Justícia

Gelabert i Gea defensen a la Batllia la legalitat de la fórmula per finançar unes obres a l’Estadi Nacional

L’exministra d’Esports i el secretari general de la FAF declaren davant la instructora d’un cas de suposada corrupció derivat de la denominada ‘Operació Cautxú’

Toni Solanelles

Tant l’exministra d’Esports Olga Gelabert com el secretari general de la Federació Andorrana de Futbol (FAF), Tomàs Gea, han defensat aquest dimarts a la Batllia la licitud de la fórmula que havien acordat per poder afrontar el finançament d’unes obres menors que s’havien de fer a l’Estadi Nacional abans de la celebració, aquest 11 de juny, del partit que d’enfrontar Andorra amb França. Per acabar-ho d’adobar, el sistema del qual Gelabert i Gea parlen en una conversa gravada en el marc de la investigació de la denominada ‘Operació Cautxú’ no va ser al final el que es va emprar per poder dur a terme la remodelació dels vestidors del camp de futbol.

Gelabert i Gea han comparegut avui a la Batllia per declarar davant la batlle Azahara Cascales, que instrueix un cas que apila diversos delictes, com el de tràfic d’influències, prevaricació o negociacions prohibides. Tots dos encausats han assegurat, per separat, que no es va cometre cap delicte; ben al contrari, que l’únic que es pretenia era accelerar unes obres necessàries per tal que el país donés una bona imatge davant d’una de les seleccions futbolístiques més potents del món. I que mai, ni l’un ni l’altra, no van pretendre fer res irregular.

La fragmentació de l’adjudicació inicial que pretenia accelerar la reforma dels vestidors al final no va ser el sistema triat per encarregar els treballs

Més encara: segons han explicat fonts coneixedores del cas, l’extitular d’Esports hauria explicat davant de la instructora com va anar el contacte amb Gea. Amb l’exsecretari d’Estat d’Esports Jordi Beal ja fora del càrrec -s’estava ja amb un Govern en funcions-, la llavors ministra va decidir encarregar-se personalment de la queixa expressada per la FAF, i que es resumia en el fet que el Govern no estava complint el compromís d’impulsar unes obres que havia d’assumir -la instal·lació és pública- i a les quals s’havia compromès. Gelabert hauria rebut la queixa-petició de Gea i va fer els contactes pertinents dins l’administració per donar una solució.

D’aquesta manera, i després de consultar amb els tècnics responsables d’Ordenament Territorial i de la intervenció depenent del ministeri de Finances, la ministra va donar una “alternativa evidentment legal" a la FAF. Es podia fragmentar l’encàrrec -de poc més de 20.000 euros- en tres fases o intervencions diferents per tal de poder fer adjudicacions directes (que no poden superar els 7.500 euros) i d’aquesta manera, i assumint la FAF, un terç de la despesa, s’acceleraria el procés. Les fonts consultades han insistit que mai no hi va haver res més que allò. 

L’únic problema de tot plegat és que en un moment de la conversa telefònica enregistrada per la policia degut al fet que Gea tenia el telèfon punxat en el marc de l’‘Operació Cautxú’, Gelabert, de forma col·loquial, parla de fer una “trampeta”, com a sinònim del terme “fórmula” que també usa en un altre passatge de la conversa. Tot plegat el que seria l’equivalent a argúcia legal, un terme molt emprat. Tant com el sistema de fragmentar intervencions. L’administració, tota, al Principat i a fora, n’està plena d’exemples.

L’únic problema és que la llavors titular ministerial va fer servir col·loquialment el terme ‘trampeta’ en una conversa gravada per la policia, que tenia punxat el dirigent federatiu

Però la paraula “trampeta” va encendre l’alarma de la policia, primer, i de la fiscalia, després. El ministeri públic va decidir instar els tribunals a investigar el cas en considerar que hi havia indicis de delicte. En aquell moment, Olga Gelabert era ministra. Per tant, aforada. Per impulsar qualsevol investigació calia que la fiscalia presentés una querella contra Gelabert i contra Gea. I ho va fer per tal que el Tribunal de Corts actués, investigués. Com que la ministra ho va deixar de fer, la causa va tornar a la jurisdicció ordinària, a la Batllia.

I davant la batlle encarregada del cas han declarat els dos investigats. Ho han fet amb claredat, sense dubtes i explicant-se sense dilacions ni llacunes, segons les fonts. A més, es dóna el cas i així consta en el sumari, que al final encara es va trobar una altra fórmula legal més ràpida que el fraccionament de l’adjudicació inicial. I va ser amb aquesta altra fórmula -documentada pel propi Govern en el marc de la causa judicial- que es va acabar encarregant la feina. Les fonts consultades han mostrat el seu convenciment que l’afer s’arxivarà sense contemplacions. I que no hi ha delicte per enlloc.

Declaració de Beal

En principi, però, la batlle voldria escoltar com a testimoni, almenys a Jordi Beal, que com a secretari d’Estat en el seu moment era l’encarregat de gestionar inicialment l’encàrrec dels treballs i que, pel motiu que fos, no ho va acabar fent. Almenys, no amb la celeritat que hauria calgut per assegurar que la remodelació dels vestidors estaria acabada i apunt per rebre França. La declaració de Beal estaria prevista per d’aquí algunes setmanes, amb la qual cosa tot apunta que no serà fins després que es pugui procedir a prendre alguna decisió per part de la instructora.

És la primera ocasió que Tomàs Gea declara des que va ser empresonat en el marc de l’‘Operació Cautxú’. Per la causa principal, la que el manté a la Comella i que l’acusa d’apropiació indeguda, administració deslleial i defraudació a la CASS, el secretari general de la FAF encara no ha respost a la batlle, en aquest cas Stéphanie Garcia. Gea ha volgut recopilar primer tota la documentació necessària i estructurar bé la seva compareixença a la Batllia per poder demostrar, segons les fonts consultades, que la seva actuació com a màxim responsable executiu de la FAF no va perjudicar ningú.