Successos

L’ultralleuger que es va accidentar mortalment a la Seu el maig passat portava excés de pes

L’aeronau tenia el motor al ralentí poc abans d’impactar contra el terra i després de dur a terme diverses maniobres d’aterratge i enlairament sense haver aconseguit tocar mai la pista

Toni Solanelles

L’aeronau ultralleugera Pipistrel Virus que es va accidentar el 16 de maig passat en les immediacions de l’aeroport de la Seu causant la mort als seus dos ocupants portava un notable excés de pes. A banda d’això, tant les maniobres que s’estaven fent com la situació que presentava l’aparell no eren les més indicades i van contribuir de manera important a la causació del sinistre, en què van morir els residents belgues al Principat Joseph Gilman, que pilotava, i Philippe Gutwirth, que l’acompanyava i estava aprenent a volar.

La Comissió d’investigació d’accidents i incidents d’aviació civil (CIAIAC) del ministeri de Foment espanyol acaba d’emetre l’informe final avaluant les característiques del sinistre de manera molt tècnica i aportant tot un seguit de conclusions que explicarien què va portar l’aeronau a desplomar-se vers les 10.45 hores d’aquell dia que meteorològicament era més que bo. Feia una mitja hora que la nau de fabricació holandesa i matriculada a França duia a terme pràctiques d’aterratges i enlairaments. L’accident va produir-se després del tercer intent de tocar la pista, sense aconseguir-ho, i d’aixecar-se per quarta vegada.

Els dos ocupants van morir a l’acte arran de l’impacte contra el terra, conseqüència del fet que l’aparell entrés en pèrdua. La darrera vegada que havia intentat aterrar ho va fer amb més pendent que les anteriors vegades. Segons l’informe, “tant l’estudi del motor com l’estat de les pales de l’hèlix, indicaven que (la nau) va arribar al terra amb el motor parat i que prèviament, en els últims moments del vol, va estar al ralentí”. L’anàlisi del motor, a més, va posar de manifest que “tenia un terç de l’oli que hauria d’haver portat” i que en el moment de l’impacte no hi havia combustible “a l’interior dels carburadors”.

El fet que en cap dels tres intents d'aterratge l'aparell no hagués aconseguit tocar el terra va contribuir a la seva desestabilització

Els experts del ministeri de Foment posen de relleu, a banda del fet que s’hagués posat el motor incomprensiblement en la posició de ralentí, que el conjunt de maniobres realitzades no van seguir les pautes normals i que en cap dels tres intents d’aterratge no es va tocar realment terra, amb la qual cosa tota l’operativa estava perseguida d’una notable desestabilització que va contribuir negativament a tot plegat. El pilot, de 73 anys, tenia llicència expedida per l’aviació civil francesa des de l’octubre del 2014 i tenia en vigor, fins ben entrat aquest 2019, el certificat mèdic alhora que autorització per volar a Espanya. Alguns testimonis presencials, però, van deixar clar que Gilman no pilotava amb gaire freqüència.

L’informe també deixa constància que el pilot pesava més de 120 quilos segur i l’acompanyant no menys de 100 quilos. Tot plegat contribuïa a una massa excessiva. De fet, s’explica que s’hauria d’haver enlairat amb un pes màxim de 450 quilos que en un cas extrem hauria pogut arribar a 472,5 quilos. El Pipistrel, però, es va enlairar amb una massa de 509 quilos. “L’excés de massa va tenir, sense dubte, una influència negativa determinant tant en els intents d’aterratge com, també, en els enlairaments subsegüents”. A més tot un seguit de detalls tècnics i de perícia del pilot van ser claus per a la causació de l’accident mortal.