Justícia

Plantofada a la Batllia per no voler investigar la compravenda de VallBanc

El Tribunal de Corts ordena que s’admeti una querella contra l’AREB, el successor de BPA i JC Flowers i s’indagui sobre la depreciació dels bons amb què es van pagar els actius de l’entitat en resolució

T. S.

El Tribunal de Corts obliga la Batllia a investigar la sorprenent depreciació -de 70 a 12,8 milions en menys de dos anys- que han patit els bons convertibles, coneguts popularment com a CoCos, amb els quals VallBanc va ‘pagar’ a l’AREB els actius que va rebre procedents de BPA. El tribunal ordena que s’admeti una querella presentada contra l’esmentada agència pública, contra el banc que va succeir l’entitat encara avui en resolució i contra JC Flowers. I exigeix, tot donant una plantofada en tota regla a la instructora que ni tan sols va fer la mínima indagació per mirar d’aclarir els fets, que s’avaluï si rere la rebaixa del valor dels bons hi ha alguna ‘operació’ reprovable a nivell penal.

Els germans Higini i Ramon Cierco, com a accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització, i l’exCEO de l’entitat bancària i també accionista Joan Pau Miquel, van interposar l’octubre passat una querella contra tots els membres dels consells d’administració tant de l’AREB com de VallBanc, i també contra els representants de JC Flowers que haguessin intervingut en l’operació d’emissió i compravenda dels CoCos, un dels tractes essencials en la creació del banc derivat dels actius considerats bons de BPA. Consideraven els querellants que la davallada de valor tan ràpida no estava justificada i que tot plegat podia suposar la comissió dels delictes de prevaricació, administració deslleial, blanqueig i associació il·lícita en considerar que tot plegat s’havia orquestrat de forma conjunta.

Els Cierco i Miquel acusen l’AREB, VallBanc i JC Flowers de prevaricació, administració deslleial, blanqueig de diners i associació il·lícita per l’operació dels CoCos

De la querella se’n va fer càrrec la batlle Maria Àngels Moreno que, en primer terme, va obrir diligències per indagar sobre els fets denunciats i després va demanar, entre altres, el parer a la fiscalia per si hi podia haver la comissió del delicte d’administració deslleial, que va aïllar de la resta que ni tan sols va tenir en compte. Sense fer cap mena d’investigació inicial, sense practicar cap diligència, tal i com posa de relleu el Tribunal de Corts en un aute dictat aquest divendres, el desembre passat la batlle va decidir no admetre la querella. És a dir, va acordar que no calia analitzar res perquè considerava que els fets descrits en la querella no eren rellevants ni indiciaris de delicte penal.

Contra aquesta decisió, els querellants hi van recórrer en contra, i ara el Tribunal de Corts obliga la Batllia a investigar en un aute demolidor i que posa de rellevància múltiples deficiències i contradiccions en què, suposadament, hauria incorregut la batlle. En el considerant sisè de l’aute, en aquell en què el tribunal presidit per Josep Maria Pijuan diu què cal fer, es revoca la decisió d’inadmissió de la Batllia i s’ordena a la batlle instructora “que procedeixi a l’admissió a tràmit de la querella, es pronunciï sobre la pràctica de les diligències d’investigació que es sol·liciten a l’escrit de la querella i practiqui les escaients diligències d’investigació per tal d’obtenir una major i més completa informació sobre els fets objecte de la querella”.

I és que, segons el Tribunal de Corts, cal “esbrinar quin era el valor real de les obligacions convertibles (CoCos) a la data de la seva emissió, quins foren els motius que determinaren les característiques de l’emissió, quin era el valor real de les obligacions convertibles a la data del 3 d’abril del 2018 quan foren adquirits per JC Flowers, quin fou el preu satisfet per JC Flowers, quins foren, al seu cas, els motius de la depreciació de les obligacions convertibles i quins foren els motius pels quals fou condonat el preu del cupó pel 2017, així com per a determinar la concreta intervenció de cadascun dels querellats en els fets investigats”.

