Fa molts mesos que es va fer una publicació provisional del nou pla urbanístic. És a dir, una primera aproximació al que havia de ser el POUP revisat. Una vegada es fa l’aprovació provisional, l’anterior document ja queda fora de joc. Però tampoc no és bona la planificació presumpta, subjecte a al·legacions, com va ser el cas. Segons les fonts consultades, la revisió provisional presentava multitud de deficiències, més enllà que molts grans propietaris no estan d’acord en les pretensions comunals, expressades en el treball, de ser força proteccionista. De no donar al sòl una qualificació que permeti construir a tort i a dret.
Una circumstància i l’altra van fer que s’hagin presentat, que s’haguessin presentat, nombroses al·legacions, que cal respondre i plasmar, en consonància amb la resposta, en el pla definitiu. Però l’aprovació definitiva -subjecta posteriorment a recursos jurisdiccionals si escau- no s’ha dut a terme perquè la feina no s’ha completat. Fonts comunals consultades han reconegut que el treball porta un enorme retard però, coincidint amb altres fonts, han afirmat que no es deu tant a malentesos, diferències de criteri o divergències internes, sinó, gairebé únicament i estrictament al fet que els urbanistes encarregats del treball no poden assumir la feina (o l’assumeixen a un ritme molt baix) per les dificultats econòmiques en gran mesura que sofreixen, fins i tot ja amb embargaments pel mig.
I el problema per als veïns, per als propietaris, per als promotors immobiliaris, és que si pretenguessin dur a terme alguna iniciativa constructiva molt probablement arribarien a un carrer sense sortida. Com s’ha dit, no és ni dolent del tot el pla anterior al provisional, però legalment ja no es pot aplicar, ni tampoc es pot donar per vàlida la nova documentació urbanística revisada. Perquè la revisió no és la definitiva. I així és com s’arriba a l’aturada, ara per ara, encara que no volguda, ‘sine die’.
Comentaris (2)