El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha iniciat aquest divendres amb diversos comunicadors i periodistes una roda de contactes amb persones diferents del teixit social, empresarial i econòmic del país que pretén familiaritzar la ciutadania en el seu conjunt amb la negociació d’un acord que, ha admès Riba, té una estructura “especial” i poc comparable a altres marcs legals o negociadors. El secretari d’Estat que alhora exerceix de cap de la delegació negociadora amb Brussel·les ha reconegut també que és clar que hi ha qüestions que generaran “fricció” amb la UE, “temes que seran difícils” i “punts que els haurem de lluitar molt fortament”.
Landry Riba es mostra molt prudent amb els terminis i afirma que “hi cap la possibilitat” que durant aquesta legislatura, si és de quatre anys, es pugui arribar a celebrar el referèndum
Riba no ha pogut desvetllar detalls concrets que no publicitar l’estratègia negociadora. Però sí que ha assegurat que aspectes com la lliure circulació de persones -i col·lateralment, algunes qüestions relatives a l’establiment de serveis- i el manteniment pretès pel Principat dels monopolis d’Andorra Telecom i FEDA seran de les més complicades. El secretari d’Estat ha reconegut que encara és aviat per avaluar l’impacte econòmic que pot arribar a tenir l’acord, però que en principi hauria de ser molt superior per a l’administració que per als operadors, és a dir, per als agents socioeconòmics del país.
La compareixença tècnica de Landry Riba tenia una vocació didàctica sense descobrir cartes de la negociació. Riba s’ha expressat amb claredat però amb molta prudència. Quan se li ha demanat si és factible que es pugui celebrar durant aquesta legislatura, és a dir, en els propers quatre anys, el referèndum per validar l’eventual acord ha respost que “hi cap la possibilitat” alhora que ha afirmat que no podia anar massa més enllà. Tot dependrà del ritme de negociació i dels entrebancs que apareguin en el camí. I després d’un 2018 que ha qualificat “d’infernal”, ha recorda que aquest 2019, amb els processos electorals viscuts tant a Andorra com al Parlament Europeu els contactes es donaran amb molta menys freqüència.
Els tres grans blocs de l’acord
Riba, per fer-ho senzill, ha explicat que l’acord, que té com ha finalitat última facilitar la diversificació econòmica del país -així ho ha dit el secretari d’Estat-, es divideix en tres grans blocs la negociació dels quals de vegades se solapa i hi ha cops que segueix un ordre diguem-ne cronològic. Primer una cosa i després l’altra. El primer bloc és l’acord marc, que vindrien a ser les regles del joc generals que estableixen la UE per una banda i Andorra, Mònaco i San Marino per l’altra. Aquest acord marc està molt avançat, però no pas tancat. És el que Brussel·les pretenia rubricar aquest mes de juny però com que no està a punt, el Principat ja no ha hagut de sol·licitar la moratòria que segurament hauria promogut.
L’acord marc, que són les regles del joc general, és el que es pretenia rubricar aquest mes, però tot i que està molt avançat no està prou apunt perquè es doni ja per fixat
Les regles del joc genèriques tenen alguns matisos en funció de cada país inclòs en l’acord d’associació. Aquests matisos queden explicitats en uns protocols. Cada Estat negociador té la seva pròpia carpeta de protocols, independent de la dels altres països. Per ara, la carpeta de protocols d’Andorra només incorpora un parell de textos relatius a la lliure circulació de mercaderies. Aquí és un s’inclou el document que garanteix una teòrica transitorietat de 30 anys per al tema del tabac.
Aprofundint una mica més, s’han establert pràcticament les regles del joc sobre les quatre llibertats fonamentals del marc interior europeu: mercaderies, persones, serveis i capitals. I Andorra, San Marino i Mònaco ja han apuntat quines són les matisacions que voldrien introduir per a cada llibertat en relació amb les regles genèriques. Però només s’han discutit (i tancat, en principi) les relatives a les mercaderies. Les altres s’estan posant ara sobre la taula. Segons Riba, hi està havent un intercanvi “de preguntes, de qüestions”. Però ni Andorra no ha proposat formalment què pretén aconseguir ni Europa no hauria dit quines són les exigències mínimes.
L’anàlisi del cabal comunitari i la comparativa amb el que Andorra ja té regulat, per veure la distància que separa l’un de l’altre, és el que més feina dóna en temps
En últim terme, però no menys important, hi ha els annexos. Tota la normativa que ha produït o produeix la Unió Europea -el cabal comunitari- es divideix en 25 grans àrees. 25 annexos. Aquestes 25 carpetes, que es van ampliant a mida que es produeixen nous instruments jurídics, estan actualment en anàlisi. Tècnics de diversos departaments de Govern analitzen la regulació nacional i la comparen amb l’europea per saber quina distància hi ha entre l’una i l’altra. Cada Estat negociador de l’acord d’associació pot sol·licitar, també, matisacions, transitorietats o adaptacions en relació amb la norma comunitària. Aquesta feina és la que encara pot portar dos anys i, per tant, fa que l’acord, en cap cas no pugui tancar-se en menys d’aquest temps. Segurament, per tant, s’anirà més enllà.
Només dos dels 25 annexos inclouen el 50% del cabal normatiu produït per la Unió Europea. Són aspectes relatius a la salut animal o vegetal i a la seguretat alimentària o al món de la indústria. La feina és ingent i feixuga. El treball sobre els annexos es fa de manera paral·lela a la negociació de les regles de joc específiques que queden consolidades en els protocols relacionats amb cadascuna de les quatre llibertats. S’ha dit, de tancada només hi ha la negociació sobre mercaderies. En referència a la resta, “hi ha un intercanvi inicial d’opinions i objectius”, ha afirmat el secretari d’Estat.
Landry Riba també ha explicat que una vegada es conclogui la negociació i Andorra, si escau, validi l’acord, una de les qüestions que possibilitarà aquest instrument serà l’accés a programes d’ajut financer europeu. D’altra banda, també hi haurà un règim de solució de conflictes. No és que hi hagi un règim de sancions. Però sí s’establiran els mecanismes a seguir -amb el comitè mixt com a òrgan de govern executiu- quan una de les dues parts no compleixi allò que s’hagi acordat. I en cas que no hi hagi una solució consensuada a la divergència inicial, caldrà acudir al Tribunal de Justícia de la UE.
Els tres encàrrecs de la secretaria d’Estat
El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, ha explicat que ha rebut del Govern, com a responsable del departament esmentat, tres grans encàrrecs. En primer lloc, continuar la negociació oberta per a l’acord d’associació i aconseguir el millor pacte possible per a totes dues parts. En segon lloc, preparar el posterior referèndum i aconseguit entre la ciutadania un clima positiu vers l’acord en vista al fet que pugui ser aprovat. I, finalment, dissenyar l’estructura necessària per poder gestionar tot allò que es desprengui de l’acord. A banda del propi Riba, són sis persones les que s’integren a la secretaria provinents del departament de relació amb la UE que abans depenia del ministeri d’Afers Exteriors. Disposa també del suport del ministeri si cal i dels integrants de l’ambaixada d’Andorra a Brussel·les amb l’ambaixadora Ester Rabassa al capdavant. Puntualment i per als aspectes tècnics, pot rebre suport de qualsevol altre funcionari governamental o d’alguns assessors externs. La pretensió és ampliar l’equip fixe amb dues incorporacions, una pensada en sensibilitzar la ciutadania en relació amb el futur referèndum i, l’altra, dedicada a estructura el posterior òrgan de gestió de l’acord.
Comentaris (3)