Política

Arrenca el ‘Xavisme’

Espot suma els disset vots previsibles després que Demòcrates es coalitzés amb Liberals i Ciutadans Compromesos i divendres anunciarà un Govern que situaria ara Jover a Finances

Toni Solanelles

Sense ensurts en la doble jornada del debat d’investidura, el candidat demòcrata, Xavier Espot, ha sumat els disset suports que li han atorgat la majoria absoluta en primera votació. L’aliança entre Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos (CC) han convertit el nou líder taronja en cap de Govern. Espot ha admès haver tingut “esculls” dins de casa seva, dins de la família demòcrata, per poder teixir els acords que finalment li permetran bastir un executiu de coalició encara al forn. A la seva manera, Espot pretén enterrar el ‘cinquisme’ i, més encara, tot i ser-ne l’hereu, el ‘tonimartinisme’. Comença a caminar el ‘Xavisme’.

Vers les 5 de la tarda d’aquest dimecres s’ha procedit a efectuar la votació, oral i per crida, que ha acabat escollint Espot cap de Govern. El socialdemòcrata Pere López ha obtingut els vots de la seva formació mentre que els consellers generals de terceravia, que s’han mostrat equidistants des de l’endemà de les eleccions i especialment durant la jornada de rèplica als discursos del primer dia de debat d’investidura, s’ha abstingut. Pels volts d’1/4 de 6 de la tarda, la síndica general, Roser Suñé, ha proclamat el fins fa poc ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior nou cap de l’executiu. Espot prometrà (o jurarà, segons les seves conviccions) el càrrec aquest dijous al migdia, just una hora i mitja després que, juntament amb Jordi Gallardo i Carles Naudi exposin els detalls sobre el pacte de governabilitat. Sobre el tripartit.

En principi, no s’anunciarà el gabinet ministerial. Es preveu que la relació sencera de noms es faci pública divendres. De fet, hores d’ara encara hi ha peces per fer encaixar en un trencaclosques que està fent ballar el cap als dos líders dels principals partits que fan part del Govern plural, una altra fórmula que s’ha usat durant una tensa jornada de debat al Consell General per designar l’acord a tres bandes. Poques hores després d’acabada la sessió i feta efectiva l’elecció, després d’un petit piscolabis o una estona de desconnexió, els principals dirigents de l’aliança ja s’ha posat en marxa per confeccionar el gabinet, que segons Espot reflecteix “un repartiment equitatiu” en relació al suport electoral aconseguit per cadascun dels tres socis.

Gallardo (Presidència), Torres Falcó (Ordenament), Calvó (Medi Ambient), Martínez Benazet (Salut), Rossell (Interior i Justícia) i Pallarés (Afers Socials) seran ministres segur i també tenen molts números Pagès per a Educació i Daban per a Turisme

Certament, la confecció del Govern, la tria de ministres, ministrables o titulars ministerials no s’ha posat en marxa. De fet, hi havia elements que estaven decidits i d’altres que encara queden per fer encaixar. Així, a banda de Xavier Espot a la prefectura governamental, al consell de ministres, que previsiblement ja es reuniria dimecres que ve, escurçant al màxim els terminis, o accelerant tant com es pugui els processos, s’hi asseuran, segur, Jordi Gallardo com a titular de Presidència, que englobarà Economia i Empresa. Joan Martínez Benazet, Jordi Torres Falcó i Sílvia Calvó també són fixes. S’ocuparan respectivament de Salut, Ordenament Territorial i Medi Ambient amb Agricultura i probablement la resta de carteres com fins ara.

