Progressistes defensarà durant la campanya la supressió de la circumscripció parroquial

SDP creu que després de 26 anys de Constitució, el debat territorial ja està superat i per a una millor representativitat de les forces polítiques tots els consellers han de sortir de la llista nacional

Altaveu

Els progressistes de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) defensaran durant la campanya electoral, com un dels canvis institucionals a impulsar, la supressió de la circumscripció parroquial i que tots els consellers generals, els 28 que composen la cambra parlamentària, surtin d’una única candidatura: la nacional. Considera la formació presidida per Jaume Bartumeu i liderada als propers comicis per Josep Roig que aquest fet comportaria una major i alhora millor representativitat de les forces polítiques.

En una compareixença conjunta entre el cap de llista i el fins ara parlamentari progressista Víctor Naudi, aquest darrer ha assegurat que el fet que els 28 consellers surtin d’una circumscripció nacional única faria del sistema “més representatiu, just i permet traduir el nombre de vots directament amb consellers generals”. Naudi ha explicat que la fórmula de les dues cambres en una de sola ja està sobrepassat. “Han passat 26 anys i a la pràctica s'ha vist que la forma de legislar no requereix específicament defensar el territori per una llista elegida des de la parròquia”.

Tant Naudi com Roig han mantingut que no pel fet de suprimir-se la llista parroquial s’ha de deixar de representar el territori, ans el contrari, hi ha altres maneres de defensar-lo alhora que des del Consell i des del Govern cal tenir una visió àmplia i global que permeti donar resposta a les necessitats generals o concretes de totes les parròquies, més enllà de la feina que, òbviament, ja fan els comuns. Però el sistema de doble elecció, per dir-ho així, acaba creant “consellers generals de primera i de segona”.

Els dos dirigents d’SDP han reconegut, com no podia ser d’una altra manera, que la proposta que fan suposaria haver de canviar la Constitució. I que aquest fet podria aprofitar-se per fer altres retocs. Per exemple, els progressistes, seguint en termes electorals, defensen que siguin els votants mateix els que triïn el possible candidat a cap de Govern marcant fins a tres opcions diferents de la candidatura que escullin per tal que sigui un d’aquells el que acabi postulant-se com a candidat. Amb tot, han remarcat, que amb el 37% dels vots algú pugui obtenir una majoria absoluta no és de rebut.