La inspectora expedia un resguard que lliurava a la persona que feia l’abonament. I dit rebut contemplava la dada correcta, la xifra que realment aportava el deutor corresponent. En canvi, i a efectes de la CASS, la imputació que en feia era una altra. Només hi computava una part del que rebia. L’altra part era aquella de la qual se n’apropiava. A l’inici, la part que distreia era poca cosa. A mida que va anar passant el temps, cada vegada la part que es posava a la butxaca era més gran, fins a superar allò que ingressava a la caixa de la parapública. La dona mirava sempre d’imputar aportacions a tots els deutors per aparentar que ella feia la feina de ‘collar’ però que eren els deutors els qui no donaven per a més. Per tant, i a efectes de comptabilitat de la Seguretat Social, el que incrementava era el nivell de morositat.
Arran de les sospites d’un company es va poder començar a treure l’entrellat de tot plegat. I, al final, la reconstrucció dels abonaments a partir, en gran mesura, dels comprovants facilitats pels deutors, han permès a la consultora en auditories contractada per la pròpia CASS a petició de la Batllia que s’ha pogut situar el forat en 246.000 euros. La xifra, segons fonts consultades, és negada obertament per l’acusada, que sempre ha reconegut, això sí, haver-se quedat diners dels que rebia en funció de la seva tasca i la seva responsabilitat a la parapública. Els comptes fets per la policia, molt més genèrics i poc precisos, eleven el forat fins al mig milió d’euros. Això sí, amb molt més temps que l’analitzat per l’auditoria.
La processada ha reconegut la seva actuació delictiva, sense admetre la quantitat, i també ha assegurat que el seu comportament era degut a la seva addicció al joc. La dona era una habitual, molt sovint al costat de la seva parella, també processada en la causa com a beneficiària dels béns sostrets, del bingo. La ludopatia que pateix estaria reconeguda mèdicament. De fet, malgrat que l’objectiu inicial dels assessors jurídics que defensen els interessos de la dona era aconseguir la seva llibertat, ara se centraran en acreditar la malaltia. I demanar que s’admeti aquesta bé com un atenuant bé com un eximent, encara que sigui parcial.
Els assessors jurídics de la processada han d’acordar com afrontar els propers passos, però tot indica que intentaran que es reconegui com a eximent o atenuant la ludopatia que pateix la dona
La dona, s’ha dit, va ser posada en llibertat dimarts de la setmana passada per ordre del Tribunal de Corts. Aquest organisme jurisdiccional va atendre una petició de la defensa de la processada, que va denunciar una doble irregularitat. Una, en notificar la pròrroga de l’empresonament preventiu. I, l’altra, arran dels motius que van motivar la tercera pròrroga dictada. L’exempleada de la CASS va fer a mitjan mes passat un any que estava a la Comella. A no ser que hagués suposadament comès un delicte dels que permeten allargar la reclusió provisional més enllà d’un any, a la dona se l’havia de posar necessàriament en llibertat en espera de judici.
Com que la instrucció, la investigació, no s’ha finalitzat, la processada no s’havia posat encara a disposició del tribunal jutjador. Si això hagués passat, l’acusada hauria pogut estar-se encara un any més empresonada de manera preventiva. Però no era el cas. La investigació encara no s’ha tancat. Justament, ara s’està en la fase d’acreditació del perjudici. La batlle instructora, però, no va voler, pel motiu que sigui, alliberar la processada i va acordar una tercera pròrroga de l’empresonament preventiu atribuint-li un delicte, el de blanqueig, que mai abans no se li havia imputat però pel qual podia fer una pròrroga extraordinària de la privacitat de la llibertat.
La decisió judicial ha deixat estupefactes molts juristes, que encara no entenen com va poder que la batlle Maria Àngels Moreno adoptés la decisió que va adoptar. La defensa de la processada va detectar l’anomalia i la va denunciar per dues vies legals concretes. Va fer un incident de nul·litat d’una banda i un recurs davant el Tribunal de Corts per l’altra. Va ser aquest darrer tribunal que va acollir la petició de la defensa i, tot donant-li la raó, va decretar la llibertat de la dona que, això sí, s’ha de presentar a la seu de la Justícia un cop cada quinze dies. I que continua amb tots els béns embargats.
Comentaris (9)