La junta electoral es queda sense batlles i el Consell Superior espera desencallar la qüestió dilluns

El poder judicial haurà de proveir nous jutges per a l’organisme de control de les eleccions després que els tres que en formaven part hagin dimitit i no hi hagi suplents disponibles

El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, conversant amb la batlle presidenta, Laura Rodríguez, durant l'acte institucional de la Constitució.. ALTAVEU
El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, conversant amb la batlle presidenta, Laura Rodríguez, durant l'acte institucional de la Constitució. | ALTAVEU

Toni Solanelles

Ara mateix la junta electoral només té la meitat dels membres -per tant, no pot prendre decisions- i cap dels seus integrants és batlle. Els tres jutges que en formaven part han dimitit. I el Consell Superior de la Justícia (CSJ) espera que durant la setmana que ve es pugui desencallar el tema i trobar la fórmula per proveir de nous membres judicials una junta que ja té queixes sobre la taula que ha de resoldre.

A la renúncia d’Imma Rodríguez després que la fiscalia l’assenyalés amb el dit i la sala administrativa del Tribunal Superior (TS) confirmés que s’havia d’haver abstingut atès que una germana seva forma part d’una de les candidatures que es presenten a les eleccions del proper 7 d’abril (tercera suplent de la llista d’Acord a Sant Julià) s’hi han sumat les dimissions de Xavier Colom, president de la junta electoral, i Laura Solanes. Els dos han al·legat motius que suposadament els fan renunciar pels mateixos motius que s’ha hagut d’apartar Rodríguez, però és manifestament clar que es tracta d’una maniobra de rebel·lia i solidaritat amb la companya.

Colom ha plegat al·legant que un candidat havia estat superior jeràrquic seu al comú d’Andorra la Vella i Solanes ha al·legat amistat manifesta amb una candidata

Colom, segons fonts judicials, ha plegat recordant que quan era cap del gabinet jurídic del comú d’Andorra la Vella va tenir un candidat actual (el número 2 de la llista demòcrata a Andorra la Vella, Marc Pons) com a superior jeràrquic. Solanes hauria justificat el seu abandonament pel fet que és la padrina de bateig de la filla d’una candidata i, en conseqüència, hi ha una amistat manifesta. Les dues renúncies ja han estat admeses.

Com ha explicat l’Altaveu, cap dels tres suplents que van sortir del sorteig realitzat el 2015, quan es va constituir la junta electoral que finalitza el seu mandat quan es posi en marxa el futur Consell General, poden acceptar el càrrec. Doss batlles (Núria Garcia i Jaume Tor) perquè ja no ho són. I el tercer, David Moynat, perquè també té un familiar directe que concorre als comicis de l’abril (primer suplent de Ciutadans Compromesos a la Massana). Per tant, per aquesta via no es pot proveir cap plaça.

La llei no diu com cal actuar en aquesta situació. I la interpretació que s’hauria fet a la junta electoral de comú acord, en certa manera, amb el Consell Superior, és que el poder judicial ha d’abastir de nous batlles. Però aquí pot raure un altre problema. De fet, una part dels components de la Batllia estaven disposats a promoure una mena de boicot en suport a la companya assenyalada per la fiscalia i contra l’actuació del ministeri públic i també pel fet que el TS no consultés en cap moment Rodríguez abans d’emetre el seu veredicte. 

La normativa no estableix com s’ha d’actuar en la situació actual i els responsables de la junta esperen que la cúpula judicial pugui designar nous membres la setmana vinent

La idea de negar-se en bloc a participar de la junta electoral, però, aparentment no hauria acabat de fructificar. O, almenys, el Consell Superior no preveu que les dificultats vagin més enllà de la setmana que ve, probablement dilluns, quan es preveu resoldre la qüestió i trobar nous membres per a l’òrgan de control del procés electoral. Actualment hi ha una quinzena de batlles. Per tant, la cúpula judicial espera trobar tres o quatre jutges disponibles. Tot plegat, però, deixa el funcionament de la junta molt tocat. 

D’una banda, perquè el reglament que li dóna cobertura legal és, asseguren diverses parts, excessivament estricte quant a les incompatibilitats. S’imposen els mateixos criteris que per jutjar. Això imposarà la necessitat, possiblement, de fer una reforma reglamentària. D’altra banda, la situació actual pot donar peu a l’arbitrarietat o, com a mínim, a eleccions teledirigides que generin dubtes sobre la imparcialitat de les seves decisions. El Consell Superior es pot trobar que si fa un sorteig tal i com tocaria, els elegits acabin buscant la manera de renunciar. D’aquesta manera, si acaba triant per gent de la seva ‘confiança’, per dir-ho d’alguna manera, pot aixecar moltes suspicàcies.