L’enuig dels batlles tensa el procés electoral 

L’amenaça dels jutges de renunciar a participar de l’òrgan de control de les eleccions, de culminar-se, faria legalment inviable la celebració dels comicis

Toni Solanelles

El procés electoral pot arribar a estar en perill. L’atac de la fiscalia, perquè és així com s’ha rebut a la Batllia, contra una batlle membre de la junta electoral pel fet de tenir una germana suplent en una candidatura de les que concorren als comicis del 7 d’abril ha generat tal enuig entre els responsables judicials que hores d’ara no està clar que la junta electoral pugui continuar treballant amb normalitat. I si no hi ha junta electoral, les eleccions no poden tirar endavant. És evident que la situació no es pot encara establir en aquests termes, però la tensió és evident i el problema roman sobre la taula.

Després de la resolució de la sala administrativa del Tribunal Superior en relació amb el recurs d’Andorra Televisió (ATV-RTVASA) en relació amb una petició de la candidatura d’Andorra Sobirana i la resolució de la junta electoral, la vicepresidenta d’aquest organisme de control electoral, Immaculada Rodríguez, va presentar la dimissió. El fiscal, sense que ni tan sols la representació legal d’ATV ho esmentés, va qüestionar la validesa de la decisió sobre la petició d’una entrevista a Eusebi Nomen i, sobretot, va evidenciar que Rodríguez s’hauria d’haver abstingut atès que una germana seva és la tercera suplent de la candidatura ‘d’Acord’ a Sant Julià.

La vicepresidenta de l’ens va renunciar al càrrec tan bon punt el Superior va emetre la sentència en què donava la raó al fiscal i reconeixia que la jutge s’havia d’haver abstingut

El Superior va mantenir com a bona la decisió de la junta electoral, que va acabar revocant, però va acollir el criteri de la fiscalia sobre la situació de la batlle vicepresidenta. La renúncia va ser fulminant atès que ja no tenia sentit que la batlle es mantingués en l’organisme atès que la incompatibilitat durant el procés electoral ara en marxa i el darrer que controla la junta actual hi seria permanentment. Un primer problema d’ordre tècnic, per dir-ho d’aquesta manera, venia a l’hora de substituir Rodríguez.

La junta electoral està formada per tres batlles i tres persones amb coneixements jurídics triades per les formacions polítiques amb representació parlamentària. La configuració de l’organisme es fa unes setmanes després de la constitució d’un Consell General i la seva tasca, amb la seva composició, es manté fins a la constitució del següent Consell General. Pel mig, controla tots els processos electorals que se celebrin (bàsicament, comicis comunals i eleccions a la CASS). 

Per garantir possibles baixes, les formacions polítiques designen tres titulars (Sònia Baixench, Eva López i Alfons Miralles) i tres suplents (Meritxell Verdú, Joana Mañas, que ha entrat per la baixa de López, i Joaquim Dolsa) i el Consell Superior tria per sorteig tres batlles titulars (en aquest cas Xavier Colom, Immaculada Rodríguez i Laura Solanes) i tres de suplents (en l’elecció del 2015 van ser escollits Núria Garcia, Canòlic Mingorance i David Moynat). La renúncia de Rodríguez obliga a substituir-la tenint en compte que el quòrum mínim perquè la junta electoral puguin prendre decisions és de quatre membres dels quals dos, com a mínim, han de ser batlles.

El problema de la substitució

Com s’ha dit, el primer problema és el relleu de Rodríguez. García i Mingorance ja no són batlles. Per tant, no poden accedir a la junta electoral. Moynat seria l’únic en disposició de fer-ho però es troba en la mateixa situació que Rodríguez: un familiar directe seu és candidat, en aquest cas, suplent a la llista de Ciutadans Compromesos a la Massana. Per tant, tampoc no pot entrar. Seria inútil que ho fes veient l’apunt de la fiscalia i la decisió del Superior. I no hi ha cap previsió legal sobre com actuar quan ja no hi ha substituts per cobrir vacants.

El primer element complex de resoldre és objectiu: ¿com es relleva Imma Rodríguez si cap dels tres batlles suplents incialment previstos no poden accedir a l’organisme?

Però és que la situació va més enllà tal i com es va evidenciar en la reunió que va mantenir la junta electoral aquest dimecres al migdia i tal i com s’ha vist també els darrers dies en diverses reunions, més notòries o més privades, que s’han celebrat a la Batllia o que tenint lloc en altres indrets han estat protagonitzades pels jutges de primera instància del país. Colom i Solanes es van arribar a plantejar renunciar a la junta electoral en solidaritat amb la seva companya. De fet, les fonts consultades no han pogut confirmar si finalment van arribar a fer el pas, encara que com a mínim sí que ser exposat dimecres durant la reunió esmentada, que va tenir lloc en una de les sales del Consell General, com sol ser habitual.

Els batlles també haurien arribat a valorar de fer un comunicat conjunt intern, que per ara no hauria culminat, en què els jutges pretenien deixar clar que cap dels integrants de la jurisdicció no estava disposat a accedir a la junta electoral davant l’atac, que així ho entenen, sofert per la seva companya, sense que ni la fiscalia ni el Tribunal Superior tinguessin el més mínim detall de comunicar prèviament a la jurista què pretenien plantejar o quina decisió volien adoptar. 

Segons algunes fonts, Rodríguez era plenament conscient que la seva germana concorria a les eleccions. I hauria valorat que per decidir sobre una petició d’Andorra Sobirana en relació a una petició concreta d’una entrevista televisiva no calia que s’abstingués atès que la relació familiar amb una suplent de Sant Julià res no tenia a veure, o així ho entenia la batlle, amb la presa de decisió del grup liderat per Eusebi Nomen. Tot plegat, i com ha anat explicat l’Altaveu, ha enverinat i molt la situació. I la tensió és molt evident sense que hi hagi una solució evident en el cas que els batlles mantinguin la seva intenció inicial d’abandonar la junta electoral com a mostra de protesta.