Per sostenir l’acusació que ara mateix manté Gea i García empresonats, la instructora recordaria, segons que ha pogut saber l’Altaveu, que tots dos -que juntament amb l’ara ja expresident de la FAF, Víctor Santos, eren els tres únics apoderats dels cinc comptes bancaris de l’entitat- haurien fet mans i mànigues per tal que una part (molt petita si es tenen en compte els muntants que figuren al propi sumari judicial) dels fons federatiu s’apliquessin a un destí que a priori no és el perseguit pel fi social de la federació. I que aniria en detriment tant de l’organització com dels seus membres. Per això que la batlle no dubta en considerar la FAF perjudicada. Aquesta acusació respecte els dos dirigents esportius (i també a Santos) d’allunyar-se del que suposadament pertocava seria una fórmula legal per vorejar el delicte de corrupció entre privats, que al Principat no està tipificat.
La societat del tresorer federatiu Oficina Tècnica Topogràfica hauria rebut més de 300.000 euros de la FAF per controlar obres o localitzar terrenys per fer-hi instal·lacions esportives
La investigació, que fa mesos, gairebé un parell d’any ja, que està en marxa, parteix de la investigació dels comptes de la FAF entre el 2012 i finals de l’any passat. I estableix les acusacions contra el secretari general i el tresorer a partir dels pagaments efectuats per la FAF a comptes vinculats tant a Gea com a García. Pagaments que es justifiquen, de fet, pels suposats serveis prestats a la federació en matèria de supervisió d’obres i de localització de terrenys aptes per ubicar-hi instal·lacions esportives. Aquestes dues justificacions servirien, especialment, en relació amb les transferències rebudes per un parell de societats vinculades a García.
Després també hi hauria un seguit de pagaments tant a una societat andorrana liderada per Gea i diversos d’estrangeres (com a mínim dues d’espanyoles i una de belga) -en la majoria de casos, pagaments creuats a partir d’una primera transferència de la FAF cap a les empreses estrangeres- que tindrien com a motivació la realització de treballs de construcció d’instal·lacions esportives i subministrament i col·locació de gespa artificial. D’aquí la denominació d’'Operació Cautxú’.
El secretari general federatiu encara no ha declarat davant la instructora i el seu entorn està convençut que una vegada ho faci aclarirà tots els ‘mals entesos’ i els documentarà
La responsable judicial sospita d’aquestes operacions i acusa els dos dirigents esportius a partir d’elles perquè tots aquests pagaments i cobraments a nivell bancari no han estat acreditats. A més, quan hi ha xecs entremig, i en el marc de la investigació n’apareixen molts, la immensa majoria estan firmats per Gea i García de manera mancomunada. Fonts coneixedores de la investigació, però, han recordat que el secretari general de la FAF encara no ha declarat davant de la batlle instructora i, a més, han assegurat que el fet que no hi hagi una acreditació bancària no vol dir res.
En aquest sentit, i a nivell de defensa de Gea, les fonts consultades han assegurat que hi ha el ple convenciment des del seu entorn que el secretari general justificarà plenament i documentalment totes les operacions sospitoses. José García sí que va declarar dijous passat en presentar-se voluntàriament a la Batllia. I la justificació dels pagaments creuats que feia a Gea des d’un compte empresarial que primerament havia rebut fons de la FAF no és que fos gaire aclaridora: hauria fet uns préstecs personals al secretari general de l’ens federatiu.
Els pagaments, les societats
Segons constaria en la documentació bancària analitzada, entre el març del 2012 i el març del 2017, aproximadament, la societat Oficina Tècnica Topogràfica (OTT) va rebre transferències i xecs de la FAF per un muntant aproximat de 301.000 euros. Aquesta societat és titularitat exclusiva de José García López, l’home que des del 2009 ininterrompudament és el tresorer de la federació, organització a la qual està lligada des de la seva constitució, el 1994.
La investigació posaria de relleu que tant bon punt la FAF injectava diners a l’esmentada societat OTT, García solia fer disposicions en efectiu, ordenava transferències o estenia xecs. D’aquests, ja fos al portador o nominals, Gea va acabar rebent 79.350 euros que suposadament serien préstecs entre ells. García, des del seu compte personal, també va pagar, normalment via xec, 27.650 euros més al secretari general. Encara una altra societat que durant un temps va estar vinculada a García, GAMMA 2006, hauria percebut gairebé 52.000 euros reintegraments de la FAF des del febrer del 2012 fins al febrer del 2018. Al seu torn, la societat en qüestió va fer xecs per import d’uns 20.000 euros a favor de García.
La investigació posa sobre la taula l'existència, des del 2014, d'una societat, Concept Temps Lliure, controlada al 51% per Gea i al 49% per un empresari espanyol que també rebia pagaments de la FAF
La investigació judicial, encara oberta, també posa de relleu un seguit de transferències de la FAF a empreses estrangeres. Uns fons que en part tornaven al Principat, concretament a les arques de la societat andorrana Concept Temps Lliure, controlada al 51% per Gea i al 49% per un empresari espanyol, Jesús García-Casarrubios, que al seu torn es qui rebia fons directes de la FAF en una de les societats que suposadament participaven en la construcció d’instal·lacions esportives. En aquest cas, una empresa de Ciudad Real.
