Societat

Andorra és més feminista que mai

Desenes de persones, especialment noies joves, es concentren a la plaça Guillemó per reclamar la plena igualtat de gèneres i que les dones puguin decidir lliurement què fer amb el seu cos

Toni Solanelles

Mai abans Andorra no havia viscut una reclamació feminista tan nombrosa i intensa com la d’aquest 8 de març. Desenes de persones, uns quants centenars, s’han concentrat a la plaça Guillemó per reclamar la plena igualtat de gèneres i per exigir que les dones puguin decidir lliurement què fer amb el seu cos, en un prec, una demanda sense concessions, potser més explicitada en pancartes que no en els discursos, perquè el sistema institucional, amb la presència d’un bisbe com a cap d’Estat, deixi de ser un límit per permetre obertament l’avortament al país.

Més de tres-centes persones, moltes d’elles noies joves però altament conscienciades, han acudit a la crida feta per Stop Violències i Acció Feminista d’Andorra. Desenes de pancartes s’han enlairat a la plaça coneguda popularment com de les Arcades per fer sentir la veu de la dona en una jornada on l’home només ‘tenia dret’ a ser un aliat i a escoltar les proclames, com ha recordat l’ànima d’Stop Violències i animadora de la festa Vanesa M. Cortés. Molts dels rètols feien referència, justament, a les imposicions que comporta tenir l’Església com a tutel·lador de l’Estat.

“Avortament lliure i gratuït”, “Prou de rosaris als nostres ovaris”, “Sobirana del meu cos” o “Cap bisbe corrupte decidirà sobre el nostre cos” han estat algunes de les consignes retolades més explícites que s’han vist a la plaça. D’altres feien referència a qüestions d’altra índole. “Ens volen rivals, triem ser aliades”, “Estat i capital, aliança criminal”, “No me des un día, dame mis derechos”, “Sóc la néta de les bruixes que no vau poder cremar” o “La quantitat de roba que porto no determina la quantitat de respecte que mereixo” eren altres de les pancartes que es veien entre les assistents -entre les quals també molts homes-, que han arribat a envair la calçada, controlada a certa distància per, almenys, una dotació de policia.

Esperonades per Cortés, que de tant en tant es treia un “visca, visca, visca, la lluita feminista” o un més ‘novedós’ “que la detengan, que es feminista, malvada y abortista y no la puedo controlar”, la representant d’Acció Feminista Aurora Baena i la integrant del Partit Socialdemòcrata (PS) Cristina Valen han fet els parlaments més formals, seguits d’alguns d’altres d’espontanis després que una ‘batucada’ hagués animat encara més una concentració ja de per sí amb molta empenta.

La membre d'Acció Feminista Aurora Baena i la representant del PS Cristina Valen s'han encarregat de pronunciar els parlaments més formals

Entre altres coses, Baena, en el seu discurs, ha destacat que “si no acabem amb la violència de tot tipus contra les dones, la democràcia no serà justa”. Més incisiva ha estat Valen, acompanyada per un bon nombre de representants socialdemòcrates, tot i que també era evident la delegació de components d’SDP o, fins i tot, de membres de Ciutadans Compromesos (CC), com la recentment estrenada cònsol menor de la Massana, Olga Molné, o candidates liberals. Valen, que ha hagut d'aturar la seva intervenció en ser escridassada per una part dels assistents en considerar que la seva participació polititzava l'acte, ha reclamat “poder vèncer una de les xacres més grans de la humanitat”.

I després de deixar anar un “no volem més misogínia; no volem més masclisme”, ha entomat un “exigim a la nostra democràcia que sigui la sobirania popular qui decideixi”, en una clara referència a la qüestió de l’avortament, tema al qual també es referia la demanda perquè ningú no parli “en nom de Déu sobre nosaltres”. I també ha reclamat lleis que imposin quotes de càrrecs directius tant en l’administració pública com en el sector privat. Càntics, consignes, molta emoció, crits i soroll, agraïments als promotors de l'acte, alguna que altra bandera feminista i un “si ens toquen a una, ens toquen a totes” han estat alguns dels elements més d’una jornada més lila que mai en una Andorra que ha estat una mica més feminista que qualsevol altre dia. Molt més feminista.