El Tribunal (Suprem) Federal helvètic va adoptar una resolució el 28 de maig que hauria estat comunicada els darrers dies a les parts en què afirma que la petició feta al seu dia per l’AREB al regulador bancari suís, el Finma, per tal que ordenés a Crédit Suisse el trasllat a Andora de tots els títols dipositats en un compte Òmnibus a nom de BPA i la posterior decisió del Finma de reconèixer l'AREB i de consentir a la demanda no era atacable judicialment.
L’Alt tribunal suís ha trigat quinze mesos a adoptar una decisió que, de manera comparada, ve a inadmetre l’acció judicial promoguda pels clients. El Tribunal Federal emmarca la petició andorrano-suïssa en la cooperació administrativa internacional i afirma que en la legislació suïssa no està previst que uns particulars discuteixin aquesta col·laboració. En certa manera, la decisió ara adoptada confirma la que al seu dia va emetre el Tribunal Administratiu Federal de Suïssa.
Els mateixos clients que no han estat 'escoltats' a Suïssa sí que haurien pledejat amb èxit tant a Bèlgica (bons) com a Luxemburg (fons d'inversió)
Aquesta resolució aclareix la situació des del punt de vista judicial, però obre o pot obrir molts altres fronts. I altres reclamacions que diversos assessors jurídics ja estan estudiant. Primer, l'AREB ha de fer els passos pertinents perquè es faci efectiu el traspàs. I s'ha d'assegurar que hi haurà un dipositari en disposició de voler enviar cap a Andorra, discriminant entre títols de clients originaris bloquejats i clients que al seu dia van ser declarats traspassables, tota la renda variable. Aquest discerniment mai no el va voler fer Crédit Suisse, que temia quedar 'contaminat' per un cas denunciat al seu dia pel FinCEN.
Hi ha més elements a tenir en compte, però. D'entrada, cal veure la reacció dels promotors de les accions legals, que segons que ha pogut saber l'Altaveu, també en van dur a terme de similars, i amb èxit, tant a Bèlgica -on BPA hi tenia dipositats un notable volum de bons- com a Luxemburg, on hi havia fons d'inversió. En tot cas, sembla que en aquestes dues jurisdiccions els clients de BPA en qüestió van bloquejar els seus propis títols i no pas tota la cartera com sí que va passar en el cas de Suïssa en acabar dirigint-se l'acció contra la resolució del Finma.
També cal veure què passarà amb els clients que continuen atrapats a BPA. La renda variable dipositada a Crédit Suisse no formava part del balanç formal de l'entitat bancària. Amb les diverses resolucions que ha anat adoptant l'AREB, es dóna per fet que aquells títols seran desfets, és a dir, venuts, i el diner resultant passarà als comptes dels clients corresponents. És a dir, s'integraran al balanç del banc encara intervingut i carn de canó d'una més que previsible liquidació. Si s'acaba donant el cas, com tot sembla indicar, automàticament aquests diners que hi hagi en el balanç del banc passaran a convertir-se automàticament en massa creditícia, amb el perjudici que suposarà per als clients.
Diversos clients de VallBanc estan esperant poder disposar de la renda variable per cancel·lar els comptes i deixar l'entitat... just quan pretén fer una operació de compra-venda
I també estan perjudicats els clients que tot i estant a VallBanc no han pogut disposar durant anys dels seus títols, de la seva renda variable. I que en molts casos, i per moltes circumstàncies, hauran sofert pèrdues quantioses. A més, hi ha un dubte, un interrogant que continua planant sobre VallBanc i els clients amb renda variable fins ara bloquejada. ¿Què faran una vegada puguin disposar lliurement d'aquests títols? Molts d'ells, segons diverses fonts, vendre'ls o traspassar-los a d'altres entitats. En tot cas, marxar de VallBanc. I això no interessa al banc controlat pel fons voltor americà JC Flowers en un moment en què, justament, està negociant la seva venda.
Si hi ha una sortida massiva de fons, l'entitat, que ja de per si pot generar un interès petit, encara en tindrà menys. Per tant, ¿es pot pensar en la imposició de limitacions a les sortides de capitals i clients? Suposaria la generació d'un nou problema que de ben segur més d'un i de dos clients voldran combatre davant els tribunals. I potser la Justícia andorrana no estarà al cas de la situació, però altres jurisdiccions internacionals és possible que acabin emetent condemnes pel comportament de les autoritats financeres del Principat i l'actuació de VallBanc.
Comentaris (3)