Vilamala, lligada al Col·lectiu de Funcionaris de Policia (CFPA), ha estat els darrers temps una de les sindicalistes més actives. Ha participat en moltes reunions, de molts organismes. El seu coneixement de la Funció Pública pel seu pas com a tècnica en el departament l’avalava. I, de fet, n’avala encara ara la seva tria. Aquest dimarts, quan encara no s’havia fet oficial el seu nomenament després de la reunió del consell de ministres, ja recollia les seves pertinences en el despatx que ocupava a l’edifici de l’Obac, a la seu d’Interior, al despatx central de la policia, on feia tasques de suport i de caràcter administratiu als uniformats.
Els col·lectius sindicals valoren moltíssim la tasca i dedicació duta a terme per Vilamala, però recorden que el canvi d'estatus d'altres sindicalistes no han respost a les expectatives dels funcionaris sempre
Els sindicats n’havien sentit campanes però no en tenien cap mena de confirmació. Cert que la relació que havia tingut Vilamala amb alguns dels màxims dirigents d’altres sindicats de la Funció Pública més enllà del CFPA hauria fet que per cortesia ella mateixa o el seu entorn ‘autoritzat’ comuniqués la més que probable designació. Per tant, la tria va agafar de sorpresa només relativament, només en part. El sindicalisme de l’administració espera que la nova secretària d’Estat contribueixi a donar un gir a la Llei de la Funció Pública. Però recorden que altres sindicalistes -i citen els noms, per exemple, d’Eugènia Duró o Bruno Bartolomé- van fer el salt d’un sindicat a altes responsabilitats en l’administració i no sempre van respondre a les expectatives dels funcionaris.
Donen per fet que Vilamala coneix la matèria, coneix els sindicats i els sindicalistes, sap què demanen i que, per tant, seran escoltats, però, alhora, també, des de l’USd’A, des del Sipaag, per posar només dos exemples, estan molt pendents de les declaracions d’altres dirigents governamentals. Per això les paraules pronunciades pel ministre portaveu, Èric Jover, aquest dimecres no agraden gens. Els sindicats tenen clar que la Funció Pública necessita modificar la llei. I no només en allò que ha dit el Tribunal Constitucional. Canvis més profunds, de més calat. I en l’articulat.
Per això, als sindicalistes, que diversos dirigents de l’executiu, com el cap de Govern, Xavier Espot, o el citat Jover parlin només de canvis o de matisos a través del desplegament reglamentari no els agrada gens. D’aquí que insistiran, amb la ministra, amb la secretària d’Estat, que volen modificacions legislatives i no reglamentàries. A l’una, perquè el partit amb el qual va concórrer a les eleccions, Liberals d’Andorra, es va mostrar públicament i obertament, disposada i convençuda a canviar la llei. I, a l’altra, perquè des del sindicalisme ha estat una gran activista i impulsora de tot d’accions que perseguien dits canvis.
Torra, de l'ABA, acusa la nova dirigent governamental d'haver dimitit de la comissió consultiva per "bloquejar els reglaments dels bombers; però no se'n va sortir"
Vigilants, amatents tots, com aquell que diu només des de l’Associació de Bombers (ABA), només Joan Torra, veu amb mala gana la designació de Vilamala. El nomenament arriba tot just 24 hores després que el CFPA el convidés a dimitir dels càrrecs que té més enllà de la seva associació. Ara, doncs, és evident que el sindicat policial va formular la petició quan ja sabia que una de les seves dirigents canviava de bàndol i tindria altes dosis de responsabilitat en la presa de decisions. Torra -potser ho negarà públicament, mai no se sap què pot acabar fent el dirigent ‘bomberil’- acusa Vilamala d’haver dimitit de la comissió consultiva de la Funció Pública amb l’objectiu de “bloquejar els reglaments de bombers. Sense èxit, per això. Amb ella o sense ella ens en vam en sortir per tirar les reunions endavant”.
Justament, una altra part del sindicalisme de l’administració espera que l’arribada del duet Pallarès-Vilamala al ministeri de Funció Pública serveixi per canviar alguns dels hàbits protagonitzats per Joan Torra. “Dia sí dia també, esmorzava amb la ministra Descarrega, amb el secretari d’Estat o amb la coordinadora. O amb tots tres alhora. Només per tractar allò que li convenia a ell i res més. Els altres sindicats, crec -afirma un dels dirigents sindicalistes- no funcionem pas així. De fet, en més d’un cas han tractat un mes o més a donar-nos hora per reunir-nos amb la ministra quan la vam demanar”. Ben aviat començaran les peticions de cita amb les noves responsables de Funció Pública. Marge de confiança amb Pallarès i Vilamala? Sí. Temor que Demòcrates imposi el seu criteri i el no-diàleg? També.
Comentaris (2)