Parròquies

El restaurant del mirador del Roc del Quer ‘canvia de mans’ per evitar un escàndol

Inicialment s’havia decidit adjudicar la concessió de la gestió i explotació del nou edifici a la filla i el gendre d’una consellera del comú tot i que l’oferta econòmica era la més baixa

T. S.

Un arranjament ‘sota mà’ o, oficialment, una renúncia lligada a l'adquisició de materials i equipaments, evitarà formalment el que es presumia com un més que possible escàndol en el marc del comú de Canillo. Inicialment s’havia decidit adjudicar la concessió de la gestió i l’explotació del nou edifici del mirador del Roc del Quer, que entre altres funcions ha de fer de restaurant, a la filla i el gendre d’una de les conselleres de la majoria comunal. La decisió havia caigut com una galleda d’aigua glaçada en els altres dos ofertants, pare i filla. Una quarta proposta ja no va ser considerada.

Es dóna el cas, a més, que la proposta inicialment triada era, amb diferència, la que oferia una aportació econòmica en forma de lloguer mensual més baixa, i amb diferència, al comú. Com a mínim una altra de les dues ofertes restants era molt més elevada. De fet, la proporció era de 1.000 euros de lloguer mensual a 1.500. Però la corporació defensava, almenys inicialment, que no tot era l’oferta econòmica, que hi havia altres aspectes a valorar -com la carta de menús, les activitats que els mateixos concessionaris pretenien oferir en l’espai…- que feien el dossier dels familiars de la consellera el millor de tots.

En efecte, el plec de bases ja definia que l'oferta econòmica suposaria un 40% de la valoració a l'hora de la tria i el 60% restant dependria de l'oferta gastronòmica i la promoció turística de la parròquia associada a la proposta presentada. En aquest sentit, asseguren les fonts, no hi havia color entre l'oferta a la qual inicialment s'havia adjudicat la concessió de l'edifici del mirador del Roc del Quer i les altres propostes rebudes, una de les quals tan deficient que ni tan sols es va poder considerar.

La renúncia formal a la concessió es justifica pel fet que els proveïdors no poden garantir l'abastiment del material i equipament abans del final d'estiu i els adjudicataris inicials no es volen arriscar a perdre mesos clau

Els altres dos participants, pare i filla, en un concurs convocat l’abril van posar el crit al cel. I més encara un d’ells que fa molt temps ja havia mostrat interès al comú, segons algunes fonts, de poder promoure, ell pel seu compte, com a empresari privat, un centre de característiques similars al que va acabar construint el comú. El clam que hauria llançat l’empresari contra el propi cònsol de Canillo hauria estat monumental, segons diverses fonts. Però la situació es va mantenir sense canvis però amb una elevada remor entre diversos sectors de la parròquia.

Finalment, i davant la certesa que com a mínim els impulsors d’una de les dues propostes que havien quedat descartades, portaria l’adjudicació a la Justícia, els inicialment concessionaris haurien volgut pacificar la qüestió i no veure's enredats en situacions incòmodes. Des del comú, però, mai no hi ha hagut cap dubte que l'oferta a la qual es pretenia atorgar la concessió de dos anys prorrogables posteriorment per dos anys més era la millor. I que es podia defensar amb fermesa i èxit davant de qualsevol jurisdicció. A més, la consellera de la qual és familiar l'inicialment adjudicatari -amb experiència en el sector de la restauració- no va participar en cap presa de decisió.

Darrerament, el comú de Canillo, però, hauria rebut la renúncia dels inicialment adjudicataris. L'al·legació formal seria que com n'està d'avançat el calendari, els proveïdors del material i l'equipament necessaris per poder complir amb la proposta que havien fet no els asseguren que els puguin servir abans de l'agost, i que llavors s'haurien d'esperar al setembre. Davant el risc de perdre pràcticament un dels dos estius que contempla l'adjudicació inicial (tot i que les concessions prorrogables se solen prorrogar a no ser que hi hagi una deficiència molt greu), el concessionari primer hauria declinat l'adjudicació.

L'empresari que hauria posat el crit al cel, que hauria estat el que hauria fet l'oferta econòmica més elevada, serà ara el que rebrà l'encàrrec de posar en marxa el restaurant del Roc del Quer. En principi no es contempla declarar desert el concurs. De fet, el propi beneficiari ja hauria anunciat per la parròquia que es farà càrrec de l'explotació de l'establiment.

Comentaris

Petit Mercat
12.

A Canillo ha tenim una taberna de DA on cada diumenge al mati es reuneixen els tots poderosos a fer la seva politica. Es on realment es decideix tot. Club privat.

  • 7
  • 5
Déu ni do
Tela amb el Comú dels 4 amics... aneu votant DA.
En resposta a Déu ni do
Canillenca
11.

No cal votar DA, si votes liberals et surten els mateixos números

  • 5
  • 5
Hans
10.

Nombres?

  • 4
  • 4
Comuns
9.

Aquesta ès la pràctica de tots els comuns. A Ordino adjudicacions millionaries ni surten a concurs públic, ex. CEO, una vergonya

  • 8
  • 5
Forrats
8.

Segurament són el matrimoni que té multitud de negocis i que són uns pobretons. Els i feia molta falta. Vergonya haurien de tenir d'star tots fotuts en política per servir-se. A Canillo ja els adoctrinen desde molt jovenets.

  • 16
  • 6

Comenta aquest article