Encara que molt lentament, la investigació judicial oberta al Principat per mirar d’aclarir les suposades amenaces i coaccions que van sofrir dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA) en el marc de l’intent de la policia espanyola d’aturar el procés sobiranista català tira endavant. El batlle Manel Santolària ha activat recentment tres comissions rogatòries sol·licitant als seus col·legues espanyoles l’interrogatori de tres dels protagonistes de la denominada ‘policia patriòtica’: Eugenio Pino, José Manuel Villarejo i Celestino Barroso.
El volum d’informació que els darrers temps ha aparegut a Espanya deixa clar que els esmentats comandaments policials, i altres, actuaven en infinitat de casos al marge de la llei. I que havien creat una mena de sistema d’investigació paral·lel als dels canals oficials per, en molts cops, benefici propi. De fet, poc o molt, tots estan sent ‘perseguits’ per la Justícia espanyola. Villarejo fa molts mesos que està empresonat i, de fet, és a la presó d’Estremera on el batlle encarregat al Principat de la instrucció de la denominada ‘Operació Catalunya’ envia la documentació, com a adreça de l’interessat, perquè se li prengui declaració.
Pino, Barroso, l’antecessor d’aquest últim a l’ambaixada d’Espanya a Andorra -Bonifacio Díez- i Marcelino Martín Blas estan formalment inculpats en la causa andorrana. Martín Blas, de fet, és l’únic que fins ara ha prestat declaració i més enllà de negar coaccions, sobretot el que va fer és remarcar una vegada i una altra que tot el que feien, ho feien seguint instruccions del director operatiu de la policia, és a dir, de Pino, una de les persones que Santolària vol escoltar encara que sigui a partir de videoconferència o de l’interrogatori que facin els seus col·legues espanyols.
De fet, quan el batlle envia una comissió rogatòria i hi inclou també un llistat de preguntes. Ja ho va fer anteriorment amb Villarejo però la comissió rogatòria es va retornar sense complimentar. Ara, el batlle ha tornat a insistir que vol saber el parer del policia empresonat i ha ampliat el qüestionari afegint preguntes, per exemple, en relació amb la intervenció del Sepblac -l’homònim de la UIIFAnd- respecte de Banco Madrid. En el cas de Barroso es manté la demanda feta fa molts mesos i que està pendent que les autoritats espanyoles responguin de forma clara i sense embuts si l'antic agregat d'Interior a l'ambaixada d'Espanya a Andorra gaudeix de protecció diplomàtica o no.
I és que tot plegat sembla molt clar que bona part sinó tota la ‘caiguda’ de BPA va estar lligada a la intervenció de la ‘policia patriòtica’ espanyola. I el que cal delimitar és fins a quin punt els agents espanyols van actuar amb respecte a la llei i fins on, si fos el cas, van ‘collar’ dirigents de BPA o d’on fos per aconseguir la seva pretensió s’ajustés o no s’ajustés a la llei, calgués confeccionar dossiers inventats o no.
Comentaris (1)