El Tribunal de Corts acaba de confirmar l’arxiu de la querella criminal que els Cachafeiro havien interposat contra els responsables de Pyrénées en considerar que el contracte draconià firmat amb els propietaris del terreny on està bastit el Punt de Trobada, la família Mallol, era simulat i, per tant, s’estava, com a mínim, intentant cometre una estafa. Una vegada tancat aquest capítol, ara la sala civil del Tribunal Superior haurà de decidir sobre el desnonament promogut pels Mallol i que en primera instància ja va ser estimat.
La Batllia ja havia descartat a finals de setembre que el contracte firmat entre Pyrénées i la societat Cosp, pertanyent als Mallol, fos fraudulent. La primera instància judicial també va desestimar les pretensions del cap visible de Casa Pérez, Patrick Pérez, que va respondre a la querella dels Cachafeiro acusant aquests darrers d’haver promogut una falsa denúncia. Execo i Cori, les dues societats que formalment van interposar la querella en considerar que Pérez i Mallol havien firmat un contracte a totes llums inassumible i només amb l’objectiu d’impossibilitar la continuïtat del Punt de Trobada sota les regnes de Jordi Cachafeiro, van recórrer contra la decisió inicial.
El Tribunal de Corts, però, ha confirmat l’arxiu en considerar que en cap cas es pot entendre que aquell contracte sigui des del punt de vista penal i a aquestes altures simulat i, per tant, tampoc s’estaria cometent cap estafa. Els magistrats, amb Enric Anglada al capdavant en aquest cas, consideren que el fet denunciat mitjançant querella criminal en cap cas mereix una repulsa penal i que, en tot cas, es tracta d'una discussió mercantil, una discrepància de caràcter civil, que cal resoldre-la en una altra fur jurisdiccional.
El Tribunal de Corts entén que la qüestió plantejada en relació amb un possible frau processal per via d'una simulació contractual no mereix repulsa penal i cal que es debati, en tot cas, en l'àmbit mercantil
Com que el Superior havia aturat la decisió sobre el desnonament tot esperant la resolució de les accions penals, ara, una vegada tancada aquesta via -la decisió del Tribunal de Corts en aquest cas ja és ferma i definitiva- haurà d’entrar en el fons de la qüestió: si els Cachafeiro ocupen indegudament l’immoble que acull el negoci denominat Punt de Trobada o no. I si és així, dictar-ne definitivament, i com ja va fer la Batllia, que cal que Execo i Cori deixin l’edifici. En el recurs que els actuals explotadors de l'edifici -i promotors i finançadors en el seu dia- ja van presentar en el seu moment davant la sala civil del Superior ja van al·legar qüestions d'ordre mercantil i, fins i tot, de procediment.
Així, es considerava que la via triada per decidir el desnonament no era la correcta. Entenen els assessors jurídics dels Cachafeiro que no es pot usar el mateix procediment per fer fora els explotadors d'un gran centre comercial que el que s'empra per desnonar un petit inquilí que deu uns quants lloguers d'un habitatge. Aquests, però, són elements que haurà de resoldre la sala civil del TS. I els representants legals dels Cachafeiro esperen dilatar una mica més la qüestió. De moment, faran un incident de nul·litat contra la decisió d'arxivar la querella. L'arxiu és ferm, però el procediment judicial permet altres passos, altres vies.
D'aquesta manera, i mentre no es resolgui l'esmentat incident de nul·litat, els assessors jurídics dels actuals titulars del Punt de Trobada en tan què negoci reclamaran que no s'activi la resolució definitiva del desnonament. I dit incident de nul·litat encara pot ser seguit, si es desestima, com normalment sol ser el cas, per un recurs davant de la sala penal del Tribunal Superior. I davant la denegació del dit recurs, es pot formular un nou incident de nul·litat. Sí, qüestions d'ordre processal, feixugues, que, almenys, i si és el cas i voluntat d'algunes de les parts, serveix per guanyar temps.
Comentaris (4)