Societat

Els ‘armilles grogues’ carreguen contra Macron per la situació sòciolaboral a Andorra

Els manifestants francesos aprofiten el cas de la prohibició de l’avortament o les llargues jornades de treball al Principat per carregar contra el president en la seva condició de Copríncep

Altaveu

Els ‘armilles grogues’ no s’estan d’històries. Aprofitant el 8-M i les demandes d’igualtat i allargant les seves reivindicacions tot carregant contra el president francès, Emmanuel Macron, els manifestants han trobat una nova via per carregar contra el líder del moviment ‘En Marxa’: aprofitar la condició de Copríncep i algunes de les mancances o singularitats d’Andorra per disparar amb bala.

Durant el cap de setmana no només van ser els duaners francesos els que van mostrar les seves reivindicacions, justificades tant per la repercussió que pot tenir la sortida del Regne Unit de la UE com, també, la manera de fer costat als ‘armilles grogues’. I aquests han continuat els darrers dies lamentant que Macron sigui el Copríncep d’un estat que consideren de “l’edat mitjana”.

Els protestants de l’armilla, groga, han fet circular pamflets i octavetes on denuncien, per exemple, que a Andorra els treballs menys qualificats els hagin d’assumir dones o que les dones treballin més sovint que els homes a jornada parcial per poder conciliar vida laboral i familiar. Clar està, també recorden que l’avortament hi és prohibit . Critiquen, també, com són de minses les pensions. 



 

Més laments dels ‘armilles grogues’ en els seus pamflets és que en el sector privat, molts treballadors veuen com les seves jornades laborals s’allarguen molt més enllà de les 8 hores diàries o que el cost de la vida és molt superior que a França i Espanya atès que més enllà dels productes majoritàriament destinats als turistes (i citen el tabac, les joies i l’alcohol) la resta de productes són quatre vegades més cars que en els països de l’entorn.

Certament, algunes de les consideracions que fan no són correcte o, directament, falten a la veritat, però en altres hi toquen. Una altra cosa és que de tot plegat en sigui responsable en Macron. Per exemple, també recullen una dada estadística que indica que el 2016 de les llavors 80.000 persones que aproximadament constituïen el cens electoral unes 13.000 haurien patit trastorns psiquiàtrics.