Administració

L’horari laboral dels funcionaris s’haurà de regular via llei

La sentència del Tribunal Constitucional que tomba dos preceptes de la legislació en matèria de Funció Pública el que fa és avalar en la seva majoria tant el procediment com l’articulat, però obliga a modificar el text i reobre el debat

Toni Solanelles

El nou Consell General haurà de modificar la Llei de Funció Pública perquè, d’una banda, estableixi clarament quin és l’horari laboral, la jornada laboral, dels funcionaris i, de l’altra, perquè fixi la composició de l’òrgan que ha de participar en la classificació del sistema de llocs de treball. La sentència del Tribunal Constitucional (TC) que resol un recurs promogut pels consellers socialdemòcrates i liberals de la legislatura recentment esgotada tomba dos dels articles de la llei esmentada. Però, en el seu conjunt, l’avala força.

 

L’Alt tribunal ha notificat aquest migdia, just després de la jura del nou cap de Govern i un dia després del límit màxim que tenia per resoldre, la sentència en relació amb el recurs directe de constitucionalitat promogut per Jordi Gallardo, Judith Pallarés, Ferran Costa, Pere López, Rosa Gili i Gerard Alís. Malgrat que en la seva immensa majoria l'avala, ho dit d'una altra manera, estima parcialment el recurs però només admet dues de les set 'deficiències' individuals 'denunciades' i, és clar, ni de bon tros invalida el conjunt de la llei, sí que és cert que obliga a introduir-hi modificacions. Per tant, provoca que s'hagi de promoure, més aviat que tard, un projecte de llei per canviar allò que s'ha declarat inconstitucional i, de fet, el que fa és reobrir el debat.

I una vegada obert novament el meló, la cintura política dels uns i els altres, la pressió sindical, l'empenta dels funcionaris, pot fer vessar més o menys sang. O rius de tinta. Partint de la base, això és clar, que la transcendència jurídica no és excessivament rellevant. Queda molt lluny d'allò que el recurrents pretenien. Però obre una porta a la discussió. Això sí, el TC considera que els defectes formals al·legats pels recurrents no són de prou calat -i en alguns casos, ni tan sols es poden considerar defectes- com per considerar anticonstitucional la llei per la via de negar el procediment d’elaboració.

El TC no troba que la manca de firmes, forçada pels sindicats, o el fet que hi falti un informe pel mateix motiu es pugui després aprofitar per denunciar que no s’han fet les coses bé

El tribunal ve a dir que pel fet que faltessin algunes firmes en un informe, les firmes dels representants sindicals de la comissió consultiva, o que el Consell de la Policia s’oposés a emetre un altre informe teòricament preceptiu, no poden ser elements usats després processalment. És a dir: si hom no ha volgut fer una cosa i aquesta, per tant, acaba faltant, el que s’ha oposat a fer-la no pot al·legar la mancança com a defecte. En canvi, sí que el Tribunal Constitucional considera que queda fora del que hauria d’haver estat el fet que no es convoqués la comissió consultiva de l’administració de Justícia, perquè, recorda l’Alt tribunal, la llei que s’elaborava sí tractava aspectes que afectava aquests funcionaris.

Però tot i advertir aquesta mancança i la seva rellevància, que hauria pogut portar a haver de deixar la llei en suspens o anul·lar-la per tornar-la a aprovar després de fer partícips de l’elaboració de la llei als components de la comissió consultiva judicial, el Constitucional manté que tampoc no pot servir per declarar inconstitucional el procediment perquè qui hauria d’haver invocat la no convocatòria d’aquella comissió havia de ser alguns dels seus membres, perquè era a ells als quals se’ls haurien vulnerat drets sindicals.

L’Alt tribunal hauria donat la raó als representants dels treballadors de la Justícia si haguessin recorregut contra la llei perquè no havia estat convocada la ‘seva’ comissió consultiva

Després de desestimar l’anticonstitucionalitat general per qüestions de procediment, el tribunal entra a valorar cadascun dels set articles que es qüestionen individualment. En essència, el gros de la queixa dels recurrents és que la norma se salta el principi jeràrquic de la llei i deixa en mans reglamentàries l’adopció de massa coses que els recurrents consideren molt importants. Així, per exemple, els sis consellers generals, es queixaven de la fórmula establerta per poder fusionar o suprimir llocs de treball o com es fixava la forma de retornar al lloc de treball després d’una excedència.