Un altre polític que serà ministre segur és Èric Jover. El president demòcrata és un home de l’extrema confiança de Xavier Espot, que en valora tant la capacitat de treball com la fidelitat i, sobretot, la polivalència. D’aquí que hores d’ara el seu nom estigui posat a la casella del ministeri de Finances tot i que per aquest càrrec hagin sonat, també, la fins ara secretària d’Estat de Relacions internacionals financeres, Clàudia Cornella, o l’exdirectora de l’INAF Maria Cosan. Jover assumiria, a més, el lloc de portaveu governamental. Una plaça que s’hauria d’acabar de tancar i que Espot negocia i hi treballa molt gelosament és el d’Afers Exteriors. Jover també hauria estat en aquest travessa; o fins i tot Landry Riba, que alguns situen com al nou secretari d’Estat per a la UE, o la sempre esmentada Sílvia Riva.  

Per a Educació, i vist el salt de Jover, totes les fletxes coincidien en la directora de l’Escola Andorrana, Ester Vilarrubla, però hauria declinat. I ara, la candidata millor situada és la directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès. Entre els ministeris que dependran d’una direcció demòcrata hi ha, també, el de Cultura i Esports, que encara no és clar qui assumirà. No es descarta que pugui repetir l’actual titular, Olga Gelabert. Encara que també s’hauria posat sobre algunes taules el nom de l’excònsol menor d’Andorra la Vella i candidat perdedor en la territorial de la capital Marc Pons.

El líder taronja estaria mirant de tancar tota l'àrea vinculada amb Afers Exteriors mentre que Liberals té dificultats per trobar qui vulgui encapçalar Funció Pública

Entre els ministeris que corresponen als socis dels demòcrates, i més enllà de la cartera assegurada com a número 2 de Govern per a Gallardo, és clar el ministeri d’Interior i Justícia, que tindrà de titular l’advocat massanenc membre de Ciutadans Compromesos Josep Maria Rossell. Més dubtes ofereixen els tres ministeris que resten, en aquest cas, sota la tutela liberal. Es dóna per fet que l’exconsellera general Judith Pallarés assumirà Afers Socials. I tot apunta que l’empresari hoteler escaldenc Jordi Daban, que és tan liberal com proper a DA, assumiria la cartera de Turisme. Finalment, per on hi ha més problemes és per la ‘patata calenta’ de Funció Pública. Demòcrates se l’ha tret de sobre tot cedint la iniciativa als liberals justificant-ho pel fet que aquests darrers han tingut una major sintonia amb els sindicats de l’administració.

Alhora, ara totes les parts tenen clar que volen replantejar la normativa i cercar un diàleg que no hi ha estat amb Eva Descarrega. Per tant, Liberals, que ha volgut al seu torn simbolitzar la implicació governamental i alhora aportar la voluntat de canvi i de maner de fer a l’executiu, ha agafat la iniciativa de liderar el ministeri. Però no troba la persona. S’hauria ofert o s’haurien posat sobre la taula, almenys, el nom de tres advocats: Eva López, Valentí Martí i Maribel Lafoz. També hauria sorgit el nom del director de Pressupost, Salustià Chato, o del director general de banca país d’Andbank, Josep Maria Cabanes. Els darrers moviments estarien al tomb de la funcionària, consellera al comú d’Ordino i exsecretària general del SEP Eva Choy.


Toni Martí i el gros del Govern en funcions ha seguit la votació des de la tribuna de premsa i públic del Consell General.| ALTAVEU

Divendres hauria de quedar tot tancat. Des d’ara, no hi ha Govern ni en funcions. Hi ha un cap de Govern i prou. Xavier Espot ha rebut el suport de pràcticament tots els membres de l’executiu liderat per Toni Martí, que s’han presentat a l’hemicicle, a la tribuna de premsa i públic poca estona abans que finalitzessin les rèpliques i les dúpliques i que s’iniciessin les votacions. Jordi Cinca, Gilbert Saboya, Francesc Camp, Eric Jover, Sílvia Calvó, Eva Descarrega, Maria Ubach, Carles Álvarez, Olga Gelabert… També ha seguit els compassos finals del procés d’investidura l’exministre i ambaixador, pare del candidat demòcrata, Xavier Espot Miró, que ja va presenciar en directe el discurs del seu fill.

