Les cinc entitats de la plaça financera, segons la memòria que acaba de publicar Andorran Banking, la patronal del sector, van tenir el 2018 uns ingressos de 501,8 milions d’euros quan el 2016, segons les normatives internacionals, havia arribat als 669,6. Per tant, l’esmentat retrocés dels 168. De la seva banda, les despeses es van situar en 388,8 milions quan fa dos anys havien estat de 538 milions. En aquest cas una davalla de 150 milions que percentualment suposen un retrocés del 28%.
I tot plegat en un entorn de recursos gestionats molt estable, al tomb del 45.000 milions d’euros. Si el 2016 dit volum va arribar als 45.434 milions, l’any passat es van quedar en 44.925. Pel mig, al 2017 hi havia hagut una repuntada que va permetre que la xifra arribés als 46.138 milions d’euros. ¿Si el volum de recursos que gestionen és similar, perquè una reculada tant important d’ingressos?
Sens dubte, la banca andorrana ha patit un canvi de paradigma, una variació molt important en el seu model de negoci, que fa que hagi de competir contra moltes més places financeres que fa uns anys. O dit d’una altra manera: ja no ofereix l’atractiu d’una plaça offshore i cal que s’adapti a les noves circumstàncies, fet que comporta una davallada d’ingressos. Sort encara que les estructures que es van crear els anys de bonança, sovint sobredimensionades, malauradament són molt senzilles d’aprimar.
No perquè no sigui dur haver de despatxar el personal, sinó perquè realment hi ha moltes peces que no són essencials ni tan sols necessàries per fer rutllar el negoci. D’aquí, doncs, que no hagi costat tampoc reduir molt notablement les despeses. Quant als guanys, que van ser de 100 milions gairebé rodons l’any passat, també hi tenen una incidència, és clar, els impostos. El tipus impositiu mitjà que van haver d’afrontar els bancs andorrans l’any passat va ser de l’11,6%.
A banda dels impostos abonats al Principat, també cal sumar-los aquells tributs que cal pagar en els països on la banca andorrana també està implantada. I encara una dada més, la de la morositat. L’últim any els impagaments a nivell global s’han incrementat, percentual, en gairebé un punt i mig. Percentualment ha anat passant de 4,52% el 2016 a 4,83% i fins al 6,19% de l’any passat.
En xifres absolutes suposa que els impagaments que afronten els bancs, la morositat, és de 366 milions d’euros, dels que més de la meitat és d'un banc. Tot plegat pot deixar a entendre que la recuperació de l’economia no és tan com sembla, perquè els clients de la banca no poden afrontar les seves obligacions i no paguen el que deuen, el que haurien pactat, que és el que suposa l’increment de morositat.
Comentaris (2)