Política

‘Sense notícies’ dels motius pels quals el Copríncep bisbe ha deixat de firmar dues lleis

Els consellers generals no han rebut cap explicació formal que justifiqui perquè Vives va declinar sancionar la llei de la reproducció assistida i la dels drets i deures dels infants i adolescents

T. S.

El Consell General està dissolt. Però això no vol dir que estigui inoperatiu del tot. Com marca la normativa, hi ha establerta una junta permanent que assegura la transició fins a la constitució del nou arc parlamentari. Ni abans de dissoldre’s la cambra ni ara la permanent no han rebut cap explicació formal, almenys no de manera general i amb accés a totes les formacions amb representació parlamentària, del motiu pel qual el Copríncep mitrat ha deixat de firmar dues lleis.

No hi ha cap inconvenient legal, per dir-ho així, perquè una de les dues potes del cap d’Estat indivisible decideixi no sancionar un text legislatiu. La situació ja es va preveure després dels primers inconvenients i ara la signatura d’un sol Copríncep permet que una llei avanci. No han estat molt els textos que s’han trobat en aquesta situació. Més aviat pocs. Però alguns n’hi ha hagut. Curiosament, però, la publicació al BOPA de la darrera bateria de lleis aprovades en el tram final de la legislatura va deixar al descobert que Joan-Enric Vives havia declinat sancionar dos textos: el que regula les tècniques per a la reproducció assistida i el referent als drets i deures dels infants i adolescents.

Formalment, el Coprincipat eclesial no ha tramès la motivació de la seva decisió. O aquesta, almenys, no ha estat feta arribar al conjunt de l’arc parlamentari. I és que en la junta permanent hi són representades totes les sensibilitats polítiques que han tingut presència a la cambra aquests darrers quatre anys. Inicialment, quan un cap d’Estat es disposava a no sancionar una llei, s’informava a l’òrgan competent -tot sovint la junta de presidents- i després es requeria el Copríncep en qüestió a emetre una mena d’informe que avalés la seva posició.

El liberal Ferran Costa hauria reclamat a Sindicatura com és que en aquesta ocasió no hi ha l’informe en què el cap d’Estat explica la seva decisió

És a dir, el cap d’Estat que sigui -o qualsevol de les dues potes, vaja- té tot el dret de declinar la sanció d’un text legislatiu (i ho és sempre per raonament de caràcter ètic, moral… religiós en el cas de la Mitra) però ha de deixar dit què motiva la seva posició. O així s’havia fet fins ara. I així ho hauria remarcat com a mínim el conseller liberal Ferran Costa davant la Sindicatura i el serveis jurídics del Consell, als quals en la darrera junta permanent es va sol·licitar com s’havia gestionat la negativa de Vives a sancionar les dues referides lleis.

Costa espera ara que se li doni una resposta sobre la manera de procedir davant aquestes situacions, ja que els serveis de la casa i els responsables de Sindicatura s’haurien mig desentès o haurien presumptament oblidat que calia demanar l’explicació pertinent al cap d’Estat en qüestió. El que està clar és que de manera global no s’ha informat als representants parlamentaris del motiu de la declinació de sanció. I això no vol dir que la Mitra no hagi informat en petit comitè de les seves raons.

Formalment, oficialment, no ha transcendit. Però sembla clar, i de fet ja es preveia en certa manera, que Vives no signés la llei de la reproducció assistida atès que ni que sigui per una bona finalitat a tots nivells, hi ha implícit l’aval de l’alteració del genoma. De fet, ha transcendit que s’hauria pactat que el Copríncep no sancionaria aquest text però, per contra, no posaria pals a les rodes sol·licitant dictàmens de constitucionalitat previs que podien alentir el procediment. 

Més va sorprendre l’absència de la firma en la llei dels infants. En aquest cas, tot apunta que té a veure amb el fet que es decreti legalment que cal respectar la identitat sexual del menor. És a dir, que si un infant és biològicament nen però se sent nena i vol ser tractat com a tal, que cal respectar-ho. I això tampoc no ho podria acceptar, aparentment, l’Església. I els consellers, el que no poden tolerar, en aquest cas, és que les institucions no donen les explicacions oportunes. Aparentment, és clar.