La votació, sense sorpreses i seguida d’una tancada ovació, ha posat el colofó a una jornada, sobretot la matinal, amb tensió i molts retrets. El pacte a tres bandes i el fet que Liberals s’hagi divorciat sense gairebé casar-se amb el PS per acabar-se allitant amb els demòcrates ha marcat en certa manera bona part de les aportacions fetes des del faristol. Qui més qui menys -Carles Enseñat ha estat especialment agressiu en el seu primer torn, però també Jordi Gallardo o Rosa Gili, i fins i tot, és clar, Pere López o Xavier Espot- ha optat per la tàctica que la millor defensa és un bon atac. 

Els "esculls" del candidat taronja

De tant en tant també ha rebut un Josep Pintat que malgrat abstenir-se, en certs passatges del seu discurs, ha semblat flirtejar més amb els socialdemòcrates que no pas amb els demòcrates, de ben segur per intentar ‘colpejar’ la moral taronja per no haver estat els triats per pactar. Carles Naudi és qui ha passat amb més tranquil·litat. Abans dels comicis ja qui més qui menys veia Ciutadans Compromesos d’un violeta tirant a taronja i la seva posició no ha sobtat ningú. Naudi, això sí, ha exigit que una pausa legislativa. És a dir, res de fer lleis si no són del tot necessàries.

I amb tot, Xavier Espot, el nou amo del tros, l’artífex del ‘Xavisme’, ha deixat clar que ell no és el delegat de ningú sinó, com la resta d’elegits, el representant del poble, de la sobirania popular. I ha reconegut que el 7 d’abril a la nit no s’hauria imaginat el 15 de maig com ha estat. Ha admès que pel nombre de consellers obtingut sí tenia “moltes opcions de ser investit”. Però que no tenia ni molt menys clar que seria en primera volta. Més encara, potser hauria estat en segona i havent de liderar un Govern en minoria malgrat que ha assegurat que la seva voluntat ha estat sempre la coalició. Ara, poc es pensava, ha vingut a acceptar, que l’entesa acabés sent amb Liberals tot i que la possibilitat hi cabia. Per acabar teixint l’aliança ha hagut de superar “esculls” dins de casa seva. Com aquell dia que Toni Martí, Ladislau Baró i Gilbert Saboya es van presentar a parlar, ja després del 7 d’abril, amb Josep Pintat. Els tres, però sense Espot. Llavors va quedar clar que caldria liquidar el ‘tonimartinisme’. Naixia el ‘Xavisme’.

La síndica general, Roser Suñé, felicita Xavier Espot per la seva elecció.. ALTAVEU

Comentaris

patrick
9.

es l'ultima vegada que comento, perque ja he arribat al final del meu somni andorrá. Despres de tot, es no més un mal barri... una mica mes lluny hi ha llum, possibilitats de millorar la vida i molta menys tonteria . Els Andorrans d'apeu hem de marxar d'aqui, com feien els nostres avant passats. la padrina agonitza i no té sol.lució.

  • 2
  • 0
Toni
8.

El Govern dels més ben preparats, ja sona al Govern dels millors. No fotem!

  • 9
  • 0
El Tamarro
7.

Torres de nou ministre del M. O. T. I president de Andorra Telecom.
Que deu ens agafi confesats.
Heliport Avatel i sus amics?

  • 10
  • 0
4 anys més perduts
6.

Quina pena, 4 anys més perduts. Tot s'hi val per una cadira. Més del mateix desGovern dels millors 2.0

  • 12
  • 2
Toni
5.

DA - Destrossant Andorra. Pobres assalariats, el que els espera, a Atila Marti, rei dels Hunos, el succeeix Atila II, rei dels Altres, però farà el matéix del seu predecessor, i ara maquillar els comptes els sortirà més barat, tot queda a casa.

  • 30
  • 2

Comenta aquest article