Empreses

Frenada en sec a la compravenda de VallBanc

Quan l’operació que havia de permetre a JC Flowers deixar la plaça financera ja estava molt madura, serrells pendents i diversos interrogants l’han avortat 

T. S.

L’operació de compravenda de VallBanc s’ha aturat. Després que la negociació estigués tan avançada que es donava pràcticament per feta, un seguit de serrells i diversos interrogants -com per exemple què pot passar amb la querella criminal pels bons convertibles- han deixat les converses en no-res. De fet, l’inversor que estava al darrera de l’adquisició negociada s’hauria retirat del tot.

L’edifici Montclar d’Andorra la Vella, l’edifici on tenen la seu, entre altres, l’Autoritat Financera (AFA) i l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) havia estat fa poques setmanes escenari d’intenses converses. No pas totes dins de cap despatx, que també, sinó fins i tot en els passadissos, com diversos testimonis han reconegut. Durant un parell de dies, els telèfons van treure fum. Fonts del sector financer han confirmat que “l’operació estava molt madura”.

Un inversor alemany que ja havia estat client de Banca Privada d’Andorra (BPA) en filials de l’Amèrica del Sud estava al darrere de les negociacions, que en gran part tenia l’exdirigent de VallBanc Christoph Lieber com a impulsor. Segons fonts del sector, el fet que s’hagi alliberat just ara la renda variable que BPA va dipositar al seu dia a Suïssa -una circumstància, però, remarquen les fonts, que ja era previsible- i, sobretot, els indicis que s’acabaria admeten la querella criminal pels CoCos haurien estat dos dels elements decisius que explicarien l’avortament de les converses.

Fonts del sector financer han expressat la seva preocupació pel futur de VallBanc, que va aprimant la plantilla a partir de sortides de diversa naturalesa, i pel fet que no li veuen un projecte i un rumb clarament traçat. De fet, segons les fonts consultades, fins i tot JC Flowers tenia tan coll avall que l’operació de compravenda acabaria reeixint que estava previst que el CEO de l’entitat, que és un home de l’engranatge del fons voltor americà, Michael Christner, estava previst que agafés les regnes d’un nou projecte de l’empresa a Alemanya.

Malgrat que no hagi fructificat la compravenda de VallBanc, no es pot descartar que Christner acabi deixant l’entitat bancària andorrana per incorporar-se a l’esmentat nou projecte. És una forma habitual de treballar dels fons com ara JC Flowers. De fet, ja s’havia arribat a sondejar un professional bancari que havia estat comandament intermedi de Crèdit Andorrà fins fa poques dates.

Articles relacionats

Comentaris

dany col·lateral
7.
Que tot el tema de VallBanc es una estafa, resta clar.
Que s'han utilitzat les clavegueres de l'estat espanyol, resta clar.
Que els polítics del govern andorrà s'hi van prestar, resta clar,
Que s'ha -i s'està- utilitzant el sistema judicial andorrà, resta clar (Ja arribaran tribunals internacionals, ja)

Però el que ha de restar clar, i sembla que molts no li ho tenen de clar, es que FALTEN MOLTS MILIONS, i en una operació d'aquesta mena - per dir-li d'alguna manera -, NO PODEN DESAPARÈIXER.

Es questem parlant de BPA, Banco Madrid, Panamà...

On son aquests diners, senyors?
Perquè s'han fet desaparèixer des de la impunitat d'una situació falsa, creada falsament, amb pretesos antecedents falsos, amb acusacions falses...

Cal suposar, que aquelles millonades detectades, provinents dels tràfics il·legals internacionals que s'han intervingut, serviran ara per compensar aquella clientela que de forma indiscriminada i en una mesura temerària, va estar "tancada" a la mateixa presó que els presuntes delinquents.


Perquè aquí el que ha passat es alló de:

"Potser hi ha una rata? Bé. Tanqueu l'estable que no pugui sorti-ne res i foteu-li foc"
  • 0
  • 0
Pere
6.

AREB, INAF, "govern dels millors" i la resta d'assessors en tot l'afer d'expropiació de BPA, zero a tots!

  • 3
  • 0
Pere
A BPA la van fer caure.
VallBanc caurà solet i sense ajuda de ningú.
Aquesta mena de bastard a l'andorrana, engendrat per l'AREB, rèptils, éssers mesquins i mals andorrans, no genera molta confiança.

I mentrestant, l'Eliot Ness custodiat i amagat al seu forat...
Quin país!.
En resposta a Pere
Fair Play
5.

Jordi Cinca i Toni Marti han jugat i han jugat de manera incorrecta

  • 3
  • 0
Fair Play
El vincle CoCo : més risc i menys retorn?



Per què els vincles de CoCo ?



Basilea III ha d'evitar una recurrència de la controvèrsia creditícia. Els bancs van finançar massa els préstecs a curt termini per a la crisi del crèdit. Basilea III requereix que els bancs augmentin les reserves i es cobreixin amb més finançament a llarg termini, de manera que els bancs puguin compensar els propis dèficits futurs. A més, es crea un finançament més estable per a ells . Un dels indicadors de les reserves és la ràtio de nivell 1. Aquesta proporció ha de ser del 6% el 2015 i del 8,5% el 2019. La ràtio de nivell 1 es calcula ponderant els actius per risc. A mesura que s'està reduint el mercat de bons subordinats, es necessitaran nous instruments procedents dels bancs per satisfer els requisits de supervisió i regulació. En part a causa dels baixos tipus d’interès, s’espera que la popularitat dels bons de CoCo torni a augmentar. Pot ser que els inversors tinguin en compte més risc i menys rendibilitat en un futur pròxim.



