Tribunals

El Constitucional avala que el nivell de llibertat d’expressió d’un policia és inferior al de qualsevol altre ciutadà

El TC desestima el recurs d’empara d’una agent a qui el Govern la va suspendre de sou i feina durant quinze dies després d’haver publicat un article d’opinió que “excedia la mera crítica”

T. S.

El Tribunal Constitucional avala que el nivell de llibertat d’expressió d’un policia pot ser i és lleugerament inferior al dret de qualsevol altre ciutadà atès que té un deure de reserva derivat de la neutralitat que s’exigeix a la seva feina i responsabilitat. En aquest marc ha desestimat un recurs d’empara d’una agent que va ser suspesa al seu dia de sou i feina com a resultat de la publicació d’un article d’opinió en què era molt crítica amb la classe política del país.

L’article en qüestió es va publicar el 2012, en un entorn de modificació a la baixa de les condicions de jubilació dels funcionaris públics. La sanció administrativa no se li va imposar fins anys més tard atès que l’expedient disciplinari que se li havia obert va quedar ajornat mentre es dilucidava un procés penal contra la policia pels mateixos fets. No va ser fins que el Govern no va deixar decaure la via penal i, per tant, es va arxivar la causa que es va reactivar la via administrativa i se li va imposar la sanció que els tribunals ordinaris van considerar que s’ajustava a Dret.

L’agent va publicar un article d’opinió fent constar -i això es remarca en totes les resolucions judicials- que era policia i en què es mostrava molt crítica amb el Govern i alguns dels seus components. L’administració es va sentir ofesa per l’article que, entre altres coses, deia que “el nostre Govern hauria de ser així, de confiança ... No una colla de tecnòcrates sense escrúpols afins al millor postor, mentiders i cràpules que s’aprofiten del poble que pateix”, o bé “i de quelcom que, com ja he dit a l’inici, vostès van ben mancats: vergonya i decència”.

La policia remarcava que sols va fer constar la seva condició a títol informatiu, perquè el lector tingués clar que sabia del que parlava, però que escrivia l’article en tan què ciutadana. Els tribunals ordinaris van desestimar les pretensions de la uniformada que es deixés sense efecte la sanció administrativa pel fet que en virtut de la seva llibertat d’expressió podia haver fet les consideracions que va fer. Però els tribunals van arribar a la conclusió que l’agent havia anat molt més enllà de la mera crítica i, a més, tenia un deure de reserva en tan què policia. La uniformada va portar el cas al TC i aquest va acceptar estudiar el recurs.

Ara l’Alt tribunal conclou que “de l’examen de proporcionalitat efectuat pels jutges ordinaris se’n desprèn que es van tenir en compte tots els interessos en presència. Si bé la recurrent insisteix en què el context polític del moment era particular –una situació emmarcada en la reducció dels salaris dels funcionaris- aquest fet no impedeix que la recurrent, com el conjunt dels agents de policia, per bé que es beneficien, com qualsevol altre ciutadà, del dret a expressar-se lliurement, en particular sobre qüestions d’interès general, s’han d’expressar sempre tenint en compte els límits derivats del seu deure de reserva”.