Administració

El Sipaag demana aclariments sobre el descompte de l’IPC 2011-2012 a les noves contractacions

S'ha reunit amb  Eva Descarrega i  Toni Rodríguez per aclarir algunes qüestions referents a la retallada salarial

Façana de l'edifici administratiu del Govern.
Façana de l'edifici administratiu del Govern.

Altaveu

El Sipaag demana aclariments sobre el descompte de l’IPC 2011-2012 a les noves contractacions. S'ha reunit amb Eva Descarrega i  Toni Rodríguez per aclarir algunes qüestions referents a la retallada salarial. La Llei de mesures de contenció preveia unes retallades a causa de la crisi econòmica que afectaven els salaris a partir d’un llindar, però també es va preveure que els salaris per sota dels 2.000 euros bruts percebessin un complement corresponent a l’augment del cost de la vida durant els anys 2011 i 2012.

El Sipaag s'ha reunit amb  Eva Descarrega i  Toni Rodríguez, ministra i secretari d’Estat de Funció Pública en funcions respectivament per aclarir algunes qüestions referents, entre d’altres, a la retallada salarial en les nòmines de les noves contractacions, corresponent a l’IPC del 2011 i el 2012.

Pel que fa al descompte de l’IPC, en un comunicat de Funció Pública al personal del Govern de l’11 d’abril passat es feia referència a una normativa que no s’esmentava. A la reunió amb el Sipaag, la ministra i el secretari d’Estat van aclarir que aquesta normativa és la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, del 2012, i les lleis del pressupost dels exercicis posteriors fins al 2018.

La Llei de mesures de contenció preveia unes retallades a causa de la crisi econòmica que afectaven els salaris a partir d’un llindar, però també es va preveure que els salaris per sota dels 2.000 euros bruts percebessin un complement corresponent a l’augment del cost de la vida durant els anys 2011 i 2012. Aquests complements (mal anomenats IPC) es van continuar pagant (segons criteri de Funció Pública) els anys següents a la base retributiva d’aquests llocs de treball i això va provocar que es creessin diferències econòmiques entre bases retributives de mateixos llocs de treball.

Després d’un recurs presentat pel sindicat de l’Administració de justícia, en què es demanava una equiparació d’aquest tractament als treballadors que no el tenien inclòs a l’estructura retributiva, la Batllia va determinar que el complement no era consolidable, perquè es tractava d’una mesura provisional i no hi pot haver bases retributives diferents.

El fet que les nòmines d’alguns nivells per a les noves contractacions del 2019 ja no incloguin aquest complement, i que els treballadors contractats a partir del 2013 el continuïn percebent però el perdin si canvien de lloc de treball, respon a l’aplicació de la resolució de la Batllia sobre aquesta qüestió. El Sipaag no ha rebut, però, cap còpia d’aquesta resolució i la demanarà a Funció Pública per comprovar si les explicacions són pertinents i si es pot recórrer contra aquesta decisió judicial.

Pel que fa a situacions de greuge comparatiu entre eventuals o interins que han passat a ser treballadors de caràcter indefinit, el Gabinet Jurídic ho està revisant, però hi ha casos diferents que van des de persones que fa anys que treballen al Govern i no se’ls reconeix l’antiguitat perquè van consolidar el lloc de treball el 2017 o el 2018, fins a d’altres que l’han consolidat el 2019 i tenen un tractament diferent segons la data de contractació, anterior o posterior a l’entrada en vigor de la Llei, que altres companys contractats en convocatòries diferents del mateix edicte. Independentment d’això, el còmput del complement d’antiguitat en quinquennis en comptes de triennis no es comença a aplicar a partir de l’entrada en vigor de la Llei, l’1 de març, perquè la disposició final desena preveu que, fins que no s’aprovin els reglaments del complement de productivitat i el complement de carrera professional, no s’aplicarà aquest canvi.