Què és un enllaç CoCo ?



Un bo CoCo (Contingent Convertible Bond) és un bo convertible tradicional que es pot convertir en accions ordinàries en condicions predeterminades. L’avantatge d’aquest tipus d’enllaç híbrid és que el capital sota els nous requisits de Basilea III compta com a amortidor. És una manera relativament barata per als bancs de recaptar capital mitjançant bons CoCo . Els avantatges addicionals per a la part emissora són que els interessos de cupó que paguen són deduïbles d'impostos i, quan s’ha emès, no hi ha dilució de capital per als accionistes existents. A més, hi ha un tipus especial de CoCo , en el qual els bons no es converteixen automàticament en accions si la posició de capital del banc en qüestió es troba per sota d'un llindar predeterminat, però es recullen simplement les pèrdues del valor nominal. La suma principal es deu en part o totalment. L'amortització suposa una pèrdua definitiva per al titular de bons. Aquest paper de deute està subordinat a les accions del rànquing.



Desenvolupament del CoCo



Durant la crisi del crèdit, molts bancs van acabar en un clima intens. Els reguladors i les regulacions han imposat als bancs requisits de capital cada vegada més estrictes. Després de la crisi del crèdit, el banc britànic Lloyds, Rabobank, Credit Suisse i el Banc de Xipre van ser els primers a utilitzar els bons de CoCo com a instrument per satisfer els requeriments de capital creixents. Inicialment, els informes de CoCo es van centrar principalment en el benefici dels bancs i dels contribuents. Com a resultat, l’ interès dels inversors va desaparèixer en segon pla. Per això, els de CoCo van tenir menys èxit que el que s'esperava al principi.



Perspectiva dels inversors



Com que CoCo té un perfil de risc més elevat que els bons normals, l'inversor sol·licita una recompensa addicional per això en forma de major rendiment. Des de la perspectiva dels inversors , és important analitzar adequadament el banc emissor i la documentació legal. Depèn, doncs, de la gana del risc de l’inversor per a quina variant CoCo opta i si la prima de risc a rebre ofereix una compensació suficient pel risc addicional que es pren. Invertir en CoCos exigeix ​​una enorme experiència en aquest àmbit dels inversors, sobretot perquè els bancs els presenten CoCos com a instrument de capital social, mentre que els mateixos CoCos s’ofereixen als inversors com a quasi-bons.



Govern corporatiu



Els titulars d’obligacions de CoCo i els proveïdors de capital existents, per descomptat, no es beneficiaran si l’empresa té un risc excessiu. A més, els consells d'administració dels bancs emissors volen en tot moment impedir que el seu capital social es dilueixi i / o el preu de les accions es vegi sota pressió. És per això que els directius d’aquests bancs seguiran un curs constant i això és, naturalment, en l’interès de totes les parts implicades.



Risc



Com es va esmentar anteriorment, CoCo té un perfil de risc més alt, que es troba entre els bons i les accions. A més dels riscos esmentats, l'inversor ha de tenir en compte diversos riscos addicionals. Per exemple, s'estableix un cupó, però no hi ha cap obligació contractual de pagar-lo. El reemborsament del principal no és obligatori en tots els casos i la negociabilitat és limitada. En el cas que el patrimoni dels bancs emissors de CoCo caigui per un límit inferior predeterminat, els bons es converteixen en accions. En termes concrets, això significa que els titulars d’aquests bons protectors proporcionen un capital addicional en moments financers difícils. Els seus bons es converteixen en accions. Sense una estratègia adequada, és possible que els inversors intercanviïn els seus bons per una cartera amb accions de bancs amb necessitat financera. Els inversors passen per un canvi d’ actius en aquest escenari classe .



Mercat del volum CoCo



La grandària dels CoCs emesos pels bancs europeus a finals de maig del 2014 era de 64.000 milions d'euros. Bank of America Merril Lynch va introduir l’ índex " CoCo " l’1 de gener d'aquest any .






En resposta a Fair Play
Perjudicat
4.

Obviament veig que hi entens d'això. Llavors vol dir que el tonto te'l fas. No ho ets.
El problema no es perquè serveixen els CoCo's, sinó com s'han instrumentat en el cas de VB i BPA, i de quina forma s'han recomprat. L'evidència de que hi havia "contubernio" entre els actors per fer la maniobra es palmària. Es una estafa en tota regla. L'estrany es que l'AREB hi hagi entrat. Flowers es normal que ho intenti (forma part de les seves estratègies "habituals"), però el Govern d'Andorra...

  • 6
  • 1
Pere
3.

A BPA la van fer caure.
VallBanc caurà solet i sense ajuda de ningú.
Aquesta mena de bastard a l'andorrana, engendrat per l'AREB, rèptils, éssers mesquins i mals andorrans, no genera molta confiança.

I mentrestant, l'Eliot Ness custodiat i amagat al seu forat...
Quin país!.

  • 5
  • 1

Comenta aquest article