Infraestructures

El pont penjant de la Vall del Riu, una mica més a prop

Inacces-Unitas, Gescom i Geico s’alien amb empreses especialitzades estrangeres per presentar unes ofertes que el comú de Canillo ha acollit amb satisfacció però que farà analitzar abans de decidir

Els ponts tibetans sobre el riu de Montaup i sobre el riu de la Vall de Riu acabarien de bastir la proposta turística a l'entorn del mirador del Roc del Quer.. ALTAVEU
Els ponts tibetans sobre el riu de Montaup i sobre el riu de la Vall de Riu acabarien de bastir la proposta turística a l'entorn del mirador del Roc del Quer. | ALTAVEU

T. S.

Sobre el paper, hi ha moltes possibilitats que a la Vall del Riu s’hi acabi fent el pont tibetà més llarg d’Europa, segur, i, potser del món hi tot. Més de 600 metres per travessar el riu i completar l’oferta turística que s’està bastint a l’entorn del mirador del Roc del Quer. De fet, el pont penjant, si s’acaba fent i funciona -aquesta és un altre tema, perquè el darrer projecte similar, més ‘petit’, inaugurat recentment a Portugal ja s’ha tancat perquè resultava un perill- serà una atracció per si sola. El comú de Canillo ha acollit amb satisfacció les tres ofertes rebudes, dues de les quals, per preu, entren clarament dins les pretensions comunals.

La corporació va xifrar el projecte en 2,5 milions. La proposta incloïa la construcció d’un petit diguem-ne petit que ha de passar per damunt del riu de Montaup, el penjant de la Vall del Riu i l’adequació de tots els camins que calgui per garantir-ne l’accés. Les pliques es van obrir divendres passat i durant tota aquesta setmana, com a mínim, els ofertants han tingut temps per completar les propostes atès que hi havia algunes mancances que, en principi, eren solucionables. Per exemple, un aval satisfet amb francs suïssos que al canvi de la data concreta no arribava al que se sol·licitava. 

Sia com vulgui, són tres les propostes rebudes. Tres empreses o grups empresarials andorrans que s’han aliat amb firmes internacionals per desenvolupar el projecte. I és que entre els requisits sol·licitats es demanava acreditar l’experiència en la construcció d’aquesta mena de ginys de més de 150 metres. Es tracta d’Inacces-Unitas-Guillem Valdés que aniria del bracet d’un fabricant suís i d’un muntador espanyol. Gescom faria UTE amb una empresa francesa, i Geico hauria optat per aliar-se amb uns socis de projecte helvètico-austríacs. La primera de les ofertes, la més detallada, presentaria un pressupost d’uns 3,5 milions. Les altres dues voltarien els 2,6 milions.

La corporació va pressupostar la iniciativa en 2,5 milions d'euros; dues de les ofertes rebudes xifren el projecte en 2,6 milions i la tercera, la més detallada, l'estableix en 3,5

Les xifres serien assumibles i si hi ha un aval tècnic suficient es mirarà de tirar endavant el projecte. Això sí, Geico i Gescom, almenys, haurien d’acabar de completar la informació facilitada en l’oferta i subsanar les deficiències que es van detectar i que no invaliden les propostes. La voluntat comunal és fer valorar les propostes, des de tots els punts de vista, per part d’una empresa externa d’enginyeria. Aquest treball ha de ser pràcticament vinculant a l’hora d’adjudicar els treballs. Vist el calendari que té el comú canillenc, molt probablement l’adjudicació s’hauria d’aprovar el setembre. Les obres haurien de durar entre 5 i 7 mesos. 

En funció de quan s’iniciïn els treballs, si s’acaben encomanant -“entre el 90 i el 95% és gairebé segur que sí”, afirmen les fonts-, molt probablement el pont penjant de la Vall del Riu ja hauria d’estar llest l’estiu vinent. A nivell d’obra civil no és un treball complicat. Però quant a enginyeria sí que cal anar amb peus de plom. El pèndol que fa un pont tan llarg pot molt ben ser enorme. Però per normativa internacional no pot superar un llindar.

Els dos ponts tibetans han de ser la cirereta del pastís per a la magnífica proposta que està resultant ser el mirador del Roc del Quer. És als seus peus que sortiran els camins que portin cap a les passarel·les penjants. Ja sia via ponts, a través del mirador o simplement recorrent camins pràcticament plans entre els Plans i l’Aldosa, l’indret es posiciona com un atractiu turístic que contribueixi a desestacionalitzar, més encara, l’oferta que pugui tenir ara mateix sobre la taula Canillo.

Comentaris

Laura
1.
Està clar que els polítics continuen apostant per la massificació; només cal fer un tomb per aquesta zona i veure fins a quin punt els autobusos fan part dels vehicles estacionats a la zona.
No crec que inversions com aquestes acabin sent cap revulsiu. La gent que hi puja doncs s’hi estarà mes estona però no serà pas per això exclusivament que “turistes de qualitat” vindran al país. Es més, augmentarà la despesa de manteniment d’infrastructures del Comú. Apa, seguim així, a veure qui la fa mes grossa!
  • 2
  • 0

Comenta aquest article