Segons ha pogut saber l’Altaveu, malgrat que el sumari citaria més empreses foranes que han rebut fons de la FAF (Arco Soluciones y Diseños; Tec Sport; Mondo Ibérica…), se centraria fonamentalment en tres firmes. La primera d’elles seria Occión Diseño y Tiempo Libre, de la qual és l’accionista principal i administrador únic l’esmentat García-Casarrubios. Aquesta societat ubicada a Ciudad Real hauria percebut de la FAF, en els períodes investigats, fins a 26 transferències per un muntant global de més de 462.000 euros.
Al seu torn, Occión Diseño y Tiempo Libre, sempre segons el que estaria analitzant la Batllia, sempre respectant la presumpció d’innocència de totes les parts implicades, hauria ordenat transferència cap a Concept Temps Lliure, l’empresa que tenen a mitges Gea i l’empresari espanyol, per gairebé 80.000 euros. I Gea hauria emès xecs i transferències, novament, en favor de l’empresari espanyol i la seva dona per un muntant proper als 50.000 euros. De fet, la FAF també hauria estès directament xecs a favor de l’empresari espanyol i la seva dona per, en conjunt, uns 15.000 euros.
Una segona societat estrangera que figuraria en la investigació, aquesta de Saragossa: Obras y Contratas Espacios Verdes. A partir de quatre transferències distintes, aquesta empresa hauria percebut uns 135.000 euros de la FAF. Obras y Contratas Espacios Verdes hauria ordenat al seu tomb una transferència a favor de Concep Temps Lliure per un import proper als 45.000 euros. D’aquesta transferència, allò molt rellevant per a la investigació, seria que en el document bancari que avala l’operació, en l’espai del concepte en relació amb la transferència, hi figura: ‘comisión campo’.
Finalment apareixeria una mercantil belga, Lano Sports, que hauria rebut dues transferències de la FAF per un muntant proper als 130.000 euros. Al seu torn, i durant el període investigat, l’empresa belga haurà transferit a la societat que tenen a mitges el secretari general de la FAF i un empresari espanyol uns 30.000 euros. La Batllia torna a insistir en les seves deduccions i comprovacions que no s’acrediten els treballs que suposadament s’estan pagant. I que no hi ha una relació comercial provada entre totes les persones físiques que apareixen en les triangulacions dineràries.
Quant als pagaments a l’estranger, la instrucció cita diverses empreses per se centra en tres: una de Ciudad Real, una altra de Saragossa i una mercantil belga
Concept Temps Lliure, la societat controlada per Gea i García Casarrubios, es va constituir el 2014, i suposadament es dedica a la importació i exportació, comercialització i distribució, instal·lació i col·locació d’articles de lleure, esportius, mobiliari urbà, instal·lacions esportives i publicitàries, organització, administració i gestió d’esdeveniments lúdics i esportius; i la realització de tota mena d’activitats de publicitat i promocions publicitàries en general.
Sobre el paper, hi podria haver una relació comercial entre les societats. I això és el que hauran de demostrar les defenses i, segons algunes fonts, estan convençudes que ho podran fer. La instrucció posaria de relleu, també, que García, el tresorer de la FAF, era coneixedor de l’existència de l’empresa de la qual és el màxim accionista Gea, el secretari general. Perquè també hi havia hagut algun pagament creuat entre la societat de l’un i de l’altre. Alhora, es remarca que suposadament algunes de les intervencions, dels treballs a realitzar, els acordaven entre tresorer i secretari general i les tiraven endavant. Sense més.
Queda, és clar, molta feina per fer. Tant dels investigadors com de les defenses. De fet, segons fonts coneixedores del cas, per bé i per mal -s’ha de fer allò que processalment es denomina tria contradictòria- queden encara moltes escoltes telefòniques per transcriure. Com a mínim es van intervenir durant almenys un mes totes les línies de telèfon de la FAF, inclosa la del fax, més els telèfons mòbils personals de l’ara ja expresident, el secretari general, el tresorer i almenys tres treballadors de l’ens federatiu.
Xecs, transferències i abonaments a treballadors
Una altra línia d’investigació que segueix la Batllia dins del mateix cas, també en el marc de la suposada distracció de fons de la FAF comesa principalment pels principals dirigents de l’organització, hi hauria l’emissió de xecs, les transferències o els abonaments dineraris a terceres persones. En aquest sentit, s’haurien estès nombrosos xecs a favor d’alguns treballadors, un número reduït. Si es tractés de pagaments salarials o similars que en principi no consten, aquests no haurien estat ni declarats ni cotitzats a la CASS. En tot cas, i segons algunes fonts, aquesta línia d’investigació seria molt contradictòria i poc solvent. I també serà degudament acreditada com a res anormal. Ben al contrari, formaria part, suposadament, del normal i correcte funcionament de l’ens federatiu.
Comentaris