Sobre el paper, la reunió entre Gallardo i Espot era per analitzar els punts de coincidència entre les dues formacions i veure com es pot bastir un Govern de coalició en el que els dos partits s’hi troben còmodes. La reunió arribava després que l’un i l’altre tinguessin l’aval dels seus respectius òrgans directius per poder mantenir la trobada. El cert és, però, que representants d’una formació i l’altra ja fa uns quants dies que mantenen contactes fora de focus. Les executives formals han servit, sols, per validar les estratègies del nucli dur de direcció.
El cap de llista i president liberal ha contactat avui mateix amb Pere López per anunciar-li que no donaran suport a la seva investidura
En el cas de Gallardo, per exemple, aquest dimecres mateix ha contactat amb el líder del Partit Socialdemòcrata (PS) i també candidat a cap de Govern en el proper debat d’investidura, Pere López, per comunicar-li oficialment que no rebrà el suport dels consellers liberals. La trucada no hauria estat gaire extensa i el contingut i, sobretot, el to de la mateixa més aviat fred, segons han explicat fonts a qui se’ls ha exposat com ha anat la comunicació. A ningú no escapa que entre els socialdemòcrates la forma de fer dels liberals s’ha posat molt malament.
L’acord entre demòcrates i liberals està molt avançat. Segons fonts de la formació taronja, només queden petits serrells quant a línies programàtiques i el repartiment de cadires. La formació que lidera Jordi Gallardo aspira a disposar de ministeris i secretaries d’Estat. El plural no és indicatiu de res, encara que els liberals pretenen obtenir-ne més d’un en cada cas. Aquest capítol, però, no s’hauria tancat encara que sembla cada cop més a prop que tant Jordi Gallardo com Judith Pallarés s’acabarien integrant en l’executiu. Sota quin format no està clar.
L’entesa programàtica i quant a repartiment de càrrecs institucionals està molt avançat, encara que formalment l’executiva liberal l’ha de validar
Formalment, Pallarés, aspirant a la secretaria general liberal, cursa que haurà d’abandonar si té un càrrec institucional, va ser de les que més recelosa a pactar amb els demòcrates es va mostrar durant l’executiva ampliada d’aquest dimarts de Liberals. La fins fa poc consellera general hauria preferit saber què oferien els demòcrates a tots nivells abans de decidir si interessava negociar-hi o no. Sobre el paper, s’ha fet al revés: es va mandatar Gallardo a negociar i ara es negocia. Però el que es negocia, gairebé, segons les fonts consultades, són el color de les cadires i poca cosa més.
Això sí, el pacte, el que acabi sent, haurà de ser validat abans de dimarts de la setmana que ve per l’executiva liberal. I no està clar què pot passar vista la divisió d’opinions ja mostrada aquest dimarts. De fet, no està clar que l’acord amb els demòcrates no acabi tenint conseqüències en el grup parlamentari liberal. Els dos consellers procedents de les circumscripcions territorials i, per tant, que van concórrer als comicis sota la denominació de d’Acord no es troben gens còmodes amb l’aliança amb els taronges.
L’oposició de Sílvia Ferrer
En aquest sentit, especialment crítica s’hauria mostrat Sílvia Ferrer. La nova consellera general liberal hauria deixat clar que ella no farà res que vagi en contra de la seva consciència, manera de fer i de pensar. I que si el que se li acaba posant sobre la taula contravé els seus principis, depèn com vagi, no tindrà problemes en dimitir i deixar pas al següent de la llista. I el següent de la llista de d’Acord a Andorra la Vella i, per tant, doncs, primer suplent de la mateixa, és un socialdemòcrata, en concret, el líder dels joves del PS, Pere Baró.
I és que Ferrer, en altres èpoques propera al PS i, sobretot, més propera encara a la malaurada Rosa Ferrer, sap del patiment polític -i fins i tot personal- que va viure quan va decidir que la seva Coalició d’Independents (Cd’I) d’Andorra la Vella anés coalitzat amb DA, circumstància que li va valdre per entrar al Govern i sentir-se traïda molts pocs mesos per les constants desavinences amb els barons demòcrates. Justament, un dels elements que ven la direcció liberal valedora del pacte amb els demòcrates és que no té res a veure Espot amb Toni Martí.
Espot s’ha hagut de plantar davant Martí perquè ja en aquesta fase de contactes una part de la ‘vella guàrdia’ taronja maquinava un pacte amb Pintat
I això darrer només els fets -més enllà de maneres de fer, formació, experiència o elements generacionals- s’encarregaran de mostrar-ho. El que és clar, segons algunes fonts, és que els darrers dies, i ja en plena negociació per formar pactes, Espot s’hauria hagut de quadrar davant Martí atès que l’encara cap de Govern en funcions i altres dirigents o responsables de la suposada ‘vella guàrdia’ taronja estaven maquinant per forçar un pacte amb terceravia, amb Josep Pintat, que no era el preferit de l’actual grup parlamentari demòcrata.
Aquest dijous és molt possible que l’entesa demòcrata-liberal quedi segellada. I sinó, poc li’n faltarà. Quan Xavier Espot, que no hi ha dubte, pràcticament, que serà escollit cap de Govern en la primera votació -els dos consellers de Ciutadans Compromesos, que molt probablement també ostentarà un ministeri, garanteixen una folgada majoria per per molt que hi pogués haver algun ensurt en les files liberals-, prometi el seu nou càrrec com a màxim mandatari governamental, el gabinet ministerial el tindrà ja tancat i barrat. I trigarà algunes hores, no més d’uns quants dies, a anunciar la composició de l’executiu, que tindrà al tomb d’una desena de ministres.
Comentaris (5)