Societat

Els bombers incorporen els drons com a eina de treball

La pràctica dels agents del cos de salvament i extinció d’incendis és una dels bancs de proves del nou laboratori que posa en marxa Actua per desenvolupar un nou sector d’activitat

Un grup de bombers en un simulacre d'accident als Cortals d'Encamp que els servia per usar el dron.. ACTUA
Un grup de bombers en un simulacre d'accident als Cortals d'Encamp que els servia per usar el dron. | ACTUA

Toni Solanelles

Els drons no substituiran mai els helicòpters, però poden ajudar i molt a l’activitat dels bombers. De fet, ja ho estan fent. El cos de salvament i extinció d’incendis disposa ara d’un dron en propietat i un pilot degudament format en la matèria -aspira a tenir-ne entre sis i vuit a mitjà termini-. Planificar operatives veient de forma aèria l’estat de la qüestió, facilitar un rescat o observar l’abast d’un incendi són algunes de les moltes aportacions que pot tenir el dron per als bombers. La pràctica diària dels agents serveis alhora com a banc de proves per a Actua, que ha posat en marxa un laboratori en la matèria amb la voluntat de contribuir a desenvolupar un nou sector d’activitat des de diversos flancs.

El cap del grup de rescat de muntanya (GRM) dels bombers, Òscar Santos, ha explicat aquest migdia, per exemple, com el dron es va enlairar el dia de l’incendi als Serradells per veure l’afectació que el foc havia tingut en el centre esportiu. Aquest nou giny, dels quals n’hi ha noranta degudament registrats al Principat, pot tenir “múltiples utilitats” per al cos d’extinció d’incendis. Per exemple, ajudar a comprovar si una allau ha enxampat algú. O si una xemeneia que està cremant està més o menys afectada. La pràctica diària anirà conduint cap a on toqui. També la policia treballa amb drons i és previsible que aviat ho facin, per exemple, els banders.

Actualment hi ha 90 ginys degudament registrats -és obligatori que hi figurin aquells aparells de més d’un quilo- i s’ha imposat ja una sanció ferma per ús indegut i n’hi ha una altra en curs

Tots plegats haurien de confluir en el laboratori de drons que posa en marxa Actua i que ha de servir per identificar necessitats, aplicacions i les millors eines que hi hagi possibles en el mercat; per contribuir al teixit empresarial que, en diferents mesura i per a diverses qüestions, usa aquesta tecnologia; i per establir un nou nínxol d’interès econòmic. Així ho ha explicat el director de la fundació ActuaTech, Marc Pons, que ha explicat que en un país com Andorra, petit, molt controlable i manejable, és fàcil analitzar i flexibilitzar “l’entorn normatiu” tot establint “exempcions” que facin que empreses estrangeres facin del Principat un espai on prototipar les seves iniciatives, els seus aparells, les seves necessitats.

L’assessor del Govern en matèria aeronàutica Guillem Santacreu ha explicat, precisament, que ja en el moment de regular, ara fa tres anys, la utilització dels drons, es va optar per una normativa molt més laxa que en altres països. La legislació es va elaborar tenint en compte “la seguretat de les operacions”. Per tant, maniobres, projectes, operatives que en altres països serien impensables degut a una normativa “molt restrictiva” a Andorra són possibles perquè, si cal, s’estudien cas per cas i s’imposen les mesures necessàries individualitzades. Tot i això, però, l’autoritat aeronàutica és vigilant i ja ha imposat una sanció ferma i en tramita una altra perquè sempre hi ha que va més enllà del que se li ha permès o ha posat en risc les persones, sense causar danys, òbviament. 


Presentació del projecte del laboratori de drons, a Actua, amb Guillem Santacreu, Marc Pons i Òscar Santos. | ALTAVEU

 

D’advertències se n’han fet moltes més. Però no van més enllà de l’amonestació, perquè el que interessa ara per ara a l’administració és posar en coneixement de l’usuari que aquesta tecnologia es pot usar, que hi ha un marc normatiu que cal complir i que, sobretot, hi ha molt marge de maniobra i molt camp per córrer. Santacreu ha explicat que hi ha noranta operadors degudament registrats -és obligat inscriure els drons de més d’un quilo; i és recomanable que aquells que tenen un giny per a ús professional també ho facin- i que en el 60% dels casos es dediquen a qüestions audiovisuals. 

El tècnic governamental ha recordat com d’increïble pot ser el material recollit per un dron, que va alimentar moltes escenes aèries de la sèrie de Movistar ‘Félix’. Alhora, però, Santacreu ha explicat que hi ha molts altres centres d’interès empresarial o activitat que pot emprar aquesta tecnologia cada cop més altament desenvolupada. Des d’aixecaments topogràfics a amidament d’espais; d’inspeccions de teulades a revisió de façanes. O com ha explicat Marc Pons, ja el Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya (CENMA) també ha incorporat drons a la seva feina o les estacions d’esquí per a la gestió de la neu.

La tecnologia aèria permet facilitar la feina a un topògraf o a un constructor que hagi de repassar una teulada; el 60% dels drons registrats al Principat, però, es dediquen a serveis audiovisuals

Una de les intencions d’ActuaTech, justament, és identificar sectors d’activitat als quals potencialment pugui interessar la incorporació dels drons com a eina de treball. Acompanyar-los, orientar-los, “sense fer la competència a les empreses del país que ja existeixen”, ha deixat clar Pons. Una cosa és que un gabinet d’arquitectura necessiti puntualment un dron i que aquest el pugui llogar a una empresa que es dedica a aquesta matèria i una altra és que hi hagi un projecte d’una major envergadura sobre la qual calgui treballar tecnològicament. En tots dos casos Actua hi pot intervenir. Però de manera molt diferent. I és el segon escenari el que interessa al laboratori de recent creació.

Això i les aportacions pràctiques que es puguin anar vivint, per exemple, de l’aplicació de la tecnologia en els rescats de muntanya o en qualsevol servei en què els bombers decideixin enlairar el dron. “És una tecnologia (i una eina) que està en evolució”, ha deixat clar un Òscar Santos que ha afirmat també que ara per ara, el dron ni substituirà l’helicòpter ni es bescanviarà per efectius humans. Això sí, és “un complement més”. Un nou mecanisme que pot permetre afinar la feina una mica més. Avui la dels bombers, la dels policies. O la dels topògrafs i els escura-xemeneies. I, demà, aneu a saber la de qui. Per saber-ho intervé ActuaTech.