comunitat de propietaris -set veïns- d’un edifici situat en una urbanització de Pal, que a principi de l’any passat va demanar a Govern que actualitzés el cost econòmic d’haver de fer front a les obres de construcció d’unes proteccions per apaivagar els riscos d’arrossegalls a l’entorn del riu Cademeller, contemplats des del 2005, i que procedís d’una vegada a executar els treballs.

La sala administrativa del TS acaba de pronunciar-se sobre la demanda feta per uns veïns d’una edificació situada a la urbanització l’Espalmera de Pal, afectada per risc d’arrossegalls

L’administració defensava que eren els propietaris qui, tot i tenir bastit l’edifici des de molt abans de l’existència de la Llei del sòl i de la promulgació del pla d’urbanisme massanenc, havia d’assumir el cost dels treballs perquè en ser Andorra un país de muntanya a l’administració li és impossible poder abordar tots els treballs que calen. Alhora, en el cas d’haver d’executar els treballs, és potestat de l’administració decidir quan els pot fer en funció de la disponibilitat pressupostària.

El TS estableix com a manera de procedir que “amb caràcter general els propietaris d’edificis existents, com qualsevol altre propietari, ha d’assumir els nous estàndards urbanístics actualment previstos” i diu que “aquelles altres actuacions que tinguin com a únics beneficiaris als propietàries de les edificacions privades, han de ser assumides per aquests”. No obstant això, aquest no és el cas concret dels propietaris demandants.

En el cas dels riscos naturals que amenacen la urbanització l’Espalmera de Pal, “hi ha elements per entendre que les obres de protecció previstes pel Govern, si bé poden tenir com a conseqüència la protecció de l’edifici de l’agent, van molt més enllà ja que són també necessàries per protegir una carretera general”. En efecte, “els riscos naturals afecten també la carretera general número 4. A més, les obres s’han de dur a terme en béns de domini públic, com són la carretera general, el pont, la llera del riu, i terrens situats per sobre de la mateixa carretera, cosa que confirma que es tracta d’obres que han de ser assumides pel Govern”.

Finalment la sala analitza si, com demanen els veïns, la Justícia ha d’imposar un calendari a l’administració per tal que executi les obres. La conclusió és que no és pot obligar el Govern a executar unes obres en un termini concret, però el Govern tampoc no es pot arrepenjar indefinidament. “És comprensible la queixa de l’agent en aquest punt, tot i que, en efecte, la sentència no pot fixar un termini d’obligat compliment per incorporar al pressupostos generals la partida per fer front a aquesta despesa. Amb tot, és evident que el temps transcorregut des de que el Govern coneix aquest risc, que afecta a més a una carretera general, fa necessari que aquesta actuació no es demori en el temps”, manté la sentència.

Comentaris

L'ull de l'agulla
1.

Si ho he entès bé la justicia li diu al Govern. Nen dolent, has de fer les obres! Però quan en tinguis ganes, encara que no més tard que l'any 3.000.

  • 4
  • 2

Comenta aquest article