Casualitat o no, l’article de la directiva europea reguladora del marc SEPA que fa referència a la imposició de comissions financeres no s’ha transposat a la legislació nacional. Així ho han explicat fonts bancàries de tota solvència que han afirmat que malgrat que la decisió sobre el preu de dites comissions és potestat de cada entitat, ara per ara tot porta a indicar que els bancs del país mantenen el que estaven fent fins ara. Sense canvis. I és que, en general, l’entrada a l’espai europeu de pagaments no comporta, a la pràctica, res. Poc per als bancs, res de res per als clients i usuaris.
Una cosa és el continent, al qual formalment el país ha entrat, i una altra cosa és el desenvolupament del contingut, i ara mateix el més calent és a l’aigüera
SEPA és només un embolcall. Andorra hi és formalment inclosa des del primer dia d’aquest mes de març. És un contenidor, un continent. Però ara cal desenvolupar el contingut. És a dir, ara caldrà negociar Estat per Estat perquè cada país reconegui formalment el Principat com a país SEPA. I una vegada s’hagi superat aquesta fase, caldrà que les empreses, una per una, reconeguin com a tal les empreses del Principat. Paypal, per exemple, és un operador privat. Haurà de ser aquesta empresa la que acabi decidint si li interessa introduir-se al mercat andorrà o no, amb la qual cosa queda encara molta feina per fer.
Les fonts bancàries consultades han assegurat que, per ara, el que suposarà serà, com a molt, una millora tècnica. Que les transaccions siguin teòricament més ràpides. Les mateixes fonts, però, recorden que l’acceleració dels processos és un fet que es va veient en el dia a dia i no només pel fet que Andorra hagi accedit a l’espai SEPA. A les empreses bancàries en concret, el que comportarà amb el temps l’entrada del Principat a aquesta àrea europea de pagament serà una caiguda d’ingressos. Es deixaran de cobrar comissions internacionals, però molt probablement se n’acabaran aplicant de nacionals.
¿I això per què? El que imposa l’espai SEPA és que tinguin el mateix tracte les operacions locals que les internacionals. I no només dins un mateix país. També dins un mateix banc i, encara més concretament, en relació a un client determinat. Si al senyor Pepet se li cobren 0 euros de comissions per les transferències entre bancs nacionals, aquest mateix 0 s’haurà d’aplicar també en les transaccions internacionals quan en Pepet en faci. I per a en Joanet la situació pot ser diferent mentre sigui el mateix dins i fora.
Curiosament, l’article de la legislació europea que fa referència a les comissions bancàries no s’ha transposat a l’ordenament jurídic andorrà
Per aquest motiu, les fonts consultades es demanen: “¿Quan arribi el moment s’equipararan totes les comissions a zero?” I les mateixes fonts responen: “En alguns casos, segons la negociació amb el client, potser sí. Però allò més normal que pot acabar passant és que s’igualin a una certa quantitat, que serà producte de rebaixar el preu que es cobra per a les transferències internacionals i fixar algunes comissions per a les operacions internes.”
¿Quan i en quina quantitat? Això és una decisió empresarial. Pot ser que es tracti en el marc de l’Associació de Bancs (ABA). Però formalment no hi haurà una decisió adoptada dins d’aquest ens perquè aniria contra la legislació de la lliure competència. Ara per ara, segons les diverses entitats consultades, no hi ha previstos canvis a la vista. Entre altres coses perquè, s’ha dit, el precepte referit a les comissions no s’ha traslladat a l’ordenament jurídic nacional.
Formar part de SEPA, per tant, és més una exigència dels organismes internacionals que una necessitat real. Una exigència d’homologació, de transparència, però que acabarà comportant una nova davallada d’ingressos per als bancs. I, probablement, un cost afegit per a molts dels seus clients. Sense que l’establiment d’eventuals comissions internes pugui equilibrar el que es deixarà de percebre per la reducció que s’acabarà fent en relació amb les transaccions internacionals. Un enredo més, vaja.
Comentaris (1)