L’afer es remunta a uns quants anys enrere, més de cinc des del retorn al Principat de mare i fill, però llavors va ser sonat atès que la dona, d’un dia per l’altre i després de saber que la Batllia havia resolt concedir la custòdia compartida del menor, va plegar de la feina i va marxar sense res previst i només valent-se dels estalvis que tenia cap al Brasil. I no només això, mare i fill anaven acompanyats de l’avi de la criatura i la parella d’aquell, que tot just havia arribat a la majoria d’edat. La fuga es va dur a terme el 23 d’octubre del 2013. I el pare va presentar denúncia per sostracció de menors el 6 de novembre.
Després de diverses indagacions, Interpol Brasil va localitzar la dona i el menor a Rio de Janeiro, on els quatre membres de la família es van instal·lar en un apartament sense, però, cap mena de projecte de vida. Es va establir una mena de diàleg i negociació i el març del 2014 per voluntat pròpia van tornar al Principat. A l’aeroport, però, es va descobrir que la dona havia alterat el passaport per poder allargar-ne la caducitat. Per això que se l’acusés d’una falsificació de document públic que en seu judicial, avui, la defensa de la dona no ha reconegut. Sí que ha admès, la sostracció. Però ha al·legat que ho va fer perseguida per una por insuperable que s’hauria de tenir en compte com a eximent. Per la qual cosa es demana l’absolució de la dona. Durant la vista, no s’ha al·legat alienació mental com sí que s’havia motivat en altres moments del llarg procés seguit.
La mare va marxar amb el fill de cop i volta després de saber que hauria de compartir la custòdia del menor i es van establir sense cap mena de projecte de vida a Rio de Janeiro amb l'avi matern i la parella d'aquest
La fiscalia sol·licita una pena de presó conjunta pels dos delictes que se li atribueixen de dos anys condicionals (és a dir, sense entrar al centre penitenciari), mentre que l’acusació particular ha demanat dos anys ferms per la sostracció i dos anys d’inhabilitació per a l’exercici dels drets de família. A més a més, demana una indemnització de 25.000 euros pels danys morals soferts per pare i fill, que no ha tornat a veure mai més la seva mare i que, tot i que té relativa curiositat per saber de la seva progenitora, els informes mèdics diuen que no té cap necessitat de veure-la, atès que l’últim record que en té és que el va allunyar del seu pare.
El menor té ara més de vuit anys i des del seu retorn al Principat que viu amb el pare, que suporta totes les despeses sense cap contribució de la mare, que una vegada a Andorra va renunciar pràcticament al fill tot i que l’any passat va reaparèixer interessada en tornar a recuperar el contacte amb el menor, circumstància desaconsellada pels experts psicòlegs que van analitzar el cas.
Comentaris