El sinistre va ocórrer en l’espai aeri andorrà i les autoritats del país van encomanar la investigació del succés al Buró francès d’enquestes i anàlisis per la seguretat de l’aviació civil (BEA), que acaba d’emetre el seu informe definitiu sobre l’accident. L’home, amb un planador Glasflugel Standard Libelle 201B matrícula F-CEBN, participava com a convidat al Campionat d’Espanya de vol sense motor. Tenia una àmplia experiència tant en planadors -amb llicència des del 1976- com amb vols comercials.
La prova del dia consistia en fer un vol circular sortint des de l’aeròdrom d’Alp, a la Cerdanya, i passant per Castilló de Sos, Andorra la Vella i Sort acabar a la Cerdanya de nou. Quan l’home volava a l’altura de la capital andorrana, aproximadament, va considerar que les condicions eren prou bones com per poder-se enlairar una mica més, passant de 2.100 a 2.700 metres i sense perdre mai de vista l’aeroport de la Seu com a possible punt d’aterratge. Però amb el convenciment absolut que podria tornar al punt de sortida encara que fos sense passar pel darrer punt de control, a Sort.
L'home, pilot comercial, participava com a convidat al Campionat d'Espana de vol sense motor, i quan es va estavellar feia ja cinc hores que volava més l'acumulat dels dies precedents
De cop, però, es va adonar que les condicions eren pitjors de les que havia previst i va voler girar sense adonar-se que estava més a prop de la superfície del que pensava. Això va fer que les ales horitzontals s’enganxessin a les branques més elevades d’uns arbres i el planador s’acabés precipitant en un escarpat indret del Camp de Claror. Els especialistes del grup de rescat de muntanya el van anar a cercar no sense dificultats i gràcies a què l’home va poder comunicar la situació.
El planador es va destruir. Segons l’informe del BEA, les conseqüències que va patir l’home van ser molt millors del que podien haver estat atès que “el pilot havia equipat el seu planador amb un coixí de seient estudiat per les seves qualitats d’amortiment. Tenia un ganivet plegable, un telèfon mòbil accessible i carregat a la butxaca dels pantalons. També hi havia aliments, begudes i una manta de supervivència per al planador”. Segons el BEA “la presència d'aquests objectes ha reduït la gravetat de les lesions, alertant ràpidament del rescat i sortint del planador”.
L’home havia estat volant cinc hores seguides el dia de l’accident. Això i les hores acumulades els dies previs es considera clau. De fet, el propi pilot va declarar en el marc de l’enquesta que la fatiga l’havia fet estar menys vigilant del que hauria d’haver estat i que això el va fer refiar-se més del degut i no preveure amb prou exactitud les condicions aerològiques que al cap i a la fi van ser el que el van fer anar de corcoll.
Comentaris