Tots els partits garanteixen als funcionaris que no privatitzaran serveis de l’administració

Sipaag i SEP van enviar una enquesta amb setze preguntes a les formacions que concorren als comicis i en què es formen dos blocs quan es parla de modificar lleis o defensar-les 

Altaveu

Tots els partits que concorren a les eleccions generals de diumenge es mostren contràries, amb major o menor rotunditat, a externalitzar serveis públics. Aquesta és una de les conclusions que n’extreuen els dos sindicats de l’administració (el del personal de caràcter general -Sipaag- i el dels mestres -SEP-) que van enviar un qüestionari a les formacions polítiques. Només Units pel Progrés no ha respost a la consulta i d’altres han evitat pronunciar-se sobre algunes de les preguntes trameses.

En un extens comunicat, Sipaag i SEP expliquen que hi ha dos blocs clars en relació a la globalitat de les lleis de la Funció Pública, el cos d’educació i les referents a la regulació laboral. Com és de preveure, DA sempre se situa entre els que mantindrien fil per randa els textos tal i com estan mirant quin és el resultat de la seva aplicació tenint també en compte que hi ha reglaments que han de desplegar les lleis. Terceravia fa costat als demòcrates en relació amb les lleis laborals i la normativa referent als docents recordant que hi va votar a favor. En canvi, quan del que es tracta és de referir-se a la Llei de la Funció Pública totes les formacions excepte la taronja parlen de derogar o modificar de forma substancial el text.

Tornant al temor que hi ha en alguns sectors de l’administració sobre la possibilitat que es puguin privatitzar serveis, des de DA s’assenyala que “mai ha estat la voluntat de Demòcrates privatitzar l’Administració com ho demostra el fet que en aquesta darrera legislatura s’han reprès els processos d’edictes que feia anys que estaven aturats”. Per la seva banda, Terceravia afirma que “el nostre programa electoral no preveu cap mesura que impliqui l’externalització o privatització de serveis públics”. Des de Liberals d’Andorra es diu que “actualment no s’ha plantejat en cap moment privatitzar serveis que depenguin de l’administració”, i afegeix que “el que es pretén és tot el contrari, és potenciar, dinamitzar i donar totes les competències possibles als diferents departaments i serveis de l’administració per tal de poder oferir un servei impecable i competitiu”.

El Partit Socialdemòcrata, Progressistes-SDP i Andorra Sobirana són més rotunds. Aquesta última formació només respon “no” i el Partit Socialdemòcrata diu “rotundament no”. Finalment, Progressistes-SDP especifica que “al nostre programa polític proposem ‘evitar les privatitzacions i/o externalitzacions de serveis que poden ser assumits plenament per l’administració en l’actualitat”. Aquestes tres darreres formacions són les que es manifesten més rotundament en contra de l’actual marc laboral, que en el cas del PS, per exemple, constat que suposa una evident pèrdua de drets.

Funcionariat

Quant a la Llei de la Funció Pública, com s’ha dit, Demòcrates es torna a quedar sol defensant el text. El Partit Socialdemòcrata, igual que Progressistes-SDP, es manifesten clarament a favor de derogar-la, mentre que Andorra Sobirana afirma que la substituiria. Terceravia diu que la modificaria “per tal de trobar l’encaix òptim de tots els òrgans de l’Estat a l’actual i a la futura conjuntura econòmica”. Finalment, Liberals d’Andorra aposta per “una Llei on es puguin veure plasmades les seves [dels treballadors públics] demandes i necessitats”, i assegura que “es buscarà el consens dels actors implicats en les taules de treball que s’organitzin al respecte”. En aquest sentit, Liberals d’Andorra afirma que un cop treballats els temes “controvertits” amb els actors implicats, es procediria a aprovar la nova llei i a “derogar la vigent”. 

En la pregunta concreta relacionada amb la figura del funcionari, el PS, Progressistes- SDP i Liberals d’Andorra parlen de la necessitat de garantir la neutralitat i independència d’aquesta figura, i d’una manera o altra recuperarien el que s’establia en la llei anterior a la vigent. Per la seva banda, Demòcrates explica que, “en aquest moment de desenvolupament inicial de l’aplicació de la llei, hem d’estar atents a com s’estableixen les diferents categories de treballadors de l’administració a fi de poder fer les adequacions que es considerin necessàries” i insisteix que “en la nova llei els drets dels funcionaris i els drets i deures dels treballadors públics de caràcter indefinit són exactament els mateixos”. Terceravia no respon a la pregunta i parla de “servidors públics”, mentre que Andorra Sobirana respon que la seva voluntat és la de “professionalitzar la figura del funcionari amb una carrera professional clara”.