També es dubtava que fos legal, és més, es denunciava, que per via de reglament o l’administració, pogués decidir quan el període de prova havia de ser de 3 mesos o un any atès que la llei estableix aquest marge. Tampoc no es veia bé que s’hagin de fixar per reglament els períodes de vacances o permisos administratius o aspectes retributius. O els crèdits horaris per als representants sindicals. Però el TC considera que res d’això vulnera la Constitució. De forma global i concisa, el que diu l’Alt tribunal és que tot i remetre’s a la via reglamentària, el conjunt de preceptes que estableixen el marc legal entre el qual es pot moure l’administració suposen “salvaguardes per tal que el poder discrecional de l’administració no es transformi en un poder arbitrari”

Els magistrats, en la sentència, passen de puntetes a molts elements per així poder-los avalar i ni tan sols es pronuncien sobre si els representants sindicals han de ser més que observadors

L’Alt tribunal troba el marc legal ‘impugnat’ un “conjunt coherent de preceptes que tenen la finalitat de donar a l’administració general els mitjans per actuar per tal de dur a terme una de les seves funcions principals”. En canvi, però, sí que declara inconstitucionals dos articles, els que fan referència al comitè tècnic d’organització i gestió i el que regula la jornada i l’horari de treball. I deixa clar l’Alt tribunal, sense ordenar l’expulsió dels preceptes de l’ordenament jurídic, que s’han d’esmenar. Tant l’horari laboral com la composició de l’esmentat comitè no poden regular-se via reglament, s’han de definir per llei.

“Les funcions d’aquest comitè tècnic són, per a l’exercici dels drets i les llibertats dels funcionaris, particularment importants”, remarca l’Alt tribunal. Ara bé, no es ‘mulla’ en sí els sindicals poden integrar-se al comitè com a observadors, que és el que posa actualment la llei, o ho han de fer amb un caràcter més vinculant, amb vot i veu. El TC diu que en el marc del debat polític, legislatiu, en vista a modificar l’article, s’haurà de decidir si es manté el caràcter d’observadors dels sindicats o se’ls dóna més pes. Quant a l’horari laboral deixa clar que en virtut del que diu la Constitució no es pot deixar en mans d’un reglament la regulació i, per tant, haurà de ser la pròpia llei la que estableixi fil per randa la jornada de treball.



El Sipaag demana que s’aprofitin els canvis a fer per valorar-ne d’altres

Com a reacció immediata, i sense una anàlisi aprofundida, el sindicats dels funcionaris de l’administració general (Sipaag) han valorat positivament la sentència del TC pel fet que declara la inconstitucionalitat de dos dels articles de la llei. En concret, esperen que pel fet que sí o sí cal modificar el text legal per resoldre els dèficits que presenten els dos preceptes, es pugui aprofitar per introduir altres modificacions. Així les coses, i en un comunicat distribuït entre tots els afiliats, el Sipaag “celebra aquesta sentència i farà propostes per tenir veu i vot en el Comitè Tècnic d’Organització i Gestió, i per establir una jornada i un horari de treball que millorin la conciliació de la vida personal i familiar amb la laboral. No descartem proposar modificacions d’altres articles de la Llei que pensem que són necessàries”.



Gallardo garanteix que el text "es revisarà"

El líder liberal, partit al qual ha recaigut la responsabilitat de comandar el ministeri de Funció Pública, i previsible ministre de Presidència, Jordi Gallardo, ha garantit, abans de tenir coneixement de la sentència derivada d'un recurs que entre altres va promoure ell mateix, que la Llei de Funció Pública "es revisarà" perquè "no és una bona llei". Segons Gallardo, la revisió es farà "a partir de dos principis: el desplegament dels reglaments i la matisació en funció del que digui el Tribunal Constitucional". Amb tot, segons el futur ministre, hi haurà una "recuperació del diàleg" i, això sí, i com a condicionant, tenint en compte el "criteri de sostenibilitat que ha de marcar" qualsevol decisió del nou executiu.