Successos

Productes d’higiene i bricolatge per a la llar amb els 3.000 euros sostrets a Andorra Turisme

Els responsables de la societat pública van comunicar dimarts mateix a la tarda que el cap d’administració i finances no tornaria a treballar a la companyia sense donar més detalls

T. S.

El responsable d’administració i finances d’Andorra Turisme no era l’home més apreciat del món a la companyia. Havia estat contractat el 2008, llavors per fer-se càrrec de l’àrea d’informàtica, però des de feia temps aixecava certes desconfiances, com a mínim, en una part del personal. Personalment generava cert refús i laboralment alguns dels companys no les tenien totes, amb ell. Però sabia moltes coses i tenia molta informació de la societat. El que no sabia és que ‘passar-se de frenada’ i comprar productes d’higiene i bricolatge per a la llar, entre altres, li acabaria suposant el seu acomiadament i tres mesos ferms de presó.

Andorra Turisme va acreditar en l’últim control comptable efectuat càrrecs no justificats a la targeta de crèdit de què disposava l’home, de 51 anys, per valor, en xifres rodones, d’uns 3.000 euros que s’hauria gastat en material i productes de molt poca entitat. Paper de cuina, bricolatge… També hi havia la sospita, no confirmada per les fonts consultades, que de tant en tant sostreia material car de la pròpia oficina. De fet, la sospita d’alguns companys s’estén al fet que hi ha dubtes molt raonables sobre si les ‘anomalies comptables’ feia temps que transcorrien. L’afer, però, s’hauria volgut matar per la via ràpida.

Dilluns cap al tard, ja en règim de detingut, l’home va ser traslladat per policies de paisà fins a les dependències de la societat pública per fer un primer escorcoll al seu lloc de treball

Els responsables d’Andorra Turisme van anunciar dimarts a la plantilla que el cap d’administració no tornaria a treballar a l’empresa. No van donar cap més detall. Però el personal, qui més qui menys, ja s’ensumava alguna cosa. I és que tot i la discreció que es va voler mantenir per evitar que transcendís massa res, no es va poder evitar que se sabés que dilluns cap al tard, ja en règim de detingut, l’home va ser traslladat per policies de paisà fins a les dependències de la societat pública per fer un primer escorcoll al seu lloc de treball. Després de la denúncia dels responsables de la parapública a la fiscalia, l’empleat havia estat citat a declarar a la policia i ja no en va sortir.

La intenció, segons algunes fonts, era dur a terme un procediment encara més ràpid del que ja va ser. Però el fet que el batlle finalment encarregat del cas tingués coneixement que la parella del detingut hagués sabut que es faria un escorcoll al domicili particular, a Arans, i tingués temps d’ordenar l’immoble, segons algunes fonts consultades, no va agradar gens el responsable judicial, que ja no va rebre l’arrestat fins dimarts a primera hora de la tarda i va acabar dictant una condemna, en el marc d’un judici ràpid, això és d’una ordenança penal, de tres mesos de presó ferma que ja està complint des de llavors, més una multa pecuniària, més una inhabilitació que de facto suposa la pèrdua de la feina, més l’obligació de rescabalar en concepte de responsabilitat civil la quantitat sostreta.

Com en altres casos similars de sostracció de béns públics, la fiscalia sol plantejar una condemna ràpida sota ‘l’amenaça’ d’investigar més a fons l’històric i arriscar-se, l’acusat, a haver d’assumir una pena més gran. I és que, a més a més, el procediment de l’ordenança penal fa que, com a molt, es pugui imposar la meitat de la condemna que s’acabaria sentenciant per la via d’un judici ordinari.