Els integrants del grup haurien actuat, tot fa pensar, en dos moments distints de l’any passat. Durant el Diumenge de Pasqua i, més tard, pel pont de la Puríssima. En la primera ocasió, els delinqüents haurien fet un circuit de sud a nord, entrant per Sant Julià i anant resseguint diversos caixers, majoritàriament de MoraBanc, fins acabar deixant el país pel Pas de la Casa. I va ser en aquesta localitat on es va dur a terme el segon episodi de furts, que en aquest cas es van limitar a dos però van ser molt més quantiosos.
Una primera onada va servir per ‘enganyar’ dispositius en una ruta de sud a nord que va afectar una quinzena de caixers i en el segon cas es va centrar en dos ‘atacs’ al Pas
La primera onada va afectar una quinzena d’equipaments. Els individus, coberts amb una dessuadora o una peça de roba semblant de color negre, entraven aparentment de manera individual al caixer i ‘l’enganyaven’. Durant dies hi va haver el dubte del mecanisme que usaven per travar el dispositiu bancari i endur-se diners sense que l’equip fes saltar cap alarma. Posteriorment es va acabar concloent que s’hauria usat una targeta i un pin reals però que era tal l’enginy dels lladres que sabien gairebé mil·limètricament com i quan retirar els bitllets perquè no s’empassessin la targeta però tampoc computés la retirada dinerària.
En alguns casos, el sistema va quedar malmès i es va haver de reparar el dispositiu. A les entitats bancàries afectades gairebé els va comportar més problemes aquesta reparació posterior, que va deixar inservible el caixer en alguns casos entre un i dos dies, que no pas el furt en sí, el botí, cobert per una assegurança. En l’ocasió de la Puríssima de l’any passat, els delinqüents haurien operat amb un altre sistema, més destraler, però més eficaç des del punt de vista monetari, ja que els va permetre accedir als ‘budells’ del caixer i endur-se tot allò dipositat. Al seu moment es va calcular que haurien sostret uns 150.000 euros.
Una àrdua tasca de comprovació d’imatges de càmeres de videovigilància -dels propis bancs, o d’estacions de servei amb caixer i altres- més la troballa d’alguna empremta hauria permès, juntament amb la cooperació policial internacional, acabar descobrint la identitat dels autors dels furts. Serien almenys quatre homes de nacionalitat romanesa i ja amb antecedents per actes delictius molt semblants. De fet, integren una banda que es dedica a ‘enganyar’ i fins i tot rebentar caixers.
Els individus, quatre com a mínim, estan plenament identificats i aviat la batlle encarregada del cas hauria d’elevar a internacional l’ordre de recerca i detenció ara mateix d’abast nacional
Durant el discurs de la patrona, el director de la policia, Jordi Moreno, ha destacat diverses actuacions en relació amb la lluita contra el contraban o els estupefaents. També ha recordat la desarticulació d’una xarxa de prostitució radicada al país, la detenció d’un grup de persones del Principat que va robar caixes fortes, l’arrest d’un seguit de carteristes o la identificació del lladre de rellotges que va facilitar la seva detenció a Tenerife, on també havia actuat.
Ha estat en aquest marc que Moreno ha anunciat la identificació dels ‘lladres dels caixers’. El director ha fet l’anunci per posar de relleu la feina que es fa i el fet que no sempre només val detenir les persones sinó que el treball previ també pot ser molt important. De fet, fonts policials consultades han ressaltat que el treball fet pot ser molt important a nivell internacional atès que pot servir per lligar caps a d’altres policies d’arreu del món i especialment del continent europeu. Els identificats actuaven a diversos punts d’Europa.
Ara per ara, hi ha activada una ordre de recerca amb detenció a nivell nacional, és a dir, dins del Principat. És evident que els individus identificats plenament -fotografies, empremtes, noms i cognoms, possibles sobrenoms…- fa molt temps que no són al país i que només hi van ser de passada. Resten, però, unes verificacions i un tràmit gairebé de naturalesa administrativa abans la batlle responsable del cas no elevi a internacional la petició de detenció, amb la qual cosa la base de dades d’Interpol ja reflectirà la demanda d’arrest formulada per Andorra.
Comentaris (2)