La batlle instructora va decidir enviar la querella a un calaix sense fer cap mena d’indagació i ara el tribunal presidit per Pijuan ordena que s’investigui el cas

Els magistrats deixen clar que sols investigant “es podrà valorar si l’enorme pèrdua de valor de les obligacions convertibles, que en poc més de dos anys passà de 70 milions d’euros a 12,8 milions, obeí a causes que excedeixen de l’àmbit de la jurisdicció penal”. És a dir, si es fa deure a factors de mercat o si, per contra, i com denuncien els querellants, hi va haver una ‘mà negra’ que per art de màgia va reduir el valor dels bons. Uns bons amb els quals VallBanc, quan ja era a mans de JC Flowers com remarca el Tribunal de Corts, va compensar l’AREB pels actius que li traspassava de BPA.

Tot l’aute està carregat de constant retrets a la instructora. El Tribunal de Corts recorda a la batlle que els fets descrits pels querellants “no són controvertits” i que en decidir no admetre la querella, la jutgessa “relaciona molts fets que ni consten en la relació de fets de la querella ni consten en les actuacions”. Per tant, empra argumentacions que, des del punt de vista jurídic, no podia usar atès que no surten ‘d’enlloc’ més enllà d’una apreciació personal o de l’interès de la fiscalia que defensa que no es pot admetre la querella perquè els querellants no estan legitimats per promoure l’acció judicial i perquè els fets descrits manquen de rellevància penal a parer seu.

El Tribunal de Corts repassa alguns dels fets descrits en la querella i que són inqüestionables. Per exemple, que es va fer l’emissió de CoCos per valor de 70 milions que es el que es va assegurar que valien els actius que l’AREB passava de BPA a VallBanc. Tampoc es pot qüestionar que en els balanços del 2017 de VallBanc es quantificava en 96,2 milions el negoci rebut des de BPA i que l’abril del 2018, JC Flowers va comprar a BPA els bons que li havia endossat prèviament per 12,8 milions. És a dir, va pagar 12,8 milions d’euros per uns títols, uns papers, que al seu dia, encara no dos anys abans, havien estat valorats en 70 milions però que en realitat eren la compensació per uns béns que el propi VallBanc valorava en més de 96 milions

Per compensar els actius que l’AREB passava de BPA a VallBanc, aquest va emetre uns bons convertibles que es van valorar en 70 milions i que JC Flowers va comprar per ‘només’ 12,8

En la querella, en el marc de la qual els seus promotors demanen la pràctica de tot un seguit de diligències, s’hi annexen diversos estudis pericials. Tots conclouen que els bons emesos al seu dia mai van valdre els 70 milions amb què es van valorar. “El valor de mercat dels bons era molt inferior al del seu valor nominal.” Els experts consultats per la part querellant consideren que el valor dels CoCos era només d’entre el 13% i el 19% del que realment es va dir que valien. Així, en lloc dels 70 milions amb què es van valorar els títols, no s’haurien d’haver quantificat més enllà d’entre 9 i 13 milions. I això també demana el Tribunal de Corts que s’aclareixi abans de guardar la querella en un calaix com pretenia fer la Batllia.

Com recorda el tribunal, “cal suposar” que l’AREB, al seu dia, va valorar correctament els béns de BPA que traspassava cap a VallBanc i n’hi ha d’haver fet el corresponent estudi pericial. També l’AREB hauria d’haver valorat si els bons que li endossava VallBanc valien el que suposadament es deia o no. I se suposa, insisteix el Tribunal de Corts, que també JC Flowers va encarregar algun tipus d’estudi per saber quant valien els CoCos l’abril de l’any passat quan els va adquirir. “Totes les operacions foren fetes entre parts vinculades”, deixa dit el tribunal com alertant, sense prejutjar res, que hi podia haver interessos comuns. I això, de fet, és el que pretén el Tribunal de Corts que s’investigui de veritat. 

Comentaris

Miki
3.

Per lo que es veu, desapareixen fons com a la bolsa quan baixe, o potser no mes han canviat de botxaca?

  • 8
  • 1
Fair Play
2.

Aquest missatge dóna la impressió que la Magistratura d’Andorra no entén el que comporten els co-vinculants i allò que s’aconsegueix, això és incomprensible.
Els co-bons serveixen per reforçar la liquiditat del banc per garantir obligacions.

  • 5
  • 0
Perjudicat
1.

A veure si després d'haver-se portat tant be, dictant la inadmissió de la querella, no li donaran plaça a Corts...

  • 18
  • 1

Comenta aquest article