El ‘cas junta electoral’ i els dubtes sobre el vot judicial encenen la Batllia

Les relacions gairebé personals entre els components de la primera instància judicial no sempre són fàcils però els darrers esdeveniments lligats amb les eleccions les han “rebentat”

-
-
El procés electoral “ha rebentat” la Batllia. Si les relacions personals entre els components de la primera instància judicial no sempre són fàcils, almenys un parell de situacions relacionades amb les eleccions generals les han acabat de tensar. Fins al punt que l’ambient es talla amb un ganivet. Les apreciacions de la fiscalia sobre una de les batlles que formava la junta electoral més els dubtes expressats amb insistència per socialdemòcrates i liberals sobre la neutralitat del procediment del vot judicial han enrarit, més encara, el clima que es viu a la Batllia.

Diverses fonts han recordat que, com en qualsevol col·lectiu, les relacions personals a la seu judicial, i especialment entre aquells jutges i magistrats que hi fan estada permanent -d’aquí que tradicionalment sempre s’hagi focalitzat més en la primera instància-, passen sempre per alts i baixos. Decisions com la tria d’un president o presidenta o el procés de selecció d’un magistrat on hi hagin concorreguts diversos professionals de la casa sempre tensen la situació. També la gestió d’alguns casos de gran transcendència, i especialment el ‘cas BPA’. 

Però el que les darreres setmanes ha fet “rebentar la Batllia”, en expressió usada per diversos operadors de la Justícia ha estat, el denominat ‘cas junta electoral’ i, després, els permanents dubtes llançats per PS i Liberals exigint la necessitat de garantir el control permanent del vot judicial. Tant enrarida és la situació que en aquesta contesa electoral, a diferència del que solia ser habitual, la presidència de la Batllia ha declinat facilitar cap dada sobre l’evolució de l’assistència d’electors a l’edifici de les Columnes per dipositar el seu vot de manera anticipada a la jornada electoral del 7 d’abril.

El nombre d’electors que acudeixen a l’edifici de les Columnes es manté en secret però no hi ha dubte que és notablement més elevat que fa quatre anys

És clar, han assegurat diverses fonts, que la presència d’electors, que es pot donar des de les 9 del matí a les 7 de la tarda els dies feiners i dissabte, jornada de reflexió, fins a la 1 del migdia, que el vot judicial tornarà a anar a l’alça. I de manera molt significativa. Respecte dels darrers comicis, ja sia els generals del març del 2015 o els comunals del desembre del mateix any, la participació a través de la Batllia creixerà. I molt.

Els professionals de la Justícia s’han pres molt malament la petició de socialdemòcrates i liberals de garantir una major vigilància del vot judicial, demanant, fins i tot, control policial mentre la seu judicial està tancada al públic. Els funcionaris de l’administració de Justícia i els batlles, més en algun cas que en un altre, s’ho han agafat com un atac personal a la seva independència, neutralitat i professionalitat. El procediment és el mateix des de l’aprovació de la Constitució encara que, òbviament, el vot dipositat anticipadament a la Batllia ha crescut molt.

Fonts del Consell Superior de la Justícia han explicat que enguany s’ha incrementat el control en forma de video-vigilància. Una càmera enregistra i permet visionar qualsevol moviment que es dugui a terme entorn de la caixa forta on cada nit, quan es tanca la Batllia, es dipositen i es guarden les caixes que contenen els sobres dins dels quals hi ha dipositats les urnes. El que ha molestat en alguns components de la Batllia és que PS i Liberals no hagin dit obertament i públicament quins són els dubtes que tenien. De què se’ls acusa, per dir-ho d’alguna manera.

I aquesta situació, la dels dubtes sobre el procediment del vot judicial, s’ha afegit a una situació que més directament i personalment ha afectat les relacions interpersonals en el món judicial. La que ha provocat el ‘cas junta electoral’. El fet que el fiscal assenyalés sense embuts una batlle sense advertir-la prèviament i sense que tampoc l’avisés el Tribunal Superior s’emetés una sentència en què es resolia que la jutgessa s’havia d’haver abstingut ha creat un veritable terratrèmol.

Per a un nombre important de batlles, ha estat la gota que ha fet vessar el vas en la relació amb la fiscalia i amb alguns dels batlles que hi mantenen una relació, es pot dir, en certa manera, que privilegiada. Aquest cas, que va portar dos batlles més a renunciar a la junta electoral, és el que realment ha fet trencar un clima ja moltes vegades complicat. El Consell Superior de la Justícia espera que amb la modificació del reglament de funcionament de la junta electoral i la relaxació dels criteris d’incompatibilitat es puguin nomenar suplents. O millor, que primer es calmi l’ambient després de recompondre l’ens de fiscalització del procés electoral i, a poc a poc, es vagi recuperant una normalitat fracturada.

Comentaris

Trending