Tribunals

El TC admet estudiar si la Llei de la Funció Pública vulnera o no drets constitucionals

L’Alt tribunal té dos mesos per pronunciar-se sobre la demanda d’inconstitucionalitat presentada per Liberals i Partit Socialdemòcrata

Pere López, Eva López i Jordi Gallardo el dia que van presentar el recurs.. ALTAVEU
Pere López, Eva López i Jordi Gallardo el dia que van presentar el recurs. | ALTAVEU

Altaveu

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès estudiar la demanda d’inconstitucionalitat presentada per Liberals d’Andorra (L’A) i Partit Socialdemòcrata (PS) contra la Llei de Funció Pública. Malgrat que sobre el paper l’admissió a tràmit és, com diu el seu nom, un tràmit, superar el primer filtre és cada vegada més important. Ara l’Alt tribunal disposa de dos mesos per dictar sentència.

Els sis consellers que ho han estat -i alguns encara ho són- la darrera legislatura de socialdemòcrates i liberals van signar fa dotze dies la demanda, considerant, de forma general, que s’ha buidat de contingut la funció d’empleat públic i que s’obre la porta a la politització del funcionariat. El TC haurà d’estudiar, per tant, les denúncies fetes per socialdemòcrates i liberals, però sense que l’admissió a tràmit comporti efectius suspensius. És a dir, mentre no decideixi el contrari el TC, la llei votada recentment per DA és plenament vigent.

Formalment, que el TC hagi admès a tràmit la demanda vol dir que considera que l’acció legal promoguda pels sis consellers -Jordi Gallardo, Pere López, Ferran Costa, Rosa Gili, Judith Pallarés i Gerard Alís- compleix amb els requisits dels articles 45 i 46.3 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. És a dir, que ha estat presentada per un nombre superior a una cinquena part dels membres del Consell General, i dins dels terminis i condicions fixades per la Constitució i per l’article 36 del text que regula les funcions de l’alt tribunal. 

Entenen les dues formacions que el nou marc regulador dels treballadors públics pot arribar a vulnerar tres principis bàsics: el de reserva de llei, el de seguretat jurídica i la llibertat sindical. Tot plegat comportaria “malmetre drets” dels funcionaris i, alhora i encara més greu, “arriscar-se que l’administració no sigui ni independent ni neutra”. El dia que es va presentar el recurs, tant López com Gallardo van coincidir en què l’acció jurídica era “la conseqüència lògica de la mala gestió” que Demòcrates per Andorra (DA) ha fet de la Funció Pública.