Justícia

El ‘cas junta electoral’ dispara la mala maror en el món judicial

El fet que el fiscal hagi assenyalat una batlle en el marc del recurs d’ATV en relació amb la demanda d’entrevista de Nomen i la decisió del Superior enverinen les relacions a la Batllia

T. S.

L’ambient en el món judicial es talla amb un ganivet. Les decisions adoptades arran del recurs presentat per Andorra Televisió (ATV) contra la decisió de la junta electoral en relació amb la demanda d’Eusebi Nomen de ser entrevistat han generat una mala maror terrible a la Batllia, tensant més encara algunes relacions ja de per sí complicades. A banda, i com ja va avançar l’Altaveu, la situació en què queda l’organisme de control del procés electoral és força delicada.

En alguns sectors de la Batllia no s’ha posat gens bé que la fiscalia, per iniciativa pròpia i sense que tingués cap relació directa ni propera amb el que havia tractat la junta electoral, i sense que ni tan sols l’advocat d’RTVASA (Jean-Michel Rascagneres) hi fes cap al·lusió, disparés contra la batlle i vicepresidenta de la junta electoral Immaculada Rodríguez. El ministeri públic li retreia que no s’hagués abstingut concorrent com concorre una germana seva als comicis. Això sí, de suplent i a la territorial de d’Acord per Sant Julià.

Segons algunes fonts, altres integrants de la carrera judicial haurien fet passar el missatge a la fiscalia de la presumpta incompatibilitat que presentava la batlle, adscrita principalment a la secció administrativa. Rodríguez no s’ho va pensar dues vegades i va dimitir de la junta. De fet, no tenia més remei que fer-ho. Per a qualsevol cosa, i veient l’atac de la fiscalia i la reacció de la sala administrativa del Tribunal Superior (TS), la batlle deixava de ser vàlida per a qualsevol cosa relacionada amb el procés electoral del 7-A.

No s’hauria posat gens bé, per exemple, que cap representant del TS (tampoc de la fiscalia) no hagués avisat a la batlle de la situació davant la qual es trobaven i de la decisió que pretenien adoptar. Perquè en la resolució en què donen la raó a RTVA davant la demanda de l’Andorra Sobirana d’Eusebi Nomen, la sala del Superior deixa dit que malgrat la participació de Rodríguez, en no tenir vot de qualitat ni ser decisiva, no invalidava la decisió de la junta electoral (inicialment favorable a la petició de Nomen) però li recordava que s’hauria hagut d’abstenir.

La situació ha enverinat un clima que de per sí no és gens fàcil a la seu de la Justícia. Els bàndols i les capelletes són habituals en el món jurisdiccional però, justament, Rodríguez no seria una de les professionals de la casa que se signifiqui, almenys obertament, en cap dels sectors que poden estar ‘enfrontats’. Per això tot plegat ha sorprès més i, alhora, també ha posat més juristes del que ho poguessin estar en alerta.