La Seguretat Social es manté com actor civil en el cas. Això vol dir que segueix la causa de prop però no exerceix l’acusació. Només es reserva el dret de poder reclamar la quantia que eventualment es resolgui en sentència ferma que la treballadora, cap d’inspecció en el moment de l’arrest, se’n va apropiar. La Batllia disposa des de principi d’any d’una detallada auditoria elaborada expressament per a l’ocasió, i formalment encomanada per la pròpia CASS encara que a petició de l’autoritat judicial, en què es xifraria el forat suposadament causat per la presumpta actuació delictiva de l’empresonada.
La parapública fa mesos que va entregar a la Batllia l’informe d’auditoria que va encarregar a petició de l’autoritat judicial per intentar delimitar la quantitat de la sostracció
Aquella auditoria es va haver de recalcular en un parell d’ocasions almenys, segons les fonts. I els muntants que van donar serien molt més elevats del que inicialment es pensava. Probablement, la processada hauria començat la suposada apropiació al cap de poc d’assumir la responsabilitat de liderar el departament d’inspecció. La CASS manté una discreció molt elevada entorn a aquest cas. És sensible, sí. Però també evidenciaria una deixadesa en els sistemes de control de la parapública.
“Hem tramès a la Batllia tota la documentació requerida, entre ella l'auditoria que va ser demanada. No podem avançar informació que està sent utilitzada per la instrucció i informarem a l'acabament de la mateixa, de conformitat amb les prescripcions del codi de procediment penal”, asseguren fonts oficials de la parapública. Altres consultats propers a la Seguretat Social afirmen que el consell d’administració de l’organisme públic, de manera general, no sap res del cas. Ni tan sols en el cas que es demani per la qüestió. La presidència de l’ens, la direcció, i poca cosa més.
Malgrat que no es va descartar al seu moment que la CASS es constituís en acusació particular tot interposant una querella contra la processada, aquesta situació no s’ha donat. Aquest pas no s’ha fet. I això que van ser treballadors mateix de la parapública, subordinats de l’ara empresonada, els qui van sospitar i, ells mateixos, en certa manera, van fer els primers ‘treballs d’investigació’ que acabarien comportant la detenció i posterior empresonament. Abans de complir-se les primeres 48 hores d’arrest, també es va detenir la parella de la dona, processada però per un tema menor: gaudir d’un bé il·lícit.
La dona, de 51 anys i una llarga trajectòria a la institució, hauria reconegut haver-se quedat diners de cobraments, sense aclarir ni quants ni en quantes ocasions
Risc de fuga o la sensibilitat del cas -més enllà de la gravetat- són alguns dels elements que la Batllia ha usat per denegar la petició de llibertat que en més d’una ocasió hauria sol·licitat, segons les fonts, la defensa de la dona, que ha passat per situacions més que desagradables des del punt de vista humà i familiar des que està empresonada. La dona, a més, hauria al·legat per justificar el seu comportament delictiu, que segons les fonts ha arribat a admetre sense reconèixer, però, ni des de quan es quedaria diners ni de quina quantitat s’hauria pogut apropiar, que pateix una malaltia de naturalesa mental, que és addicta al joc.
Durant molt temps, el despatx de la dona, que és on rebia molts dels usuaris, dels obligats, que acabaven pagant endarreriments, regularitzacions, sancions… en metàl·lic i eren aquests els diners que es quedava tot fent desaparèixer, aparentment, el justificant o l’expedient que obrava en poder de la CASS, ha estat precintat i sense poder ser utilitzat. Hores d’ara, l’Altaveu no ha pogut constatar si l’espai ja pot ser usat. En tot cas, l’afer va generar un més que notable rebombori a la institució. La dona no feia molts anys que ostentava el càrrec, però sí que feia dues dècades o més que treballava a la parapública.
L’organisme públic va denunciar la sostracció, que va xifrar en 20.000 euros, i està personada a la causa per mirar de recuperar allò ‘perdut’, però, per ara, sense acusar
L’afer va obligar a adoptar nous mecanismes i protocols de seguretat en les transaccions. Des de llavors, la CASS no accepta diners en metàl·lic, i tots els processos són bancaritzats. Així es deixa sí o sí una traça que en qualsevol moment es pot perseguir i, en tot cas, sempre és recuperable i, per tant, es pot resseguir. Per contribuir a la investigació, segons algunes de les fonts consultades, la parapública hauria exigit a tot un seguit d’empresaris el pagament d’un seguit de cotitzacions indegudes en el seu moment.
En molts casos, es reclamaven deutes ja prescrits. Però el que es pretenia, segons les fonts, és intentar obtenir elements, noves proves, per saber si aquells presumptes deutes tan sols ho eren per la CASS i, en canvi, el deutor no era tal. Si presentava un justificant legalment constituït deixant clar que al seu dia va abonar el deute en qüestió seria clar que l’obligat tributari, per dir-ho així, havia complert amb la seva obligació i que, en qualsevol cas, l’error estava en el cantó de la parapública. Calia veure, per tant, si llavors era imputable o no a la processada. També caldria veure quins eren, s’ha dit, els mecanismes de control, i si s’haurien de demanar responsabilitats a superiors de la detinguda, de la processada. En qualsevol cas, un bon embolic.
Comentaris (7)